Beat Bonaventura Gran, religiós

Miquel Baptista Gran nasqué a Riudoms (Baix Camp) de família modesta el 24 de novembre del 1620. Casat als divuit anys, quedà vidu després de setze mesos, i ingressà a l'orde franciscà canviant el seu nom. Visqué als convents d'Escornalbou, Móra, Figueres, La Bisbal d’Empordà i Terrassa, fins que passà a Itàlia i l’11 de setembre del 1684 morí al convent de Sant Bonaventura, al Palatí (Roma). Per tal de tornar a l’espiritualitat franciscana més rigorosa va crear els Retirs, que el papa Alexandre VII va aprovar en vida seva. Molt venerat de seguida pel poble. Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.

1. Sepultura dels sants màrtirs Protus i Jacint, als quals el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i allà mateix, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos cremat. A Roma, al cementiri de Basília, de la via Salària Antiga (s. III).
2. Sants màrtirs Fèlix i Regla. A l'antiga ciutat de Turico (actualment Zuric), entre els helvecis (data incerta)
3. Commemoració de sant Pafnuci d'Egipte, bisbe a Egipte. Va ser un d'aquells confessors que, en temps de l'emperador Galeri Maximí, van ser condemnats a les mines després d’haver-los tret l’ull dret i tallat el tendrum del panxell esquerre. Després va assistir al Concili de Nicea, on va lluitar amb valentia per la fe catòlica contra l'arrianisme (s. IV).
4. Sant Pacient, bisbe. Mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a les ribes del Roine i del Saona, va ajudar els pobles oprimits per la fam i va exercir l'apostolat per tot arreu, per a la conversió d'heretges i cura dels necessitats. A Lió, de la Gàl·lia (~ 480).
5. Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir en aquella ciutat durant un concili. A París, de la Gàl·lia (552).
6. Sant Daniel (Deiniol Wyn), bisbe i abat de Bangor. A l’illa de Bardsey, al litoral de Càmbria septentrional (País de Gal·les) (~ 584).
7. Trànsit de sant Adelf, abat del monestir de Remiremont, el qual va plorar profusament per una dissensió de menor importància. Al monestir de Luxeuil, a Burgúndia (actualment Borgonya, França) (~ 670).
8. Sant Leudí o Bodó, bisbe. Estant casat, es va fer monjo i després, pel seu consell, també la seva esposa Odila va abraçar la vida monàstica. A Toul, d'Austràsia (actualment França) (abans de 680).
9. Sant Elies, anomenat Espeleota, insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica. Al monestir d’Aulon, a Calàbria, Itàlia (960).
10. Beats Gaspar Koteda, catequista, i els nens Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs. Tots ells, davant el martiri dels seus pares ocorregut el dia anterior, allà mateix i amb la mateixa fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de degollament. A Nagasaki, Japó (1622).
11. Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'orde dels Germans Menors. Amant de l'observança regular, va instituir convents per a recessos espirituals en molts llocs del territori romà, i va mostrar sempre la màxima austeritat de vida i caritat envers els pobres. A Roma (1648).
12. Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir. Empresonat en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, en un vaixell-presó, va morir a la fi consumit per esgotament físic. Al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada al mar (1794).
13. Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir. Dedicat a la predicació de l'Evangeli segons costum de la localitat, durant una persecució va patir una perllongada presó, va ser turmentat i, a la fi, va ser penjat en una creu i estrangulat. A la ciutat de Wuchang, a la província xinesa d’Hubei (1840).
14. Beat Pere d’Alcàntara (Llorenç) Villanueva Larràyez, religiós de l'orde de Sant Joan de Déu i màrtir. Per la seva condició de religiós, va obtenir el martiri durant la despietada persecució religiosa espanyola. A Barcelona (1936).
15. Beat Josep Maria Segura Penadés, prevere i màrtir, que va vessar la seva sang per Crist en la mateixa persecució. A la localitat de Genovés, a la comarca valenciana de la Costera (1936).