Santa Clara, verge

Santa Clara, verge

Clara (1193-1253) nasqué a Assís. A 18 anys conegué sant Francesc, i va emprendre una vida d’oració en el convent de Sant Damià. Ben aviat se li van afegir algunes companyes, les Dames Pobres (Clarisses): «Entre tots els beneficis que anem rebent cada dia de la generositat del Pare de les misericòrdies és excel·lent el de la nostra vocació. El Fill de Déu se’ns ha fet camí, i el nostre benaurat pare Francesc ens l’ha ensenyat amb la paraula i l’exemple» (Testament). Té una estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.

1. Memòria de santa Clara, verge. Primer exemple de les Dames Pobres de l'orde dels Germans Menors. Va seguir sant Francesc a Assís, a l’Úmbria, va portar una vida aspra, però rica en obres de caritat i de pietat. Enamorada de la pobresa, no va consentir ser-ne apartada ni tan sols en l'extrema indigència i malaltia (1253).
2. Sant Alexandre, anomenat Carboner, bisbe. A partir de la filosofia va assolir l’eminent ciència de la humilitat cristiana i, elevat per sant Gregori Taumaturg a la seu episcopal d'aquella Església, va ser cèlebre no només per seva predicació, sinó també per haver patit el martiri a la foguera. A Comana del Pont (s. III).
3. Sant Tiburci, màrtir. El papa sant Damas en canta les lloances. A Roma, al cementiri anomenat «Ad Duas Lauros», a la via Labicana, a tres mil·liaris de la ciutat (s. III/IV).
4. Commemoració de santa Susanna. Els antics annals la celebren amb aquest nom entre els màrtirs. Al segle VI es va dedicar a Déu, amb el seu nom, la basílica del Títol de Cai, al costat de les termes de Dioclecià. A Roma (data incerta).
5. Sant Rufí, considerat primer bisbe d’aquesta ciutat i màrtir. A Assís, a l’Úmbria (~ s. IV).
6. Sant Cassià, bisbe. A Benevent, de la Campània (s. IV).
7. Sant Taurí, venerat com a primer bisbe de la ciutat d’Evreux. A la ciutat d’Evreux, a la Gàl·lia (~ s. V).
8. Santa Atracta, abadessa. Segons la tradició, va rebre el vel de les verges de mans de sant Patrici. A Hibèrnia (ara Irlanda) (s. V).
9. Sant Equici, abat. Com escriu el papa sant Gregori el Gran, va ser pare de molts monestirs a causa de la seva santedat i, allà on anava, obria a tothom la font de les Sagrades Escriptures. A la província de Valèria, Itàlia (abans de 571).
10. Sant Gaugeric, bisbe, cèlebre per la seva pietat i caritat envers els pobres. Va ser ordenat diaca per Magneric de Trèveris i, elegit per a la seu episcopal de Cambrai, va exercir l'episcopat durant trenta-nou anys. A Cambrai, Austràsia (~ 625).
11. Santa Rustícola, abadessa. Va governar santament les seves monges durant gairebé seixanta anys. A Arle, de la Provença, a la Gàl·lia (632).
12. Beats Joan Sandys i Esteve Rowsham, preveres, i Guillem Lampley, sastre, màrtirs. Durant el regnat d’Elisabet I, en dies diferents no conservats en la tradició, van patir per Crist els mateixos turments. A Gloucester, Anglaterra (1586, 1587 i 1588).
13. Beat Joan Jordi (Jaume) Rhem, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Tancat durant la persecució en una escanyolida presó, aixecava l’esperança dels seus companys de presó, cruelment torturats, fins que ell mateix, per amor a Crist, va morir d'una malaltia incurable. Prop de la costa de França, davant del port de Rochefort (1794).
14. Beat Rafael Alonso Gutiérrez, màrtir. Pare de família. En el furor de la persecució contra la fe, va vessar la seva sang per Crist. Amb ell es commemora també el benaventurat màrtir Carles Díaz Gandia, que aquest mateix dia i a la mateixa localitat va rebre la vida eterna per la defensa de la fe. Al petit poble d’Agullent, al territori de València (1936).
15. Beat Miquel Domènec Cendra, religiós de la Societat Salesiana i màrtir. Durant la mateixa persecució, va merèixer assolir a través del martiri la palma de la glòria. A la localitat de Prat de Comte, prop de Tarragona (1936).
16. Beat Maurici Tomay, prevere i màrtir. Era canonge regular de la Congregació dels sants Nicolau i Bernat de Monte Giove (Gran Sant Bernat). Va anunciar amb afany l'Evangeli a la Xina i al Tibet, i va rebre la mort a mans dels enemics del nom cristià. En els confins del Tibet (1949).