Beat Bonifaci Zukowski, prevere i màrtir
Beat Bonifaci Zukowski, prevere i màrtir
Piotr Zukowski va néixer a Baran-Rapa (Lituània) el 1913. Als 16 anys entrà als franciscans conventuals i professà el 1932 amb el nom de Bonifaci (“el qui fa el bé”). Destinat al convent de Niepolakanów (“Ciutat de la Immaculada”), va tenir com a guardià (superior) a sant Maximilià Kolbe. Bonifaci treballava en la tipografia imprimint una revista mariana promoguda pel Pare Kolbe. El 14 d’octubre de 1941 va ser arrestat per la Gestapo i engarjolat a Varsovia. Al gener de 1942 fou portat al camp de concentració d’Oświęcim (Auschwitz), on va agafar una pulmonia mentre hi treballava. Va morir el 10 d’abril de 1942. Beatificat el 1999.
- Sants Terenci, Africà, Màxim, Pompeu, Alexandre, Teodor i quaranta companys, màrtirs, que van morir per la fe cristiana en temps de l’emperador Deci. A Àfrica (~ 250).
- Sant Apol·loni, prevere i màrtir. A Alexandria, Egipte (data incerta).
- Sant Pal·ladi, bisbe. Va ser abat del monestir de Sant Germà. Un cop rebut l’episcopat, va participar en molts concilis i es va dedicar a restaurar la disciplina eclesiàstica. A Auxerre, Nèustria (658).
- Sant Beda el Jove, monjo. Després d’estar servint durant quaranta-cinc anys l’emperador Carlemany, va triar servir la resta de la seva vida al Senyor al monestir. A Gavelo, al territori de Venècia (~ 883).
- Sant Macari, pelegrí. Rebut entre els monjos de Sant Bavó, l’any següent va morir consumit per la pesta. A Gant, Flandes (1012).
- Sant Fulbert, bisbe. La seva doctrina va nodrir moltes persones. Amb munificència i talent va començar l’església catedral i va promoure la devoció a la Mare de Déu, Reina de Misericòrdia. A Chartres, França (1029).
- Beat Antoni Neyrot, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Capturat pels pirates i conduït a Àfrica, va apostatar de la fe, però, amb l’ajuda de la gràcia divina, el Dijous Sant al Sopar del Senyor va reprendre públicament l’hàbit religiós, delicte que va expiar morint apedregat. A Tunísia, al nord d’Àfrica (1460).
- Beat Marc de Bolonya Fantuzzi, prevere de l’orde dels Germans Menors, il·lustre per la prudència i la predicació. A Piacenza, a l’Emília (1479).
- Sant Miquel dels Sants, prevere de l’orde de la Santíssima Trinitat. Es va lliurar completament a obres de caritat i a la predicació de la paraula de Déu. A Valladolid (1625). Se celebra el 5 de juliol.
- Santa Magdalena de Canossa, verge. Espontàniament va renunciar a totes les riqueses del seu patrimoni per seguir Crist i va fundar un institut doble: el de les Filles i el dels Fills de la Caritat, per fomentar la instrucció cristiana dels nens. A Verona, al territori de Venècia (1855).
- Beat Bonifaci Zukowski, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir. Durant la guerra, debilitat per les tortures, per raó de la fe va acabar el seu martiri a la presó. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).







