Segons la tradició, santa Eulàlia, que rebé el martiri el 303, fou sepultada en aquest lloc fins que el 1339, les seves relíquies foren traslladades a la catedral de Barcelona. El temple actual, planejat per Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, en pur estil gòtic català, començà a ser bastit el 1329, en substitució de l’anterior, i fou consagrat el 15 d’agost de 1384. El fet d’haver-se aixecat sense interrupció en el període de 55 anys, li dóna una unitat i una bellesa arquitectòniques incomparables. La basílica té 80 metres de llargada. A l’interior hi veiem tres naus, la central, de 13´2 metres d’amplada i, cada una de les laterals, de 6´6. El sostre de la nau central està situat a 33 metres d’alçada i el de les laterals, a 27. Està sostingut per setze altres columnes octogonals de 1’60 de gruix. Les claus de volta, de dos metres de diàmetre, representen la coronació de la Mare de Déu, el naixement de Jesucrist, l’Anunciació a Maria, la figura del rei Alfons i l’escut de la ciutat. Els finestrals filtren la llum solar a través dels vitralls situats a les 32 capelles laterals, la part superior de la nau central i la rosassa de la façana principal.
