Comença la restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar de Barcelona

• Les obres consistiran en la rehabilitació, la consolidació de la cúpula i la llanterna de l’església.

•  L’actuació compta amb una inversió d’un milió d’euros finançats per Arquebisbat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (en el marc del programa de l’1% cultural) i l’Ajuntament de Barcelona.

Avui s’inicien les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, situada a la plaça Orfila del barri de Sant Andreu de Barcelona. Les obres, que es preveu que tinguin una durada de 12 mesos, se centren en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna que són els elements més malmesos d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu.

L’actuació està promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Andreu de Palomar; pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’INCASÒL, en el marc del programa de l’1% cultural, i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.

Les obres suposen una inversió d’1.062.596,34 euros, si bé, tenint en compte la inversió practicada durant els anys 2011, 2013 i 2014, en concepte de mesures de seguretat i protecció, la inversió total haurà estat de 1.101.966,00 euros. D’aquest total, l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de l’església aporten el 39,57% i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a parts iguals, el 60,43% restant.

Actualment l’església de Sant Andreu de Palomar presenta lesions a la cúpula, a la llanterna i al cupulí. Al tractar-se dels elements més exposats de l’edifici, el vent, l’aigua i especialment els canvis de temperatura i la radiació del sol provoquen un envelliment i un desgast dels materials més ràpid. Les lesions mes importants, entre d’altres,  són les degudes a les esquerdes i fissures en els galions de la cúpula i cupulí produïdes per la diferència de temperatura entre la superfície exterior de la volta i la interior degut a la radiació solar. Aquest fenomen provoca l’aparició d’esforços molt importants a la cara interior de la volta.

Les obres de restauració es basen en un projecte de Bis Arquitectes i s’han adjudicat a l’empresa Recop Restauracions Arquitectòniques. Preveuen dos tipus d’actuació: les intervencions primàries, que afecten l’àmbit de la cúpula i la llanterna, així com de l’estructura que la suporta; i les intervencions secundàries que fan referència a la reparació i consolidació puntual de tota la resta de l’edifici. Per poder executar les intervencions prescrites es muntaran diferents bastides i una marquesina exterior.

Sant Andreu de Palomar, patrimoni protegit

L’església de Sant Andreu de Palomar està protegida urbanísticament, amb el nivell de protecció C, pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. És de planta de creu llatina, de tres naus i amb una gran cúpula sobre el creuer, acabada amb un cupulí o llanterna. La façana, concebuda monumentalment amb un llenguatge eclèctic amb influències historicistes, destaca per la seva solució de gran portal, que inclou la rosassa, i per la potent torre que el flanqueja. Tota ella està resolta amb pedra de Montjuïc, llevat de la torre, realitzada en obra de maó a cara vista.

L’església actual es va iniciar el 1850, probablement sobre restes d’una anterior d’origen romànic. Posteriorment, en la dècada dels anys 70, pren la direcció de les obres l’arquitecte sant andreuenc Pere Falqués i Urpi el qual va bastir les naus i la cúpula. L’any 1882 la cúpula es va esfondrar. A partir d’aquí, pren la direcció de les obres i la reconstrucció de la cúpula l’arquitecte Josep Domènech i Estepà, fent-la doble i afegint-hi una llanterna. També, serà qui projectarà la façana actual que, en un principi, es resolia simètricament amb dues torres. Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), el seu interior va ser cremat totalment, i es va refer posteriorment. En la dècada dels anys 1960 es va decorar interiorment amb pintures al fresc, obra del pintor local J. Verdaguer. Arran de les obres de construcció del ferrocarril Metropolità (1965-67) es van produir nous assentaments en l’edifici que van provocar importants lesions. L’any 1984-85 es van realitzar una operació de consolidació, sota la direcció de l’arquitecte David Barrera Viladot.