Sant Martí I, papa i màrtir

Sant Martí I, papa i màrtir

Martí (“de Mart”, el déu de la guerra), fill de Fabrici, era natural de Todi. Elegit papa el 649, sense el previ beneplàcit imperial, sempre li causà dificultats. Lluità contra l’heretgia monoteista, preferida per l’emperador Constant II. Condemnat a mort, se li commutà la pena capital per l’exili, on hi morí al cap d’un any (655).

1. Sant Hermenegild, màrtir. Era fill de Leovigild, rei arrià dels visigots. Va ser convertit a la fe catòlica per sant Leandre, bisbe de Sevilla, i reclòs a la presó per disposició del seu pare quan es va negar a rebre la comunió de mans d’un bisbe arrià. El dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. A Tarragona, Hispània (586).
2. Sant Martí I, papa i màrtir. Va condemnar l’heretgia dels monoteletes al Concili del Laterà i, per ordre de l’emperador Constant II, va ser desposseït de la seva seu per l’exarca Cal·líope, que va entrar violentament a la basílica del Laterà i va enviar el Pontífex a Constantinoble, on el va tancar en una dura masmorra estretament vigilat. Finalment va ser desterrat al Quersonès, on, després d’uns dos anys, van concloure les seves tribulacions i va aconseguir la corona eterna (656).
3. Sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Papil, diaca, Agatònica, germana de Papil, i molts altres, que, per les seves benaurades confessions, van ser coronats amb el martiri. A Pèrgam, Àsia (s. II).
4. Sant Ursus, bisbe. Va traslladar la seu episcopal des de Classe a aquesta ciutat. Va dedicar l’església catedral, sota el títol de la santa Anàstasi, el dia de Pasqua, i el mateix dia, després d’alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. A Ravenna, de la Flamínia (~ 425).
5. Beata Ida. Vídua d’Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seva liberalitat vers als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, França (1113).
6. Sant Caradoc, prevere i ermità. Era tocador d’arpa al palau reial. Quan va constatar que allà s’estimaven més els gossos que els homes, va decidir servir Déu sota la direcció de l’abat Teliav. A Menèvia, Càmbria, Gal·les (1124).
7. Beat Albertini, ermità i prior d’un grup d’eremites. Va anteposar la solitud als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre elles. Al monestir de Fonte Avellana, Úmbria (1294).
8. Beata Ida, verge. Des de jove va patir per culpa del seu pare abans d’entrar a la vida religiosa amb l’austeritat quotidiana, va imitar en el seu cos Crist sofrent. Al monestir cistercenc de Val-des-Roses, a Brabant (~ 1290).
9. Beata Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Domènec. Malgrat ser cega de naixement, deforme i abandonada, sempre va confiar en el nom de Jesús. A Tifemum, Úmbria (1320).
10. Beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs. Després d’haver-se format al Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seva pàtria per exercir clandestinament el ministeri sacerdotal. A causa d’això, durant el regnant d’Elisabet I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. A Rochester, Anglaterra (1590).
11. Beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de vuitanta-set anys, que ja havia estat condemnat dues vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir al patíbul el seu company més jove, que anava una mica angoixat davant la mort, per animar-lo al gloriós martiri. A York, Anglaterra (1642).
12. Beat Scubilió (Joan Bernat), religiós de l’institut de les Escoles Cristianes. Va ensenyar incansablement als nens i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. A l’illa de la Reunió, a l’Oceà Índic (1867).
13. Sant Sabes Reyes, prevere i màrtir. Per Crist Sacerdot i Rei de l’Univers, va ser executat durant la persecució mexicana. Al petit poble de Totoclàn, a la regió de Guadalajara, Mèxic (1927).