1 DE GENER

Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i el Nom de Jesús

DILLUNS DINS L’OCTAVA DE NADAL:  SANTA MARIA, MARE DE DEU.

EL SENTIT DE LA DIADA

  • La festa d’avui és la festa mariana més antiga en el calendari romà i es troba ben situada en l’ambient nadalenc: «En el temps de Nadal, l’atenció comuna cal dirigir-la vers la solemnitat restaurada de santa Maria, Mare de Déu per recordar el paper que Maria tingué en aquest misteri de salvació» (Pau VI, Marialis Cultus 5).
  • La d’avui, inicia les festes de la Mare, sempre acompanyada del Fill: Presentació de Jesús al Temple (02.02), Anunciació del Senyor (25.03), Visitació (31.05), Assumpció (15.08), Immaculada (08.12); o bé les memòries de Maria (advocacions) al llarg de l’any.
  • 57 Jornada Mundial de la Pau: Lema: «Intel·ligència artificial i pau». «La immensa expansió de la tecnologia ha de ser acompanyat, per al seu desenvolupament, per una adequada formació en la responsabilitat. La llibertat i la convivència pacífica estan amenaçades quan els éssers humans cedeixen a la temptació de l’egoisme, de l’interès personal, de l’afany de lucre i de la set de poder» (01.01.2024).
  • Onomàstiques: Maria, Maria del Pi, Jesús, Emmanuel, Manuel.

 

► LA HISTÒRIA DE LA DIADA

  • 46 aC: L’emperador Cèsar trasllada l’inici de l’any de l’1 de març a l’1 de gener: festes al déu Janus (d’aquí el mot “gener”) amb dues cares; l’una al passat i l’altra, al futur.
  • 431, octubre 11: Des del Concili d’Efes es comença a celebrar l’estació solemne de “Santa Maria ad Martyres” (anomenada “In octavas Domini”), l’1 de gener, en honor a Maria.
  • Segle VI: La Gàl·lia celebra la festa de la Circumcisió del Senyor.
  • Segle VII: A Roma, el papa Sergi (687-701) introdueix les quatre festes marianes: Nativitat, Anunciació, Purificació i Assumpció.
  • Segles XIII-XIV: Per influencia de les Gàl·lies, la litúrgia romana introdueix la festa de la circumcisió del Senyor, que després passarà al missal de Pius V (1570).
  • 1969: Pau VI estableix la festa al final de l’Octava de Nadal: l’1 de gener.
  • 1974: Pau VI decreta que en aquesta data se celebri la Jornada Mundial de la Pau (d’acord amb la primera lectura de la missa).

 

  1. Mort de sant Basili, bisbe. Se celebra demà. A Cesarea de Capadòcia (ara Turquia) (379).
  2. Commemoració de sant Justí: bisbe il·lustre pel seu zel i defensa dels cristians. A Campània i als Abruços, Itàlia (s. IV).
  3. Sant Almaqui (Almàgul), màrtir: assistint als jocs dels gladiadors, per ordre del prefecte de la ciutat, Alipi, va ser mort per ells i comptat entre els màrtirs vencedors. A Roma (391).
  4. Commemoració de sant Eugend, abat de Comtat: des la seva adolescència va viure en aquest monestir, on va promoure abrivadament la vida comuna. A la Serralada del Jura, a la regió de la Gàl·lia Celta (ara França) (516).
  5. Sant Fulgenci, bisbe: després d’haver estat procurador de Bizacena, va abraçar la vida monàstica i, constituït bisbe, durant la persecució pels vàndals va patir molt a causa dels arrians i va ser exiliat a Sardenya pel rei Trasamund. De tornada a Ruspe, va dedicar la resta de la seva vida a alimentar els seus fidels amb paraules de gràcia i de veritat. A la Serralada del Jura, a la regió de la Gàl·lia Celta (ara França) (c. 632).
  6. Sant Clar: abat del monestir de Sant Marcel, deixà als seus monjos un exemple de perfecció religiosa. A Viena, Borgonya (ara França) (660/670).
  7. Sant Frodobert: fundador i primer abat del monestir de Celle. A Troyes, ciutat de Nèustria (ara França) (c. 667).
  8. Mort de sant Guillem: abat de Sant Benigne de Dijon, que al final de la seva vida va dirigir amb fermesa i prudència molts monjos, distribuïts en quaranta monestirs. Al monestir de Fécamp, Normandia (ara França) (1031).
  9. Mort de sant Odiló: abat de Cluny, que va ser sever amb si mateix, però dolç i misericordiós amb els altres. Va establir treves entre aquells que es barallaven entre si i, en temps de fam, va ajudar els necessitats amb totes les seves forces. Va ser el primer a establir als seus monestirs la Commemoració de tots els fidels difunts, fixant-la per al dia següent a la Solemnitat de Tots Sants. A Souvigny, Borgonya (ara França), (1049).
  10. Santa Zdislava: mare de família, va ser un gran consol per als afligits. A Gablonné, Bohèmia (ara Txèquia) (1252).
  11. Beat Hugolí: va viure com a anacoreta. A Gualdo Cattaneo, Úmbria (ara Itàlia) (s. XIV).
  12. Sant Josep Maria Tomasi: prevere de l’orde de Clergues Regulars Teatins i cardenal, que, desitjant ardentment la instauració del culte diví, es va dedicar amb tenacitat a la investigació i publicació de textos i monuments litúrgics antics, així com a la catequesi d’infants. A Roma (1713).
  13. Beats Joan i Renat Lego: preveres i màrtirs van ser degollats durant la Revolució Francesa per haver-se negat a pronunciar el jurament imposat al clericat. A Preuilly, de la regió d’Anjou, França (1794).
  14. Sant Vicenç Maria Strambi: bisbe de Macerata i Tolentino, de la Congregació de la Passió, que va governar santament les diòcesis que tenia encomanades i per la seva fidelitat cap al Pontífex Romà va ser desterrat. A Roma (1824).
  15. Beat Valentí Paquay: prevere de l’orde dels Germans Menors, es va distingir per l’admirable exemple de la seva caritat cristiana en la predicació, en el ministeri de la reconciliació i en fomentar la devoció al Rosari, i en el seu esperit d’humilitat va aconseguir una gran santedat. A la ciutat de Hasselt, prop de Maastricht, Bèlgica (1905).
  16. Beat Segimon Gorazdowski: prevere d’origen polonès, que es va distingir pel seu amor al proïsme, per ser precursor en l’afany de protegir la vida i per fundar l’institut de les Germanes de Sant Josep, dedicat a atendre els pobres i abandonats. A Lvov, ciutat d’Ucraïna (1920).
  17. Beat Marià Konopinski: prevere i màrtir, polonès d’origen, va morir en la pau de Crist a causa de les atrocitats que li van infligir els metges. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, Alemanya (1943).

 

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • “Jornada per la pau”.
  • MdD del Pi.
  • MdD de Begoña.
  • Sant Concordi, prevere i màrtir: Protector de Nalec (Urgell)
  • Germanes de Betlem: Santa Maria, Mare de Déu. Nostra Senyora de Betlem.

Si gener no naixia, l’any no s’acabaria.

Si gener no naixia, l'any no s'acabaria.