Comença la restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar de Barcelona

Les obres consistiran en la rehabilitació, la consolidació de la cúpula i la llanterna de l’església.  L’actuació compta amb una inversió d’un milió d’euros finançats per Arquebisbat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya (en el marc del programa de l’1% cultural) i l’Ajuntament de Barcelona. Avui s’inicien les obres de restauració de l’església de Sant […]

31 Maig, 2019
Església de Barcelona

Avui s’inicien les obres de restauració de l’església de Sant Andreu de Palomar, situada a la plaça Orfila del barri de Sant Andreu de Barcelona. Les obres, que es preveu que tinguin una durada de 12 mesos, se centren en la rehabilitació i consolidació de la cúpula i la llanterna que són els elements més malmesos d’aquest edifici característic del paisatge de Sant Andreu.

L’actuació està promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de Sant Andreu de Palomar; pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’INCASÒL, en el marc del programa de l’1% cultural, i l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida.

Les obres suposen una inversió d’1.062.596,34 euros, si bé, tenint en compte la inversió practicada durant els anys 2011, 2013 i 2014, en concepte de mesures de seguretat i protecció, la inversió total haurà estat de 1.101.966,00 euros. D’aquest total, l’Arquebisbat de Barcelona i la parròquia de l’església aporten el 39,57% i l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a parts iguals, el 60,43% restant.

Actualment l’església de Sant Andreu de Palomar presenta lesions a la cúpula, a la llanterna i al cupulí. Al tractar-se dels elements més exposats de l’edifici, el vent, l’aigua i especialment els canvis de temperatura i la radiació del sol provoquen un envelliment i un desgast dels materials més ràpid. Les lesions mes importants, entre d’altres,  són les degudes a les esquerdes i fissures en els galions de la cúpula i cupulí produïdes per la diferència de temperatura entre la superfície exterior de la volta i la interior degut a la radiació solar. Aquest fenomen provoca l’aparició d’esforços molt importants a la cara interior de la volta.

Les obres de restauració es basen en un projecte de Bis Arquitectes i s’han adjudicat a l’empresa Recop Restauracions Arquitectòniques. Preveuen dos tipus d’actuació: les intervencions primàries, que afecten l’àmbit de la cúpula i la llanterna, així com de l’estructura que la suporta; i les intervencions secundàries que fan referència a la reparació i consolidació puntual de tota la resta de l’edifici. Per poder executar les intervencions prescrites es muntaran diferents bastides i una marquesina exterior.

Sant Andreu de Palomar, patrimoni protegit

L’església de Sant Andreu de Palomar està protegida urbanísticament, amb el nivell de protecció C, pel Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. És de planta de creu llatina, de tres naus i amb una gran cúpula sobre el creuer, acabada amb un cupulí o llanterna. La façana, concebuda monumentalment amb un llenguatge eclèctic amb influències historicistes, destaca per la seva solució de gran portal, que inclou la rosassa, i per la potent torre que el flanqueja. Tota ella està resolta amb pedra de Montjuïc, llevat de la torre, realitzada en obra de maó a cara vista.

L’església actual es va iniciar el 1850, probablement sobre restes d’una anterior d’origen romànic. Posteriorment, en la dècada dels anys 70, pren la direcció de les obres l’arquitecte sant andreuenc Pere Falqués i Urpi el qual va bastir les naus i la cúpula. L’any 1882 la cúpula es va esfondrar. A partir d’aquí, pren la direcció de les obres i la reconstrucció de la cúpula l’arquitecte Josep Domènech i Estepà, fent-la doble i afegint-hi una llanterna. També, serà qui projectarà la façana actual que, en un principi, es resolia simètricament amb dues torres. Durant els fets de la Setmana Tràgica (1909), el seu interior va ser cremat totalment, i es va refer posteriorment. En la dècada dels anys 1960 es va decorar interiorment amb pintures al fresc, obra del pintor local J. Verdaguer. Arran de les obres de construcció del ferrocarril Metropolità (1965-67) es van produir nous assentaments en l’edifici que van provocar importants lesions. L’any 1984-85 es van realitzar una operació de consolidació, sota la direcció de l’arquitecte David Barrera Viladot.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)