DIUMENGE IV DEL TEMPS DE DURANT L’ANY: Beats Felipe de Jesús Munárriz, prevere, i companys, religiosos, màrtirs

Beats Felipe de Jesús Munárriz, prevere, i companys, religiosos, màrtirs

La Congregació dels Missioners Claretians celebra la memòria dels 184 màrtirs claretians que han estat beatificats fins ara i que abans se celebraven en dates diferents. I en fan memòria el primer dia de febrer perquè en aquest dia de 1856, el Pare Claret, el fundador, essent arquebisbe de Cuba, va patir un greu atemptat que gairebé li costà la vida a la ciutat d’Holguín. Els terratinents negrers de l’illa no veien amb bons ulls les seves crítiques a l’esclavatge: «La meva aspiració és la de morir com a màrtir” (Cf. Autobiografia, 467).

1. Commemoració de sant Trifó, màrtir. A Frígia (data incerta).
2. Sant Sever, bisbe. A Ravenna, a la regió de Flamínia (posterior al 343).
3. Sant Pau, bisbe, que va donar el seu nom a la ciutat. A Augusta Tricastina (actualment Saint-Paul-Trois-Châteaux), a la regió de la Gàl·lia Vienesa (s. IV).
4. Santa Brígida, abadessa, que va fundar un dels primers monestirs de l’illa i, segons s’explica, va continuar el treball d’evangelització iniciat per sant Patrici. A Kildare, Irlanda (c. 525).
5. Sant Urs (Ursus), prevere. A Augusta Pretòria (actualment Aosta), als Alps de Graies (abans del s. IX).
6. Sant Agripà, bisbe i màrtir, que, en arribar a la regió d’Aquitània, de retorn de Roma, va ser assassinat per uns adoradors idòlatres. A Anicio (actualment Chiniac), Aquitània (s. VII).
7. Sant Sigebert III, rei, que va fundar els monestirs de Stavelot i Malmedy, i molts d’altres, i es va distingir per la seva liberalitat en fer almoines a les esglésies i als pobres. A Metz, Austràsia (656).
8. Sant Ramon, abat de Fitero, que va fundar l’orde de Calatrava i va treballar en favor de la cristiandat. A la vila de Ciruelos, a la regió espanyola de Castella la Nova (c. 1160).
9. Sant Joan, bisbe, home de gran austeritat i justícia, que va traslladar la seva seu episcopal des d’Aleth a Saint-Malo. Sant Bernat el va lloar com a bisbe pobre, amic dels pobres i amant de la pobresa. A Saint-Malo, a la Bretanya Menor (1163).
10. Beat Reginald d’Orleans, prevere, el qual, de pas per Roma, commogut per la predicació de sant Domènec va entrar a l'orde dels Predicadors, al qual va atreure moltes persones amb l’exemple de les seves virtuts i el fervor de la seva paraula. A París, França (1220).
11. Santa Verediana, verge, que va viure com a reclusa des de la joventut fins a la vellesa. A Castro Fiorentino, a la Toscana (1236/1242).
12. Beat Andreu, de la família dels comtes de Segni, prevere de l’orde dels Menors, que, renunciant a altes dignitats, va preferir servir a Crist en la humilitat i simplicitat. Al convent de Piglio, al Laci (1302).
13. Beats màrtirs Conor O’Devany, bisbe de Down and Connor, de l’orde dels Germans Menors, i Patrici O’Lougham, prevere, els quals, regnant Jaume I, van ser penjats per ser catòlics. A Dublín, Irlanda (1612).
14. Sant Enric Morse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, capturat en diverses ocasions i exiliat dues vegades, va ser empresonat de nou en temps del rei Carles I per ser sacerdot i, després d’haver celebrat la missa a la presó, penjat a Tyburn va lliurar la seva ànima a Déu. A Londres, Anglaterra (1645).
15. Passió de les beates Maria Anna Vaillot juntament amb quaranta-sis companyes [1], que van rebre la corona del martiri durant la Revolució Francesa. A Preuilly, Anjou, França (1794).
16. Sants màrtirs Pau Hong Yòng-ju, catequista, Joan Yi Mun-u, que s’ocupava dels pobres i enterrava els cossos dels màrtirs, i Bàrbara Ch’oe Yong-i, que imitava els exemples dels seus pares i espòs, morts degollats per ser cristians. A Seül, Corea (1840).
17. Beata Joana Francesca de la Visitació (Anna) Michelotti, verge, que va fundar l’institut de les Germanetes del Sagrat Cor, per servir el Senyor cuidant desinteressadament els malalts pobres. A Torí, Itàlia (1888).
18. Beat Lluís Variara, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que va dedicar tota la seva activitat en favor dels leprosos i va fundar la Congregació de Germanes Filles dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. A la ciutat de Cúcuta, Colòmbia (1923).
19. Celebració dels Màrtirs Claretians. Beats Felipe de Jesús Munárriz Azcona, prevere, i companys, religiosos i màrtirs. A instància del Superior General de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va reagrupar la memòria dels religiosos beatificats els anys 1998 i 2014, i també els anys 2005 i 2017 (data que fins ara se celebrava el 13 d’agost).

[1] Aquests són els seus noms: Otília Baumgarten, religiosa; Joana Gruget, Lluïsa Rallier de la Tertinilre, Magdalena Perrotin, Maria Anna Pichery i Simona Chauvigné, vídues; Francesca Pagis, Joana Fouchard, Margarida Riviére, Maria Cassin, Maria Fausseuse, Maria Galard, Maria Gasnier, Maria Joana Chauvigné, Maria Lenée, Maria Leroy Brevet, Maria Rouault, Petrina Phélippeaux, Renata Cailleau, Renata Martin i Victòria Bauduceau, esposes; Joana, Magdalena i Petrina Sailland d’Espinatz, germanes; Gabriela, Petrina i Susanna Androuin, germanes; Maria i Renata Grillard, germanes; Anna Francesca de Villencuye, Anna Hamard, Caria Davy, Caterina Cottanceau, Francesca Bellanger, Francesca Bonneau, Francesca Michau, Jacobina Monnier, Joana Bourigault, Lluïsa Amata Déan de Luigné, Magdalena Blond, Maria Leroy, Petrina Besson, Petrina Ledoyen, Petrina Grille, Renata Valin i Rosa Quenion.