Sant Joan XXIII, papa

Sant Joan XXIII, papa

El Papa que faria el número 262, nasqué d’una família humil a Sotto il Monte, el 25 de novembre de 1881. Angelo Roncalli aprengué el seu lema papal, «Obediència i Pau», a la taula de casa, on convivien pares, germans, oncles i cosins; i el faria realitat quan prengué part com infermer en la Gran Guerra, com a delegat apostòlic a Bulgària i Grècia (salvant milers de jueus dels nazis), com a nunci a París, com a cardenal i patriarca de Venècia i finalment, des de l’octubre de 1958, com a papa, prenent el nom de Joan XXIII. Sempre serà recordat com el papa que inicià el Concili Vaticà II. Morí el 3 de juny de 1963.

1. Sant Joan XXIII, papa. Arquebisbe de Venècia i, des del 28 d'octubre de 1958, papa. La seva gran obra va ser el Concili Vaticà II. Va escriure encí­cliques que marcaven fites de renovació: “Mater et Magistra” (1961) i “Pacem in terris” (1963). La data d’avui correspon a la de l'inici del concili (1963). Canonitzat el 2014 pel Papa Francesc, s’afegí al llistat oficial del Martirologi Romà.
2. Santa Maria Soledat (Manela) Torres Acosta, verge. Des de ben jove va demostrar gran sol·licitud vers als malalts pobres, als quals va atendre amb total abnegació, especialment en fundar la Congregació de les Serventes de Maria, Ministres dels Malalts. A Madrid (1887). El Martirologi recomana llegir en primer lloc a l’Estat Espanyol la commemoració de santa Soledad Torres Acosta, que en aquest dia figura al número 16.

3. Commemoració de sant Felip, un dels set diaques elegits pels apòstols. Va convertir els samaritans a la fe en Crist, va batejar l'eunuc de Candace, reina dels etíops, i va evangelitzar totes les ciutats per les que passava fins arribar a Cesarea, on, segons la tradició, va descansar en el Senyor (s. I).

4. Sants Tarac, Probe i Andrónic, màrtirs. Durant la persecució de l'emperador Dioclecià van perdre la vida per confessar Crist. A Anazarb, de Cilícia (~ 304).

5. Commemoració dels Sants Nicasi, Quirí, Escubíscol i Piència, màrtirs. A la regió de Vexin, a la Gàl·lia Celta (data incerta).

6. Sant Santi, bisbe. Sembla que va ser el primer a predicar l'Evangeli a la ciutat de Verdun. A Verdun, també a la Gàl·lia (s. IV).

7. Commemoració de sant Sàrmata, abat a la Tebaida, que, essent deixeble de sant Antoni, va rebre la mort a mans dels sarraïns (357).

8. Sant Fermí, bisbe, deixeble de sant Cesari d'Arle, que va ensenyar al seu poble el camí de la veritat. A Uzés, a la Gàl·lia Narbonesa (~ 552).

9. Sant Cànic, abat del monestir d’Achad-bó (ara Aghaboe), un dels molts que va fundar. A la regió d’Ossory, a la Hibèrnia (ara Irlanda) (599).

10. Mort de sant Anastasi, prevere, apocrisiari (responsable del tresor de l’església, de la reglamentació del servei de la sagristia, i la direcció dels monjos que havien de prestar-hi servei) de l'Església Romana i company en la confessió de la fe catòlica. En el desterrament de sant Màxim el Confessor, va lliurar el seu esperit a Déu mentre pronunciava en la celebració de la santa Sinaxis: «La santedat per als sants». Prop de la fortalesa de Schemaris, a les muntanyes del Caucas (666).

11. Sant Gumar, que era soldat, però, devot de Déu, amb els seus béns va construir un oratori on, a la seva mort, hi va ser enterrat. A Lierre, de Brabant (~ 775).

12. Sant Bru, bisbe. Era germà de l'emperador Ot I. Va rebre conjuntament el govern de Lotaríngia i la funció episcopal, i va dur a terme la seva missió sacerdotal amb gran fidelitat, mostrant alhora la seva gran magnanimitat com a príncep. A la ciutat de Colònia, a la Lotaríngia, de la Germània (965).

13. Sant Gaudenci o Radzim, bisbe. Germà, segons la carn i segons l'esperit, de sant Adalbert, bisbe de Praga. Company fidel seu en els treballs, testimoni del seu martiri i també va patir empresonaments. A Gniezno, ciutat de Polònia (~ 1011).

14. Commemoració de sant Meinard, bisbe. Monjo a la Germània. Ja ancià, quan va decidir dirigir-se a Livònia (actuals Letònia i Estònia) per evangelitzar aquell poble, va construir l'església d’Üxkül, va ser ordenat bisbe i va posar els fonaments de la fe cristiana en aquella regió. A la ciutat de Riga, a la costa del mar Bàltic (1196).

15. Beat Jaume d’Ulma Griesinger, religiós de l’orde dels Predicadors, el qual, tot i essent analfabet, era molt bon pintor de vidrieres i donava exemple de constant treball i pregària. A Bolonya, de l’Emília (1491).

16. Mort de sant Alexandre Sauli, que va ser primer bisbe d'Aleria, a l'illa de Còrsega, i després de Pavia, i va formar part de la Congregació dels Clergues Regulars de Sant Pau. Va treballar amb gran caritat en favor dels pobres. A Canosso d'Asti, a la Llombardia (1592).

17. Sant Pere Le Tuy, prevere i màrtir, que, per la seva fe en Crist, va ser degollat en temps de l'emperador Minh Mang. A Hanoi, Tonquín (1833).
18. Beat Àngel Ramos Velàzquez, religiós de la Societat Salesiana i màrtir, que va lliurar el bon combat de la fe en temps de persecució. A Barcelona (1936).