Santoral

13 de febrer

Beata Cristina de Spoleto, vídua

Flor de febrer no va al graner
Dita popular

Beata Cristina de Spoleto, vídua

Agustina Camozzi nasqué a Porlezza (província italiana de Como) vers el 1432. Es va casar molt jove i aviat enviudà i es tornà a casar. Però faltà a la fidelitat conjugal fins que el seu marit fou assassinat. Impressionada pel fet decidí fer penitència i demanà de ser admesa com a terciària en el convent de les agustines de Verona. Passat un temps, es traslladà amb  l’hàbit de terciària a la localitat de Como per a dedicar-se a obres de caritat i assistència als malalts d’un hospital. La mateixa vida portà a Ferrara y Mirandola. Morí a Spoleto quan tornava d’una peregrinació a Roma el 13 de febrer de 1458 i fou enterrada a l’església dels agustins. Els seu culte fou confirmat el 1834.

  1. Sant Martinià, que havia abraçat la vida eremítica prop de Cesarea, a Palestina. A Atenes, Grècia (c. 398).
  2. Sant Càstor d’Aquitània, prevere i eremita. A Karden, prop del Mosa, al territori de Trèveris (s. IV).
  3. Sant Benigne, prevere i màrtir. A Todi, Úmbria (s. IV).
  4. Sant Esteve, bisbe. A Lió, a la Gàl·lia (c. 515).
  5. Commemoració de sant Esteve, abat, home d’exímia paciència, sobre el qual va escriure sant Gregori el Gran, papa. A Rieti, a la regió de Sabina (s. VI).
  6. Sant Gosbert, bisbe dels suabis, que, havent estat desterrat pels pagans, va assumir el govern de la citada església d’Osnabrück. A Osnabrück, de Saxònia, Germània (874).
  7. Sant Guimerà, bisbe. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa (c. 931).
  8. Sant Folcarà, bisbe, insigne per la seva misericòrdia vers als pobres i pel seu zel en l’ofici diví. A Lodève, a la Gàl·lia Narbonesa (1006).
  9. Sant Gilbert, bisbe. A Meaux, a la Gàl·lia (1009).
  10. Trànsit del beat Jordà de Saxònia, prevere de l’orde dels Predicadors, successor i imitador de sant Domènec, que va treballar incansablement per estendre l’orde i va morir en un naufragi. Prop de Ptolemaida, Palestina (1237).
  11. Beata Cristina (Agustina) Camozzi, la qual, mort el seu espòs, va cedir per un temps a la concupiscència de la carn, però convertida, va escollir la vida penitent, ingressant a l’orde Secular de Sant Agustí. Es va distingir per la seva vida de pregària i pel servei a malalts i pobres. A Spoleto, Úmbria (1458).
  12. Beata Eustòquia (Lucrècia) Bellini, verge de l’orde de Sant Benet. A Pàdua, a la regió de Venècia (1469).
  13. ant Pau Liu Hanzou, prevere i màrtir, estrangulat per ser cristià. A la localitat de Dongjaochang, prop de la ciutat de Lezhi, a la província de Sechuan, a la Xina (1818).
  14. Sant Pau Le-Van-Loc, prevere i màrtir, que en temps de l’emperador Tu-Duc va ser degollat a la porta de la ciutat per confessar a Crist. A Thi-Nghe, a la Conxinxina (1858).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)