Sobre els béns immatriculats per l’arxidiòcesi de Barcelona durant els anys 1998-2015
Sobre els béns immatriculats per l’arxidiòcesi de Barcelona durant els anys 1998-2015
En relació a l’«Informe sobre béns immatriculats per l’article 206 de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015», elaborat per la Conferència Episcopal Espanyola, l’Arquebisbat de Barcelona vol manifestar que: El febrer de 2021, el govern espanyol va enviar un llistat de béns immatriculats per l’Església a la Conferència Episcopal Espanyola en el marc de […]
26 Gen, 2022
Església de Barcelona
En relació a l’«Informe sobre béns immatriculats per l’article 206 de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015», elaborat per la Conferència Episcopal Espanyola, l’Arquebisbat de Barcelona vol manifestar que:
El febrer de 2021, el govern espanyol va enviar un llistat de béns immatriculats per l’Església a la Conferència Episcopal Espanyola en el marc de la Llei Hipotecària de 1998 a 2015, i en el context dels treballs de la comissió creada entre el govern i l’Església catòlica per a l’estudi d’aquest assumpte.
Un cop verificada la relació de béns, la Conferència Episcopal Espanyola va fer públic aquest dilluns, 24 de gener, un informe que conté un llistat amb les incidències que s’han detectat arreu de l’Estat, i que, per tant, no haurien de formar part de la relació original del govern espanyol.
És per això que volem remarcar que no es tracta, doncs, d’un llistat de béns a retornar per part de l’Església, tal i com ha aparegut en diversos mitjans de comunicació, sinó d’un informe amb les incidències i errors identificats a la relació emesa pel govern espanyol.
En el cas de l’arxidiòcesi de Barcelona, només s’han detectat dos béns que, malgrat estar correctament immatriculats, apareixen duplicats en el llistat elaborat per l’executiu espanyol:
Casa Rectoral i el pati d’entrada al Temple de Santa Anna i el Claustre Gòtic.
Basílica de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel.
En el període 1998-2015, a l’Arxidiòcesi de Barcelona es van immatricular 55 béns immobles, dels quals 25 a la ciutat de Barcelona.
Els temples no es van immatricular abans perquè, fins a 1998, estava prohibida la inscripció en els Registres de la Propietat dels temples destinats al culte catòlic (no així els de la resta de confessions).
La Santa Seu ha fet oficial l’agenda del viatge apostòlic a Catalunya on destaquen una vigília amb joves, una trobada amb entitats que atenen la pobresa i la inauguració de la torre de Jesucrist de la Sagrada…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less