Sant Carles de Foucauld

Sant Carles de Foucauld

«Des del moment que vaig creure que hi havia un Déu vaig comprendre que no podia fer altrament que viure per a Ell». Qui parla així, als 43 anys, és el fill del comte de Foucauld, Carles (1858-1916) que després de portar una adolescència lleugera, als 31 anys entrà a la Trapa, visqué a Natzaret i, retornat a París, s’ordenarà de prevere. Cercant més silenci s’instal·la a l’oasi algerià de Tamanrasset on redactarà uns “Estatuts per a l'Associació dels Germans i Germanes del Sagrat Cor de Jesús”. Uns lladres li llevaren la vida en la seva pobra ermita als 58 anys. Canonitzat pel papa Francesc el 2022.

«Hi ha un aspecte de la seva vida que sempre m'ha captivat de manera particular: la conversió. És molt interessant conèixer el seu camí lent de tornada a la fe catòlica iniciat a partir de les seves experiències en la solitud del desert. És impressionant adonar-se de les maneres tan senzilles que té Déu per apropar-nos a Ell. Percebem aquesta proximitat si ens aturem, contemplem la realitat i escoltem el nostre interior» (Mons. Joan Josep Omella, cardenal-arquebisbe de Barcelona).

1. Commemoració de sant Nahum, profeta, que va predicar que era Déu qui governa el transcurs dels temps i qui jutja amb justícia els pobles.
2. Sant Castrinià, bisbe. A Milà, ciutat de la Transpadània (s. III).
3. Santa Florència verge, que convertida al Déu veritable pel bisbe sant Hilari durant el seu desterrament a Àsia, després el va seguir quan va tornar a la seva terra. A Poitiers, Aquitània (s. IV).
4. Sant Leonci, bisbe, que va afavorir la vida monàstica de sant Honorat a l’illa de Lerins, i al qual sant Joan Cassià, el seu amic, li va dedicar les deu primeres Col·lacions. A Frejús, Provença (~ 433).
5. Sant Domnol, bisbe, que abans havia estat abat del monestir de sant Llorenç de París i que va resplendir per la força dels seus miracles. A Ceromanum (ara Le Mans), Nèustria (581).
6. Sant Ageric, bisbe, que va edificar esglésies i baptisteris, i, després de convertir la seva església en asil de pròfugs, va haver de patir molt per part del rei Teodoric. A Verdun, Austràsia (588).
7. Sant Eloi, bisbe, que, essent orfebre i conseller del rei Dagobert, va edificar monestirs i va construir monuments als sants amb gran art i elegància, i més tard va ser elevat a les seus de Noyon i Tournai, i es va dedicar amb gran zel al treball apostòlic. A Noyon, Nèustria (660).
8. Beat Antoni Bonfadini, prevere de l’orde dels Germans Menors, el qual, predicant la Paraula de Déu, durant molt de temps va recórrer moltes regions d'Itàlia i llocs de Terra Santa. A la ciutat de Cotiniola, Emília (1482).
9. Beat Joan Beche, prevere de l’orde de Sant Benet i màrtir, el qual, essent abat del monestir de Sant Joan, per mantenir la fidelitat al Pontífex Romà va ser acusat de crim de traïció i condemnat a la pena capital pel rei Enric VIII, acabant al patíbul. A Colchester, Anglaterra (1539).
10. Sants Edmond Campion, Rodolf Sherwin i Alexandre Brian, preveres i màrtirs durant el regnat d’Elisabet I, il·lustres per la seva fortalesa i caràcter. Sant Edmond, que de jove havia professat la fe catòlica, essent admès a Roma a la Companyia de Jesús i ordenat sacerdot a Praga, va tornar a la seva pàtria, on, de paraula i per escrit, va consolidar en gran manera les ànimes dels fidels i, per això, després de molts turments va morir a Tyburn. Amb ell també van patir els mateixos suplicis sant Rodolf i sant Alexandre, aquest últim va merèixer ser admès a la Companyia de Jesús, quan ja era a la presó. A Londres, també a Anglaterra (1581).
11. Beat Ricard Langley, màrtir, que sota el regnat de la mateixa Elisabet I va ser condemnat a la pena capital i penjat, per haver donat hostalatge a sacerdots. A York, també a Anglaterra (1586).
12. Beat Casimir Sykulski, prevere i màrtir, que, durant la guerra, per mantenir amb fortalesa la fe davant els perseguidors de l'Església, va ser afusellat. Al camp de concentració d’Auschwitz, prop de Cracòvia, Polònia (1941).
13. Beata Liduina (Elisa Àngela) Meneguzzi, verge de l’institut de Sant Francesc de Sales, que, com un mirall d’humilitat i caritat cristiana, va mostrar la misericòrdia de Déu entre els pobres, malalts i captius. A la ciutat de Dire Dawa, Etiòpia (1941).
14. Beata Clementina Nengapeta Anuarite, verge de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família i màrtir, que, en la persecució que es va desencadenar durant la guerra civil al Congo va ser capturada juntament amb altres religioses, a les que va exhortar que vigilessin i preguessin, i va resistir amb gran força la maldestra passió del capità dels soldats, el qual, enfurismat, la va matar a causa de Crist, el seu Espòs. A Isiro, República Popular del Congo (1964).