La Mare de Déu de Lourdes

La Mare de Déu de Lorda

En l’advocació de la Mare de Déu de Lourdes demanem al ‘Déu misericordiós que socorri la nostra feblesa’. Feblesa que es manifestà en aquella jove Bernardeta Soubirous (1844-1879) davant la gruta de Massabielle: «Quan la vaig veure, em vaig fregar els ulls, creguda que estava al·lucinada». Des d’aquests fets, febles, Lourdes s’ha convertit en un centre de fe i de pregària, i un miracle constant d’atenció als malalts. 

• Trobem una imatge de la Mare de Déu de Lourdes en una capella del claustre de la catedral de Barcelona. 
• Parròquia de la Mare de Déu de Lourdes (C/ de la Font Honrada, 33). És l'església i parròquia més antiga del Poble-sec, dedicada inicialment a santa Madrona (1871, creació de la parròquia-1878, translació de les relíquies de Santa Madrona). L'església actual: reconstrucció del 1916, projectada per Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona, 1861–1926). 
• L’Hospitalitat de Mare de Déu de Lourdes fou erigida a Barcelona pel bisbe Joan Laguarda i Fenollera el 1910 (la primera de l’Estat espanyol). El 18 de juny de 1910 van sortir dos trens amb trenta malalts i 430 pelegrins, en la primera peregrinació cap al santuari de Lourdes. 

1. Memòria de la Benaurada Mare de Déu de Lorda. Quatre anys després de la proclamació de la seva Immaculada Concepció, la Santíssima Mare de Déu es va aparèixer més d’una vegada a l’humil jove santa Maria Bernarda Soubirous als Pirineus, al costat del riu Gave, a la gruta de Massabielle, de la població de Lorda, i des d’aleshores aquell lloc és freqüentat per molts cristians, que hi van devotament a resar.
2. Santa Sotera, verge i màrtir, que, com relata sant Ambròs, renunciant per causa de la fe a la noblesa i als honors de la seva família, no es va prestar a immolar els ídols, ni es va deixar vèncer per les injúries humiliants, ni va témer morir ferida per una espasa. A Roma, a la via Àpia, al cementiri que porta el seu nom (c. 304).
3. Commemoració dels nombrosos sants màrtirs, que durant la persecució de Dioclecià van ser capturats a Numídia i per haver-se negat a entregar les Sagrades Escriptures d’acord amb l’edicte de l’emperador, van ser víctimes de cruels suplicis (s. IV, en data incerta).
4. Sant Castrense, màrtir. A Castel Volturno, a la Campània (data incerta).
5. Sant Secundí, bisbe. A la Pulla, a la regió del Adriàtic (s. V/VI).
6. Sant Severí, abat del monestir d’Agaune. A Chàteau-Landon, a la Gàl·lia (s. VI).
7. Sepultura de sant Gregori II, papa, que en els temps difícils de l’emperador Lleó l’Isàuric va treballar en defensa de l’Església i del culte de les sagrades imatges, i va enviar sant Bonifaci a predicar l’Evangeli en terres de Germania. A Roma, a la basílica de Sant Pere (731).
8. Memòria de sant Pasqual I, papa, que, portat per la devoció, va traslladar molts cossos de màrtirs des de les catacumbes a diferents esglésies de la ciutat. A Roma (824).
9. Sant Ardà, abat de Toumus. A la Borgonya francesa (1066).
10. Sant Pere Maldonado, prevere i màrtir, que durant la persecució, arrestat mentre administrava el sagrament de la penitència, va aconseguir el triomf del martiri en ser colpejat al cap. A Chihuahua, Mèxic (1927).
11. Beat Tobies (Francesc) Borras Romeu, religiós de l’orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que va consumar el seu gloriós sacrifici per odi a la fe durant la persecució religiosa. A Vinaròs, al Baix Maestrat (1937).