Sant Alfons M. de Liguori, bisbe i doctor de l'Església

Sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església

Brillant advocat napolità, Alfons (1696-1787) va abandonar els seus lligams per ensenyar el catecisme als pobres. Fundà la Congregació del Santíssim Redemptor (redemptoristes) perquè la seva obra continués. Enfront del rigorisme imperant va voler presentar un Déu amorós a través de la seva Mare, escrivint  “Les Glòries de Maria” (se’l representa amb un rosari) i sobretot la seva “Teologia Moral”: «Tracteu amb Déu els vostres projectes, les vostres penes, les vostres pors i tot el que us interessa» (representat també amb una custòdia).

1. Memòria de sant Alfons Maria de Liguori, bisbe i doctor de l'Església. Insigne pel zel de les ànimes, pels seus escrits, per la seva paraula i exemple, va treballar infatigablement predicant i escrivint llibres, especialment sobre teologia moral, en la qual és considerat mestre, per fomentar la vida cristiana al poble. Entre grans dificultats va fundar la Congregació del Santíssim Redemptor per evangelitzar la gent illetrada. Elegit bisbe de santa Àgata dels Gots, es va lliurar de manera excepcional a aquesta missió, que va haver de deixar quinze anys després, afectat de greus malalties. Va passar la resta de la seva vida a Nocera dei Pagani, a la Campània, entre treballs i dificultats (1787).
2. Commemoració del triomf dels set sants germans màrtirs, que, a Antioquia, Síria, durant el regnat d’Antíoc Epifanes, per la seva invencible fidelitat en el compliment de la Llei del Senyor van patir un final cruel, igual que la seva mare, que va presenciar amb dolor la mort de cada un dels seus fills, coronada de glòria en tots ells, com es diu al llibre dels Macabeus.
3. Commemoració sant Eleazar, un dels primers escribes, home d'edat avançada. En la mateixa persecució, no va voler menjar carn prohibida per salvar la seva vida i va acceptar una mort gloriosíssima abans que una vida menyspreable. Es va avançar al lloc del suplici, donant-nos un gran exemple de fortalesa.
4. Sant Secundí, màrtir. A la via Prenestina, a trenta mil·liaris de Roma (data incerta).
5. Sant Fèlix, màrtir, en la persecució de l'emperador Dioclecià. A Girona, a la Hispània Tarraconense (s. IV incert).
6. Mort de sant Eusebi, bisbe, la commemoració del qual se celebra el dia següent. A Vercelli, a la Ligúria (371).
7. Sant Exuperi. És venerat com a primer bisbe d'aquesta ciutat. A Bayeux, a la Gàl·lia Celta (~ s. IV).
8. Sant Sever, prevere, que va emprar els seus béns en la fundació d'esglésies i al servei als pobres. A Aquitània (~ 500).
9. Sants Friard i Secundí, diaca, tots dos eremites. A l'illa Vinduneta (ara Besné), prop de Nantes, a França (s. VI),
10. Sant Jonat, abat, deixeble de sant Amand. A Marchiennes, a la Gàl·lia Belga (~ 690),
11. Sepultura de sant Etelwold, bisbe. Va compondre la famosa Concòrdia Regular, per restablir la disciplina monàstica que havia après de sant Dunstan. A Winchester, a Anglaterra (984).
12. Beat Emeric de Quart, bisbe, admirable per la seva austeritat de vida i pel seu zel en la salvació de les ànimes. A Aosta, als Alps de Graies (1313).
13. Beat Joan Bufalari, religiós de l'orde dels Eremites de Sant Agustí, jove humil i amable i sempre sol·lícit envers el seu proïsme. A Rieti, de la Sabina (~ 1336).
14. Beat Pere Favre, prevere. Va ser el primer entre els membres de la Companyia de Jesús que va realitzar durs treballs en diferents regions d'Europa. Va morir a la ciutat de Roma, mentre anava al Concili Ecumènic de Trento. A Roma (1546). La Companyia de Jesús el celebrar l’endemà, dia 2 d’agost.
15. Beat Tomàs Welbourne, màrtir. Era mestre d'escola i, en el regnat de Jaume I, va ser condemnat a mort per haver aconsellat seguir el Pontífex Romà. Penjat al patíbul, va morir configurat amb Crist, Suprem Mestre. A York, a Anglaterra (1605).
16. Sants Domènec Nguyen Van Hanh (Dieu), de l'orde dels Predicadors, i Bernat Vu Van Due, preveres i màrtirs, que, durant l'imperi de Minh Mang, van morir decapitats per la seva fe en Crist. A la ciutat Nam Dinh, al Tonquín (1838).
17. Mort de sant Pere Julià Eymard, prevere, la commemoració del qual se celebra l’endemà. Al petit poble de La Mure, al costat del riu Isar, a França (1868).
18. Beat Benvingut (Josep) de Miquel Arahal, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va vessar la seva sang per Crist. A Madrid (1936).
19. Beat Aleksy Sobaszek, prevere i màrtir. De nacionalitat polonesa, va ser deportat de manera inhumana pels invasors del seu país durant la guerra i, per Crist, va morir entre turments en defensa de la fe. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1942).
20. Beates Maria Estrella del Santíssim Sagrament (Adelhéidis) Mardosewicz i les seves deu companyes [1], de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família de Natzaret, verges i màrtirs. Als funestos temps de guerra, afusellades pels enemics de la fe, van entrar a la glòria del cel. Al bosc proper a la ciutat de Nowogródek, a Polònia (1943).

[1] Els seus noms són: Beata Maria Imelda de Jesús Hostia (Hedwigis Carolina) Zak, Maria Raimunda de Jesús i Maria (Anna) Kukolowicz, Maria Daniela de Jesús i Maria Immaculada (Eleonora Aniela) Jozwik, Maria Canuta de Jesús a l'Hort de Getsemaní (Josepa) Chrobot, Maria Sergia de la Verge Dolorosa (Júlia) Rapiej, Maria Guidona de la Divina Providència (Helena) Cierpka, Maria Felicitat (Paulina) Borowik, Maria Heliodora (Leocàdia) Matuszewska, Maria Canisia (Eugènia) Mackiewicz i Maria Boromea (Verònica) Tarmontowicz.