13 DE FEBRER

Beat Jordà de Saxònia, prevere

Beat Jordà de Saxònia, prevere

Fill d’una família noble alemanya, el successor de sant Domènec al capdavant dels dominics (1222) havia nascut a Burgherg (Westfalia, ~1190). Havia conegut el fundador el 1219 i en va quedar tan impressionat que l’any següent ja va entrar a l’Orde. Home savi i prudent, viatjà per Europa consolidant l’Orde: les províncies dominiques passaren de 5 a 12; les comunitats, de 30 al voltant de 300; i els frares arribaren a 4.000, difonent-se per Alemanya i Dinamarca. Ell no parava d’escriure’ls cartes i alhora mantenia una gran activitat com a predicador. El 13 de febrer del 1237, quan tornava d’una peregrinació a Terra Santa, el seu vaixell s’enfonsà i es va ofegà prop d’Atàlia (Orient). El seu culte és confirmat el 10 de maig de 1826.

COMENÇA EL TEMPS DE QUARESMA

  • Tot l’Any Litúrgic té com a finalitat assimilar el Misteri de Crist, però amb més intensitat durant la Pasqua i la seva preparació: la Quaresma.
  • «Tant en la Litúrgia com en la catequesi litúrgica ha de resultar més clara la doble característica del temps quaresmal que, sobretot pel record o la preparació del Baptisme i per la penitència, prepara els fidels a la celebració del misteri pasqual pel fet d’escoltar la paraula de Déu i de dedicar-se a l’oració amb més intensitat» (SC, Constitució sobre la Sagrada Litúrgia, 109).

 

  1. Sant Martinià, que havia abraçat la vida eremítica prop de Cesarea, a Palestina. A Atenes, Grècia (c. 398).
  2. Sant Càstor d’Aquitània, prevere i eremita. A Karden, prop del Mosa, al territori de Trèveris (s. IV).
  3. Sant Benigne, prevere i màrtir. A Todi, Úmbria (s. IV).
  4. Sant Esteve, bisbe. A Lió, a la Gàl·lia (c. 515).
  5. Commemoració de sant Esteve, abat, home d’exímia paciència, sobre el qual va escriure sant Gregori el Gran, papa. A Rieti, a la regió de Sabina (s. VI).
  6. Sant Gosbert, bisbe dels suabis, que, havent estat desterrat pels pagans, va assumir el govern de la citada església d’Osnabrück. A Osnabrück, de Saxònia, Germània (874).
  7. Sant Guimerà, bisbe. A Carcassona, a la Gàl·lia Narbonesa (c. 931).
  8. Sant Folcarà, bisbe, insigne per la seva misericòrdia vers als pobres i pel seu zel en l’ofici diví. A Lodève, a la Gàl·lia Narbonesa (1006).
  9. Sant Gilbert, bisbe. A Meaux, a la Gàl·lia (1009).
  10. Trànsit del beat Jordà de Saxònia, prevere de l’orde dels Predicadors, successor i imitador de sant Domènec, que va treballar incansablement per estendre l’orde i va morir en un naufragi. Prop de Ptolemaida, Palestina (1237).
  11. Beata Cristina (Agustina) Camozzi, la qual, mort el seu espòs, va cedir per un temps a la concupiscència de la carn, però convertida, va escollir la vida penitent, ingressant a l’orde Secular de Sant Agustí. Es va distingir per la seva vida de pregària i pel servei a malalts i pobres. A Spoleto, Úmbria (1458).
  12. Beata Eustòquia (Lucrècia) Bellini, verge de l’orde de Sant Benet. A Pàdua, a la regió de Venècia (1469).
  13. ant Pau Liu Hanzou, prevere i màrtir, estrangulat per ser cristià. A la localitat de Dongjaochang, prop de la ciutat de Lezhi, a la província de Sechuan, a la Xina (1818).
  14. Sant Pau Le-Van-Loc, prevere i màrtir, que en temps de l’emperador Tu-Duc va ser degollat a la porta de la ciutat per confessar a Crist. A Thi-Nghe, a la Conxinxina (1858).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Germans de les Escoles Cristianes: Beat Jaume Miller, religiós i màrtir (1982).

fFlor de febrer no va al graner

fFlor de febrer no va al graner