Sant Alfred

Sant Alfred

Nascut al nord d’Anglaterra (1109), Elred fou educat en la cort del rei d’Escòcia. Entrà com a monjo cistercenc a l’abadia de Rievaulx, d’on en seria abat. Era amable amb els monjos i auster envers si mateix. Potser per això escriví un “Tractat sobre l’amistat espiritual”, amb una psicologia ben actual: «En aquesta vida mortal no hi ha res més santament desitjable, més útil de cercar, més difícil de trobar, més dolç d'experimentar, més avantatjós de mantenir que l'amistat, ja que dóna fruit en la vida present i en la fu­tura». Morí el 12 de gener del 1167. El nom d’Elred  és una variant d’Etelred (“consell noble”), nom emprat en la cultura monàstica. És el nostre Alfred.

COMENÇA EL TEMPS DE DURANT L’ANY

► Característiques: De les 52 setmanes que té l'any, la majoria, 33/34 segons els anys, pertanyen a aquest temps. Són les setmanes o els diumenges que no pertanyen a cap dels ano­menats "temps forts": l'Advent, el Nadal, la Quaresma i la Pasqua. Són els dies en què el color litúrgic és el verd (si no se celebra algun sant), i en què el punt de referència de la celebració són lectures que van seguint, de manera més o menys continuada, els evangelis i els diver­sos llibres bíblics.

► Dues parts: La primera, va des del final del temps de Nadal (dilluns després de la festa del Baptisme del Senyor), fins al dia abans de començar la Quaresma (dimarts abans del Dime­cres de Cendra).

I la segona, des del final del temps de Pasqua (dilluns després de Pentecosta), fins al dissabte abans del primer diumenge d'Advent.

► Valors: Ens ajuda a viure tot el Misteri de Crist (el Regne present); ens acompanya per anar creixent i madurant tot el que hem celebrat per Nadal i Pasqua; destaca la primacia del diumenge (primera celebració cristiana); ens fa descobrir la gràcia de l’ordinari: el dia a dia també és Història de Salvació.

1. Sant Arcadi, màrtir, que es va amagar en temps de persecució, però, quan va ser detingut un familiar seu es va presentar espontàniament al jutge i, per negar-se a oferir sacrificis als déus, va patir dolorosos turments fins a consumar el seu martiri. A Cesarea de Mauritània (Algèria) (~ 304).
2. Sants màrtirs Tigrius, prevere, i Eutropi, lector, màrtirs, els quals, en temps de l'emperador Arcadi, van ser acusats falsament d'haver incendiat l'església principal i el palau senatorial com a reacció al desterrament del bisbe sant Joan Crisòstom, i van ser sotmesos al martiri per odre d'Optat, prefecte de la ciutat, partidari del culte als falsos déus i contrari a la religió cristiana. A Constantinoble (Istanbul, Turquia) (406).
3. Santa Cesària (Cesarina), abadessa, germana del bisbe sant Cesari, el qual, per a ella i per a les seves germanes, va escriure una Regla destinada a santes verges. A Arle, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia (França) (~ 529).
4. Sant Ferriol, bisbe i màrtir, que va ser ferit de mort per un sicari mentre exhortava la multitud. A Grenoble, Burgúndia (França) (~ 659).
5. Sant Benet Biscop, abat, que va pelegrinar cinc vegades a Roma, d'on va portar molts mestres i llibres perquè els monjos reunits a la clausura del monestir sota la Regla de sant Benet progressessin en la ciència de l'amor de Crist, en bé de l'Església. Al monestir de Wearmouth, Northúmbria (Anglaterra) (~ 690).
6. Sant Elred (Etelred), abat, el qual, educat a la cort del rei d'Escòcia, va ingressar a l'orde Cistercenc. Va ser mestre eximi de la vida monàstica i va promoure constantment i suaument, amb el seu exemple i els seus escrits, la vida espiritual i l'amistat en Crist. Al monestir de Rievaulx, també a Northúmbria (Anglaterra) (~ 1166).
7. Sant Martí de la Santa Creu, prevere i canonge regular, que va ser home expert en Sagrada Escriptura. A la ciutat de Lleó (1203).
8. Sant Bernat de Corleone, religiós de l'orde dels Germans Menors Caputxins, admirable per la seva caritat i eximi per la seva penitència. A Palerm, ciutat de Sicília (Itàlia) (1667).
9. Santa Margarida Bourgeoys, verge, que va prestar gran ajuda als colons i als soldats, i va treballar per assegurar la formació cristiana de les joves, fundant per a tal finalitat la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora. A Mont-real, a la província de Quebec, Canadà (1700).
10. Beat Antoni Foumier, màrtir, el qual, artesà d'ofici, va ser afusellat durant la Revolució Francesa per la seva fidelitat a l'Església. A Preuilly, Anjou, França (1794).
11. Beat Pere Francesc Jamet, prevere, que es va distingir per la seva ajuda a les religioses Filles del Bon Pastor i pel seu treball per a la restitució de la pau a l'Església, després d'un temps d'inestabilitat. A la ciutat de Caen, França (1845).
12. Sant Antoni Maria Pucci, prevere de l'orde dels Servents de Maria, el qual, rector durant gairebé cinquanta anys, es va dedicar sobretot a atendre els nens pobres i malalts. A Viareggio, ciutat d'Itàlia (1892).
13. Beat Nicolau Burikerd Kitbamrung, prevere i màrtir, predicador eximi de l'Evangeli, que va ser empresonat en temps de persecució contra l'Església i a causa de la tisi, que va contreure ajudant els malalts, va morir de manera exemplar. A Tomhom, prop de Bangkok, Tailàndia (1944).
14. Sant Victorià, monjo, el qual, nascut a Itàlia, va abraçar la vida monàstica, i dedicat a la pregària en la solitud de les muntanyes pirinenques, va acceptar la responsabilitat de dirigir el monestir que després va portar el seu nom. Al monestir d'Asán, a la regió de Barbastre, del Regne d'Aragó (~ 561).