Santoral

12 de març

Beata Àngela Salawa, verge

Boira de març, aigua segura i a la mar moguda”: les boires en aquestes dates són indicis de mal temps en el futur pròxim
Dita popular

Sant Lluís Orione, prevere

Nascut el 1872 a Pontecurone (Piemont), fou alumne avantatjat de Sant Joan Bosco. Ja als 17 anys entrà al seminari de Tortona i als 23, abans de ser ordenat de prevere, fundà un col·legi per a joves pobres. Gran amant de la figura de Maria, predicador engrescador i confessor assidu, ben aviat el seu carisma va engrescar un eixam de fundacions: Petita Obra de la Providència (1903), Petites Germanes Missioneres de la Caritat (1915, obrint el primer Cottolengo a Itàlia), Eremites (1899) i Germans de la Divina Providència (1904), Germanes Adoratrius Contemplatives de Jesús Crucificat, Germanes Sacramentines No Vidents (admetien persones cegues), Institut Secular i Moviment Laical Orioní. I no li van faltar mans per ajudar els ciutadans de Messina que havien patit el terratrèmol (1908). Cansat de tant de bé, el 1940 morí aquest dia de març a San Remo i fou canonitzat el 19 de maig del 2004.

  1. Sant Maximilià, màrtir. Era fill del veterà Víctor. Cridat a l’exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat. Es va negar a fer el jurament militar i va ser degollat. A Tebessa, Numídia (295).
  2. Commemoració dels sants màrtirs Migdon, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Pere, Esmaragde i Hilari. Van ser ofegats un darrere l’altre en dies successius, per atemorir els altres. A Nicomèdia, Bitínia (303).
  3. Passió de sant Pere, màrtir. Era ajudant de cambra de l’emperador Dioclecià i es queixava amb certa llibertat dels suplicis dels màrtirs. Va ser detingut i penjat per mandat d’August. Va ser torturat primer amb molts assots i després el van cremar en una graella. Doroteu i Gorgoni, també servidors de l’emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i finalment estrangulats. A Nicomèdia, Bitínia (303).
  4. Sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defensar sant Joan Crisòstom, va consolar sant Jeroni i va aprovar sant Agustí. A Roma, al cementiri de Poncià, al costat de l’“Ursus Pileatus” (417).
  5. Sant Pau Aurelià, primer bisbe d’aquesta ciutat. A la ciutat de Léon (ara Saint-Pol-de-Léon), a la Bretanya Armòrica (s. VI).
  6. Sepultura de Sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia tres de setembre, aniversari de la seva ordenació. A Roma, a la basílica de Sant Pere (604).
  7. Sepultura de sant Teòfanes, anomenat “Cronògraf’. Tot i ser molt ric, va preferir fer-se monjo pobre, i per defensar el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l’emperador Lleó l’Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat de patiments, va lliurar l’esperit. A Sigriana, Bitínia, al monestir de Campogrande (817).
  8. Sant Elpegi, bisbe i monjo, que va procurar amb gran afany la instauració de la vida cenobítica. A Winchester, Anglaterra (951).
  9. Beata Fina, verge, que des de la seva tendra infantesa va suportar amb invicta paciència, només amb el suport de Déu, una perllongada i greu malaltia. A la ciutat de San Gimignano, a la Toscana (1253).
  10. Beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. A Recineto, del Picè, Itàlia (~  1369).
  11. Beata Justina Francucci Bezzoli verge de l’orde de Sant Benet i reclusa. A Arezzo, a la Toscana (1319).
  12. Sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, tot just batejat va obrir casa seva a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i nens fins que, condemnat a la crucifixió, va vessar llàgrimes d’alegria per haver estat considerat digne de morir per Crist. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi (1815).
  13. Beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc. Va escollir lliurar la seva vida al servei domèstic, va viure humilment entre les criades i en extrema pobresa va descansar en el Senyor. A Cracòvia, Polònia (1922).
  14. Beat Lluís Orione, prevere, que va instituir la Petita Obra de la Divina Providència, per bé dels joves i de tots els abandonats. A la ciutat de Sanremo, de la Ligúria, Itàlia (1940).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)