Sant Tomàs de Villanueva, bisbe
Sant Tomàs de Villanueva, bisbe
Tomàs, després de ser professor a Alcalà i Salamanca, va entrar a l'orde dels agustins, duent una vida de gran pobresa i austeritat: «El bon pastor ha de tenir aquestes quatre condicions: l'amor, la vigilància, la doctrina i la santedat. Sempre, però, seran les obres les que descobriran que un bon pastor té les condicions indispensables» (Sermó). Després de ser bisbe de València va morir sense deixar res (1555), ja que abans ho havia donat tot als pobres (se'l coneixia com “Tomàs l'Almoiner”). El Papa Lleó XIV, també de l’orde agustinià, porta una relíquia seva en el pectoral.
- Sant Tomàs de Villanueva, bisbe. Essent religiós de l'orde d’Ermitans de Sant Agustí, va acceptar l'episcopat per obediència i va destacar, entre d'altres virtuts pastorals, per un encès amor vers als pobres, fins el punt de lliurar-los tots els béns, inclòs el propi llit. A València (1555). A Espanya és recomanable situar-lo en primer lloc, el dia d’avui, que el Martirologi situa el dia 8 de setembre en el número 9.
- Commemoració de sant Pinit, bisbe de Cnosos, a l'illa de Creta. Durant el regnat dels emperadors Marc Antoni Vero i Luci Aureli Còmmode, es va distingir pels seus escrits sobre la fe i per la seva preocupació pel creixement del ramat que se li havia encomanat (~ 180).
- Sant Eulampi i la seva germana santa Eulàmpia, màrtirs durant la persecució desfermada durant el regant de Dioclecià. A Nicomèdia, de Bitínia (s. IV).
- Sants Gereó i companys, màrtirs, que van oferir el seu coll a l'espasa per defensar la veritable pietat. A la ciutat de Colònia, a la Germània (s. IV).
- Sants Víctor i Mal·lós, màrtirs. A la localitat de Birten, a la regió de Colònia, a la Germània (~ s. IV).
- Sants Cassius i Florentí, màrtirs. A la ciutat de Bonn, a la Germània (~ s. IV).
- Sant Clar, venerat com a primer bisbe de Nantes. A Nantes, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
- Sant Cerboni, bisbe. Tal com explica el papa sant Gregori el Gran, quan els llombards van envair aquella regió es va refugiar a l'illa d'Elba, on va donar proves de virtut. A Populònia, de la Toscana (~ 575).
- Mort de sant Paulí, bisbe de York. Quan era monjo i deixeble del papa sant Gregori el Gran, va ser enviat a Anglaterra per predicar l'Evangeli. Va convertir Edwin, rei de Northúmbria, rentant amb les aigües del baptisme tot el seu poble. A Rochester, a Anglaterra (644).
- Santa Teodequilda, abadessa, la qual, de família noble i notable pels seus mèrits i austera en els seus costums, va ensenyar a les verges sagrades a sortir a la trobada de Crist amb els llums encesos. Al monestir de Jouarre, al territori de Meaux, a Nèustria (~ 670).
- Santa Tanca, verge i màrtir. Com narra la tradició, per defensar la seva virginitat no va dubtar a acceptar la mort. Prop de Ramerude (ara Arcis-sur-Aube), a la regió de Troyes, a Nèustria (s. VI/VII).
- Passió dels set sants màrtirs de l'orde dels Germans Menors, Daniel, Samuel, Àngel, Lleó, Nicolau i Hugolí, preveres, juntament amb Domne, enviats pel germà Elies a predicar l'Evangeli als mahometans. Tots ells, després de patir insults, cadenes i assots, van aconseguir la palma del martiri en ser degollats. A la ciutat de Ceuta, a la Mauritània Tingitana (1227).
- Sant Joan, prevere, prior del monestir de Canonges Regulars de Sant Agustí, cèlebre per la seva pregària, austeritat i bondat. A Bridlington, a Anglaterra (1379).
- Sant Daniel Comboni, bisbe. Va fundar l'institut per a les Missions a l'Àfrica i, elegit bisbe en aquest continent, es va lliurar sense reserves i va predicar l'Evangeli per aquelles regions. També va treballar per fer respectar la dignitat humana. A la ciutat de Khartum, al Sudan (1881).
- Beata Àngela Maria (Sofia Camila) Truszkowska, verge. Va fundar la Congregació Franciscana de Sant Fèlix de Cantalici, per ajudar nens abandonats, pobres i marginats. A Cracòvia, a Polònia (1899).
- Beat Lleó Wetmanski, bisbe auxiliar de Plock. En temps d'un règim contrari a Déu i als homes, va ser empresonat en un camp de concentració. Va consumar el seu martiri amb una mort intrèpida. A la localitat de Dzialdowo, també a Polònia (1941).
- Beat Eduard Detkens, màrtir, originari de Polònia, que va morir a la cambra de gas durant la persecució nazi. A la ciutat de Linz, a Àustria (1942).







