Sant Josafat, bisbe i màrtir
Sant Josafat, bisbe i màrtir
Nascut de família ortodoxa (1580), s'adherí a l'església ucraïnesa unida a Roma. Monjo basilià i bisbe de Pólozk (Bielorrússia), durant una visita pastoral sofrí martiri (1623), essent llençat el seu cos al riu Dvina. Recuperades les seves despulles, són venerades avui en la basílica vaticana sota l'altar de sant Basili. És el gran apòstol de la unitat entre l'Església catòlica i l'ortodoxa.
A l’Arquebisbat de Barcelona: la parròquia de Sant Josafat (Sant Josep i Santa Mònica) és la parròquia personal per als fidels greco-catòlics ucranians de ritus bizantí (Rambla Santa Mònica, 9).
- Memòria de sant Josafat (Joan) Kuncewicz, bisbe de Polotsk, Rutènia, i màrtir, que amb ardor incessant va impulsar el seu poble cap a la unitat catòlica, va conrear amb piadós amor el ritu bizantí-eslau a Vitebsk, Bielorússia, llavors sota la jurisdicció de Polònia, i cruelment perseguit per una xusma enemiga, va morir per la unitat de l’Església i la defensa de la veritat catòlica (1623).
- Sant Nil abat, que, tingut per deixeble de sant Joan Crisòstom, va ser molt temps al capdavant del seu monestir i va difondre en els seus escrits la doctrina ascètica. A Ancira, Galàcia (340).
- Sant Macari, bisbe, oriünd d’Irlanda, al qual se’l considera deixeble de sant Columbà i fundador d'aquesta Església. A l’illa de Maleo, Escòcia (s. VI).
- Sant Hesiqui, bisbe, que va ser promogut des de la dignitat de senador a l’episcopal. Els seus fills van ser sant Apol·linar, bisbe de l’Església de Balance, i Avit, que el va succeir a la seu de Viena. A Viena, Burgúndia (552).
- Sant Emilià o Millan, prevere, que, després de portar vida eremítica i clerical, va abraçar la vida monàstica i es va fer famós per la seva generositat envers els pobres i el do de profecia. A les muntanyes de la regió de la Cogolla, no gaire lluny de la ciutat de Logronyo (574).
- Sant Cunibert, bisbe, que, després de les invasions dels bàrbars, va renovar a la ciutat i a tots els pobles la vida de l’Església i la pietat dels fidels. A Colònia, Austràsia (663).
- Sant Labuí, prevere i monjo procedent d’Anglaterra, que es va dedicar a portar la pau i la salvació de Crist a tots els habitants de la regió. A Daventer, Frísia (650).
- Sants Benet, Joan, Mateu i Isaac, màrtirs, que, enviats a propagar la fe en terres d’aquell país, van ser degollats una nit pels lladres. Amb ells es commemora també Cristià, el seu criat, penjat als voltants de la capella. A Kasimiertz, al costat del riu Warta, Polònia (1005).
- Beat Joan Cini, anomenat “de Pau”, que va passar del servei militar al servei de Déu al Tercer Orde de Sant Francesc. A Pisa, la Toscana (1335).
- Sant Dídac, religiós de l’orde dels Germans Menors, que es va distingir tant a les illes Canàries com a l’església de Santa Maria d’Araceli, Roma, per la seva humilitat i caritat en la cura de els malalts. A Alcalà de Henares (1463).
- Sant Margarit Flores, prevere i màrtir, que, en la gran persecució contra l’Església, per ser sacerdot va ser empresonat i afusellat, obtenint així la glòria del martiri. A la ciutat de Tulimán, Mèxic (1927).
- Beat Josep Medes Ferris, màrtir, que durant la persecució contra la fe, per la seva valent fidelitat, el Senyor li va concedir el premi etern. A la vila de L’Alcúdia de Carlet, comarca valenciana de l’Alcúdia (1936).







