Mare de Déu de Guadalupe

Mare de Déu de Guadalupe

Especialment a Mèxic, però també a d’altres indrets d’Amèrica, i a les Filipines, el 12 de desembre se celebra aquesta advocació de la Mare de Déu de Guadalupe. S'atribueix a aquest dia la seva aparició a Juan Diego en el turó del Tepeyac l'any de 1531. Al santuari, el més visitat de tot Amèrica. s’hi conserva un mocador de fer farcells de l’indígena Diego, que té impresa la imatge de la Mare de Déu amb trets indígenes. Aquest és el senyal que Diego va presentar al bisbe de Mèxic, Juan de Zumárraga, com a prova de les aparicions que va presenciar.

1. Benaurada Mare de Déu de Guadalupe a Mèxic, de la qual el poble implora amb humilitat el seu gran auxili matern al turó de Tepeyac, prop de la ciutat de Mèxic, on va aparèixer. Brilla com un estel que convida a l'evangelització dels pobles i és invocada com a protectora dels indígenes i dels pobres.
2. Commemoració dels sants màrtirs d’Alexandria Epímac i Alexandre, els quals, en temps de l’emperador Deci, després de llarga presó i turments diversos, van ser cremats per la seva fe en Crist. Amb ells van patir el martiri les santes Amonàrion, verge, Mercúria, Dionísia i altres. El jutge, avergonyit al veure’s vençut per les dones, i tement ser vençut també per la constància que mostraven en els inaudits turments que els infligia, les va fer degollar (250).
3. Sant Espiridó, bisbe, autèntic pastor d’ovelles, les gestes admirables del qual són celebrades per tothom. A l’illa de Xipre (~ 348).
4. Sant Finià, abat, que va fundar molts monestirs i va ser pare i mestre d'una ingent multitud de monjos. A Clonard, Hibèrnia (ara Irlanda) (549).
5. Sant Corentí, venerat com el primer bisbe de la ciutat de Quimper. A Quimper, Bretanya Menor (s. VII/VIII).
6. Sant Israel, prevere i canonge regular, el qual va ser de gran ajuda al bisbe en la predicació de la Paraula de Déu. A Le Daurat, de la comarca aquitana de Llemotges (1014).
7. Mort de sant Vicel·lí, bisbe d’Oldenburg, el qual es va dedicar amb interès a l'evangelització dels eslaus. A Neumünster, Holstein, Alemanya (1154). Els Canonges Regulars del Laterà el celebren el dia 11 de desembre.
8. Beat Bertol Buonpedoni, prevere, que, atacat de lepra als seixanta anys, va deixar la cura parroquial i, vestint l’hàbit del Tercer Orde de Sant Francesc, reclòs en un hospici va atendre tothom pacientment. A Celloli, la Toscana (1300).
9. Beat Conrad d’Offisa, prevere de l’orde dels Germans Menors, el qual va estimar i va buscar la humilitat i la primitiva pobresa de l’orde. Al lloc de Bastia, prop d’Assís, l’Úmbria (1306).
10. Commemoració del beat Jaume Capocci, bisbe, de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que va regir l’església de Benevent i després la de Nàpols, il·luminant-les amb saviesa, doctrina i prudència. A Nàpols, Campània (1308).
11. Sant Simó Phan Dàc Hòa, màrtir, el qual, essent metge, pare de família i eximi per la caritat, durant el regnat de l’emperador Minh Mang va ser capturat per haver hostatjat a uns missioners, i va consumar el martiri amb la decapitació després d’haver suportat presons i flagel·lació. A Hué, Annam (1840).
12. Beat Pius Bartosik, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir, que, quan Polònia va estar sotmesa a un règim estranger hostil a Déu, al camp de concentració d’Auschwitz, debilitat pels turments, va consumar el martiri. Prop de Cracòvia, Polònia (1941).