Sant Gilbert, bisbe 

Sant Gilbert, bisbe 

Fill d’una noble família escocesa, Gilbert (“brillant”) va estudiar teologia i fou ardiaca de Moray (nord-oest d’Escòcia). Assassinat el bisbe Adam, de Caithness, Gilbert fou elegit per ocupar la seu de Moray el 1223. Va erigir la catedral de Dornoch, però també asils i hospitals per als pobres i pelegrins. Predicava sovint per tota la diòcesi (fet no habitual en aquell temps), maldant per millorar la vida moral i espiritual dels fidels. En morir va recomanar allò que ell mateix havia observat durant la seva vida: no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les contradiccions de la vida i animar a tothom a aixecar-se sempre que ensopegui. Va morir al comtat escocès de Caihness l’1 d’abril del 1244 o 1245.

1. Commemoració dels sants màrtirs Venanci, bisbe, i dels seus companys de Dalmàcia i Ístria: Anastasi, Maur, Paulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquia i Gaià. L’església els honra conjuntament. A Roma (s. III/IV).
2. Santes Agape i Quiònia, verges i màrtirs. En la persecució sota l’emperador Dioclecià, per no voler menjar carn sacrificada als ídols van ser lliurades al prefecte Dolceci, que les va condemnar a ser cremades vives. A Tessalònica, Macedònia (304).
3. Sant Valeric o Valeri, prevere, que va atraure molts companys cap a la vida eremítica. A Lauconay, prop d’Amiens, a la Gàl·lia (s. VII).
4. Sant Cels, bisbe d’Armagh, que va treballar a favor de la instauració de l’Església. Al poble d’Ardpatrick, a la regió de Munster, a Irlanda (1129).
5. Sant Hug, bisbe. Va treballar en la reforma dels costums del clergat i del poble. Amant de la solitud, durant el seu episcopat va oferir a sant Bru, mestre seu en altre temps, i als seus companys, el lloc de la Cartoixa, que va presidir com a primer abat. Va regir durant quaranta anys aquesta Església amb un acurat exemple de caritat. A Grenoble, Burgúndia (1132).
6. Beat Hug, abat. La seva caritat i prudència van aconseguir l’harmonia entre el papa Alexandre III i l’emperador Frederic I. Al monestir cistercenc de Bonnevaux, al Delfmat, França (1194).
7. Sant Gilbert, bisbe. Va erigir l’església catedral a Dornoch i va disposar hostatgeries per als pobres. En morir va encomanar allò que ell mateix havia observat durant la seva vida: no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les contradiccions permeses per Déu i no donar a ningú l’ocasió d’ensopegar. A Caihness, Escòcia (~ 1245).
8. Beat Joan Bretton, màrtir. Era pare de família. Durant el regnat d’Elisabet I, va mostrar una gran constància en la fe de l’Església Romana. Amenaçat diverses vegades, es va mantenir ferm, per la qual cosa, a la fi, va ser estrangulat després de ser falsament acusat de sedició. A York, Anglaterra (1598).
9. Beat Lluís Pavoni, prevere, que es va lliurar amb ànim decidit a la formació dels joves pobres. Es va interessar sobretot en la seva educació religiosa i artesana i, per això, va fundar la Congregació dels Fills de Maria Immaculada. A Brescia, Llombardia, Itàlia (1848).
10. Beat Josep Girotti, prevere i màrtir de l’Orde dels Predicadors. Ensenyà Sagrada Escriptura després d’especialitzar-se en la cèlebre “École Biblique”. Per ajudar els jueus el 29 d’agost de 1944 fou deportat al camp de concentració alemany de Dachau on hi va ser executat el dia de Pasqua.