L’arquebisbe de Barcelona anima a pregar i a ser solidaris amb els damnificats pels aiguats torrencials a València i Albacete

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, davant la tragèdia humana que es viu a València i Albacete, fa una crida a tots els ciutadans a ajudar tots els afectats en la mesura del possible. El prelat barceloní anima el poble fidel a la pregària per acompanyar el dolor de totes les famílies que […]

31 Oct, 2024
Església de Barcelona

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, davant la tragèdia humana que es viu a València i Albacete, fa una crida a tots els ciutadans a ajudar tots els afectats en la mesura del possible. El prelat barceloní anima el poble fidel a la pregària per acompanyar el dolor de totes les famílies que han perdut els seus éssers estimats. Així mateix, demana col·laborar econòmicament amb Càritas Espanyola, que ha obert una campanya de donatius per ajudar a restablir la normalitat com més aviat millor, en coordinació amb les autoritats locals. Els donatius a favor de la campanya de Càritas per les inundacions de València i Albacete, es poden fer per tres vies:

1)    Per Bizum: 00089

2)    Per Internet: www.caritas.es

3)    Per telèfon: 900 33 99 99

El cardenal Omella, que en nom de l’Arquebisbat de Barcelona ha fet arribar el seu escalf als bisbes de les diòcesis afectades, afirma que «experiències com aquesta ens recorden la fragilitat de la nostra condició humana i ens obren a l’esperança de la vida eterna al cel.» També insta totes les autoritats civils a atendre i acompanyar els milers d’afectats. «Ara és el moment d’oferir la nostra ajuda als nostres germans que pateixen, que han perdut aquells que estimen, que tenen el cor encongit de dolor. Fem tot el possible per acompanyar-los, decidits, amb la germanor i l’amor que ens ha mostrat sempre Jesucrist com el millor dels camins.»

Davant l’evolució actual de la DANA a d’altres territoris del llevant mediterrani, el cardenal Omella demana màxima prudència i el seguiment de les recomanacions que emeti Protecció Civil.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)