Sant Bernabé, apòstol

SANT BERNABÉ, APÒSTOL

 La festa de sant Bernabé ja se celebrava en el segle XI, tant a l’Orient com a l’Occident. «Josep, a qui els apòstols donaren el sobrenom de Bernabé, és a dir “consolador”, levita i natural de Xipre» (Ac 4,36) era «un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe» (Ac 11,24) que predicà per Antioquia i després d’introduir al Pau convertit, a la comunitat, l’acompanyà en el primer viatge apostòlic. Prengué part en l’anomenat Concili de Jerusalem (Cf. Ac 15).

1. Memòria de sant Bernabé, apòstol, home bo, ple d’Esperit Sant i de fe. Va formar part dels primers creients a Jerusalem, va predicar l'Evangeli a Antioquia i va introduir entre els germans a Saül de Tars, acabat de convertir. Amb ell va realitzar un primer viatge per Àsia per anunciar la Paraula de Déu, va participar després al Concili de Jerusalem i va acabar els seus dies a l'illa de Xipre, la seva pàtria, sense deixar de difondre l'Evangeli (s. I).
2. Sant Màxim, bisbe. Per defensar la fe de Nicea va ser desterrat per l'emperador Constanci. Va morir consumit per diverses calamitats. A Nàpols, de la Campània (s. IV).
3. Sant Rembert, bisbe d’Hamburg i Bremen, fidel deixeble i successor de sant Òscar. Va continuar el seu ministeri per terres de Dinamarca i Suècia, i en temps de les incursions dels normands es va preocupar de redimir els captius. A Bremen, Saxònia (888).
4. Beat Bardó, bisbe. Quan era abat del monestir de Hersfeld, va ser elevat a l'orde episcopal i va treballar amb molta sol·licitud pastoral per a bé de la seva església. A Magúncia, de Francònia, a Germania (1051).
5. Santa Alícia o Aleide, verge, de l’orde Cistercenc. Als vint-i-dos anys va emmalaltir de lepra i es va veure obligada a viure com una reclusa. Cap al final de la seva vida es va veure privada de la vista, de tal manera que ni un sol membre del seu cos gaudia de salut, excepte la seva llengua per cantar les lloances de Déu. Al monestir de La Camabre, prop de Brussel·les, a Brabant (1250).
6. Sant Parisi, prevere de l’orde Camaldulenc. Va ser director espiritual de religioses durant setanta-set anys. Va morir a l'edat de cent vuit anys. A Treviso, al territori de Venècia (1267).
7. Beata Iolanda (Violant o Iolenta), abadessa. Quan va morir Boleslau el Piadós, el seu espòs, va abandonar tots els béns temporals, i juntament amb el seu fill, va professar com a monja de l’orde de Santa Clara. A Gniezno, Polònia (1298).
8. Beat Esteve Bandelli, prevere de l’orde dels Predicadors, egregi en la predicació i el sagrament de la confessió. A Saluzzo, del Piemont (1450).
9. Sant Joan de Sahagún Gonzàlez de Castrillo, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. Amb la seva santedat de vida i els seus col·loquis constants, va aconseguir la concòrdia entre les faccions existents entre els ciutadans. A Salamanca (1479).
10. Santa Rosa Francesca Maria dels Dolors (Maria Rosa) Molas Vallvé, verge. Va convertir un grup de piadoses dones en la Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Consolació, per assistir les persones afligides. A Tortosa (1876). Inscrita en aquest dia 11, data de la seva mort i memòria obligatòria de l’apòstol Sant Bernabé, la memòria de Santa Rosa se celebra litúrgicament l’endemà, dia 12.
11. Santa Paula Frassinetti, verge. Enmig de grans dificultats, va fundar la Congregació de Germanes de Santa Dorotea, per a la formació cristiana de les joves. Es va distingir per la seva fortalesa d'ànim, una gran suavitat en la seva obra i energia per dirigir el seu Institut. A Roma (1882).
12. Beata Maria Schininà, verge. Va escollir una vida senzilla i humil, dedicada a curar malalts, abandonats i pobres i va instituir les Germanes del Sagrat Cor, per a prestar ajuda a tota mena de misèria. A Ragusa, Sicília (1910).
13. Beat Ignasi Maloyan, bisbe de Mardin, a Armènia, i màrtir durant el genocidi dels cristians d'aquella regió per obra dels perseguidors de la fe. Per no haver volgut abraçar una altra religió, després d'haver consagrat el pa per a la refecció espiritual dels seus companys de captiveri, va ser afusellat juntament amb un ingent nombre de cristians, oferint la seva sang per obtenir el fruit de la pau. Al petit poble de Kara-Kenpru, prop d’Amida, a Turquia (1915).