Santoral

11 de setembre

Beat Bonaventura Gran, religiós

Al setembre neteja tines, portadores i premsa.
Dita popular
Beat Bonaventura Gran, religiós Miquel Baptista Grau era fill d'uns modestos pagesos de Riudoms (Baix Camp). Per voluntat paterna, als 18 anys es va haver de casar amb una noia del po­ble, quedant vidu al cap de setze mesos. Sense fills i encara molt jove, entrà als franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou, canviant el nom. Visqué en diverses comunitats de Catalunya, fent de cuiner, porter o infermer. Però volia més austeritat i, a Roma, va fundar els Retirs, comunitats franciscanes que tornaven als orígens més pobres. Conegut com l'”apòstol de Roma” hi va morir l’11 de setembre de 1684. Beatificat el 10 de juny del 1909 pel papa Pius X.
  1. Sepultura dels sants màrtirs Protus i Jacint, als quals el papa sant Damas, després de recuperar els seus túmuls ocults sota terra, va dedicar uns versos, i allà mateix, quinze segles més tard, es va trobar el sepulcre intacte de sant Jacint i el seu cos cremat. A Roma, al cementiri de Basília, de la via Salària Antiga (s. III).
  2. Sants màrtirs Fèlix i Regla. A l'antiga ciutat de Turico (actualment Zuric), entre els helvecis (data incerta)
  3. Commemoració de sant Pafnuci d'Egipte, bisbe a Egipte. Va ser un d'aquells confessors que, en temps de l'emperador Galeri Maximí, van ser condemnats a les mines després d’haver-los tret l’ull dret i tallat el tendrum del panxell esquerre. Després va assistir al Concili de Nicea, on va lluitar amb valentia per la fe catòlica contra l'arrianisme (s. IV).
  4. Sant Pacient, bisbe. Mogut per la caritat, va distribuir gratuïtament aliments per totes les ciutats a les ribes del Roine i del Saona, va ajudar els pobles oprimits per la fam i va exercir l'apostolat per tot arreu, per a la conversió d'heretges i cura dels necessitats. A Lió, de la Gàl·lia (~ 480).
  5. Trànsit de sant Sacerdot, bisbe de Lió, que va viure en l'amor i temor de Déu, i va morir en aquella ciutat durant un concili. A París, de la Gàl·lia (552).
  6. Sant Daniel (Deiniol Wyn), bisbe i abat de Bangor. A l’illa de Bardsey, al litoral de Càmbria septentrional (País de Gal·les) (~ 584).
  7. Trànsit de sant Adelf, abat del monestir de Remiremont, el qual va plorar profusament per una dissensió de menor importància. Al monestir de Luxeuil, a Burgúndia (actualment Borgonya, França) (~ 670).
  8. Sant Leudí o Bodó, bisbe. Estant casat, es va fer monjo i després, pel seu consell, també la seva esposa Odila va abraçar la vida monàstica. A Toul, d'Austràsia (actualment França) (abans de 680).
  9. Sant Elies, anomenat Espeleota, insigne promotor de la vida eremítica i cenobítica. Al monestir d’Aulon, a Calàbria, Itàlia (960).
  10. Beats Gaspar Koteda, catequista, i els nens Francesc Takeya i Pere Shichiemon, màrtirs. Tots ells, davant el martiri dels seus pares ocorregut el dia anterior, allà mateix i amb la mateixa fermesa, van patir per Crist idèntic suplici de degollament. A Nagasaki, Japó (1622).
  11. Beat Bonaventura de Barcelona (Miquel) Gran, religiós de l'orde dels Germans Menors. Amant de l'observança regular, va instituir convents per a recessos espirituals en molts llocs del territori romà, i va mostrar sempre la màxima austeritat de vida i caritat envers els pobres. A Roma (1648).
  12. Beat Francesc Mayaudon, prevere i màrtir. Empresonat en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, en un vaixell-presó, va morir a la fi consumit per esgotament físic. Al litoral de França, prop de Rochefort, en una nau ancorada al mar (1794).
  13. Sant Joan Gabriel Perboyre, prevere de la Congregació de la Missió i màrtir. Dedicat a la predicació de l'Evangeli segons costum de la localitat, durant una persecució va patir una perllongada presó, va ser turmentat i, a la fi, va ser penjat en una creu i estrangulat. A la ciutat de Wuchang, a la província xinesa d’Hubei (1840).
  14. Beat Pere d’Alcàntara (Llorenç) Villanueva Larràyez, religiós de l'orde de Sant Joan de Déu i màrtir. Per la seva condició de religiós, va obtenir el martiri durant la despietada persecució religiosa espanyola. A Barcelona (1936).
  15. Beat Josep Maria Segura Penadés, prevere i màrtir, que va vessar la seva sang per Crist en la mateixa persecució. A la localitat de Genovés, a la comarca valenciana de la Costera (1936).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)