Beata Àngela Salawa, verge
Sant Lluís Orione, prevere
Nascut el 1872 a Pontecurone (Piemont), fou alumne avantatjat de Sant Joan Bosco. Ja als 17 anys entrà al seminari de Tortona i als 23, abans de ser ordenat de prevere, fundà un col·legi per a joves pobres. Gran amant de la figura de Maria, predicador engrescador i confessor assidu, ben aviat el seu carisma va engrescar un eixam de fundacions: Petita Obra de la Providència (1903), Petites Germanes Missioneres de la Caritat (1915, obrint el primer Cottolengo a Itàlia), Eremites (1899) i Germans de la Divina Providència (1904), Germanes Adoratrius Contemplatives de Jesús Crucificat, Germanes Sacramentines No Vidents (admetien persones cegues), Institut Secular i Moviment Laical Orioní. I no li van faltar mans per ajudar els ciutadans de Messina que havien patit el terratrèmol (1908). Cansat de tant de bé, el 1940 morí aquest dia de març a San Remo i fou canonitzat el 19 de maig del 2004.
- Sant Maximilià, màrtir. Era fill del veterà Víctor. Cridat a l’exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat. Es va negar a fer el jurament militar i va ser degollat. A Tebessa, Numídia (295).
- Commemoració dels sants màrtirs Migdon, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Pere, Esmaragde i Hilari. Van ser ofegats un darrere l’altre en dies successius, per atemorir els altres. A Nicomèdia, Bitínia (303).
- Passió de sant Pere, màrtir. Era ajudant de cambra de l’emperador Dioclecià i es queixava amb certa llibertat dels suplicis dels màrtirs. Va ser detingut i penjat per mandat d’August. Va ser torturat primer amb molts assots i després el van cremar en una graella. Doroteu i Gorgoni, també servidors de l’emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i finalment estrangulats. A Nicomèdia, Bitínia (303).
- Sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defensar sant Joan Crisòstom, va consolar sant Jeroni i va aprovar sant Agustí. A Roma, al cementiri de Poncià, al costat de l’“Ursus Pileatus” (417).
- Sant Pau Aurelià, primer bisbe d’aquesta ciutat. A la ciutat de Léon (ara Saint-Pol-de-Léon), a la Bretanya Armòrica (s. VI).
- Sepultura de Sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia tres de setembre, aniversari de la seva ordenació. A Roma, a la basílica de Sant Pere (604).
- Sepultura de sant Teòfanes, anomenat “Cronògraf’. Tot i ser molt ric, va preferir fer-se monjo pobre, i per defensar el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l’emperador Lleó l’Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat de patiments, va lliurar l’esperit. A Sigriana, Bitínia, al monestir de Campogrande (817).
- Sant Elpegi, bisbe i monjo, que va procurar amb gran afany la instauració de la vida cenobítica. A Winchester, Anglaterra (951).
- Beata Fina, verge, que des de la seva tendra infantesa va suportar amb invicta paciència, només amb el suport de Déu, una perllongada i greu malaltia. A la ciutat de San Gimignano, a la Toscana (1253).
- Beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. A Recineto, del Picè, Itàlia (~ 1369).
- Beata Justina Francucci Bezzoli verge de l’orde de Sant Benet i reclusa. A Arezzo, a la Toscana (1319).
- Sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, tot just batejat va obrir casa seva a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i nens fins que, condemnat a la crucifixió, va vessar llàgrimes d’alegria per haver estat considerat digne de morir per Crist. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi (1815).
- Beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc. Va escollir lliurar la seva vida al servei domèstic, va viure humilment entre les criades i en extrema pobresa va descansar en el Senyor. A Cracòvia, Polònia (1922).
- Beat Lluís Orione, prevere, que va instituir la Petita Obra de la Divina Providència, per bé dels joves i de tots els abandonats. A la ciutat de Sanremo, de la Ligúria, Itàlia (1940).







