Dia 11 de març, dissabte: Sant Sofroni, bisbe

Potser natural de Damasc (~550), després de conèixer diversos monestirs a Palestina féu estada en el de Sant Teodosi (prop de Jerusalem). Però no s’hi quedà pas; després de recórrer Egipte, Antioquia, Alexandria i Roma fou nomenat bisbe de Jerusalem (633/634). Gràcies a la seva lluita contra la doctrina monoteleta (dues naturaleses, en Crist, la humana i la divina, però una única voluntat), el III Concili de Constantinoble (680-681) sancionà les dues voluntats en el Crist, i, si bé no pogué evitar que Jerusalem caigués definitivament en mans dels musulmans (638), sí  que negocià que la població cristiana i els santuaris fossin respectats. Morí l’11 de març de l’any següent, havent exhortat als cristians a romandre ferms en la seva fe. Va deixar diverses obres escrites.

1. Sant Pioni, prevere i màrtir. La tradició narra que, per haver fet una apologia de la fe cristiana davant el poble, va ser empresonat, i allà, a la presó, amb les seves exhortacions va animar molts germans a suportar el martiri i, després de patir diversos turments, a través del foc va arribar a la mort per Crist. A Esmirna, Àsia (c. 250).

2. Sants Tròfim i Tal, màrtirs, que en la persecució sota l’emperador Dioclecià, després de molts i cruels turments van aconseguir la corona de la glòria. A Laodicea, Síria (s. IV).

3*. Sant Constantí, rei, deixeble de sant Columbà i màrtir. A Escòcia (s. VI).

4. Sant Vicenç, abat del monestir de Sant Claudi. A Lleó, Hispània (630).

5. Sant Sofroni, bisbe, que va tenir com a mestre i amic Joan Mosc, amb qui va visitar diversos llocs monàstics. A la mort de Modest va ser escollit per a la seu de la Ciutat Santa i, quan aquesta va caure en mans dels sarraïns, va defensar valentament la fe i la seguretat del poble. A Jerusalem (639).

6*. Sant Vidicià, bisbe de Cambrai i Arràs. Arran de la mort de sant Llogari, va convidar el rei Teodoric III a expiar el seu crim amb la penitència. A Hanonia, Nèustria (c. 712).

7. Sepultura de sant Benet, bisbe. A Milà (725).

8. Sant Oengo, anomenat “Cúldeo”, monjo, que va crear el catàleg dels sants d’aquell país. Al monestir de Tallaght, Hibèmia (ara Irlanda) (c. 824).

9. Sant Eulogi, prevere i màrtir, degollat per la seva esplèndida confessió de Crist. A Còrdova, a la regió d’Andalusia, Hispània (859). Se celebra, però, el dia 9 de gener.

10*. Beat Joan Baptista de Fabriano Righi, prevere de l’orde dels Germans Menors. Al poble de Cupramontana, del Picè, Itàlia (1539).

11*. Beat Tomàs Atkinson, prevere i màrtir, que en temps del rei Jaume I va ser martiritzat per ser sacerdot. A York, Anglaterra (1616).

12*. Beat Joan Keamey, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Condemnat a la pena capital a Anglaterra per exercir el sacerdoci, amb la fugida va evitar la pena, però després, sota el règim d’Oliver Cromwell, acusat novament de ser sacerdot en la pàtria, va ser penjat. A Clona, Irlanda (1653).

13. Sant Domènec Càm, prevere i màrtir, que durant molts anys, d’amagat i amb perill de la vida, va exercir el ministeri, però finalment, abraçant la creu del Senyor que amb fermesa havia rebutjat trepitjar, va ser degollat per mandat de l’emperador Tu-Duc. A la ciutat d’Himg Yèn, Tonquín (1859).

14. Sants màrtirs Marc Chng Uiba, catequista, i Aleix U Se-yong, els quals, a causa de la seva fe cristiana, van ser sotmesos pels seus familiars a insults i assots. A la localitat de Sai-Nam-Hte, Corea (1866).

► “Aigua de març, herba als sembrats”. “Al març, herbes per totes parts”.