El cardenal Omella ha presidit la missa major en la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit l’ofici pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. «La Mare de Déu de la Mercè, com a mare de tots els barcelonins i barcelonines, ens vol a tots asseguts en una mateixa taula, treballant plegats […]

24 Set, 2024
Església de Barcelona

L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit l’ofici pontifical amb motiu de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona. «La Mare de Déu de la Mercè, com a mare de tots els barcelonins i barcelonines, ens vol a tots asseguts en una mateixa taula, treballant plegats pel bé comú», ha dit el prelat barceloní durant la seva homilia.

La missa major celebrada davant més de tres-centes persones, ha estat concelebrada pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés; el bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, i els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova. Entre les autoritats civils presents a l’ofici religiós, ha destacat la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Salvador Illa; el president del Parlament de Catalunya, Sr. Josep Rull i l’alcalde de Barcelona, Sr. Jaume Collboni. També hi han assistit dos consellers de la Generalitat de Catalunya, 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona i 4 tinents d’alcaldia. A més, l’acte ha comptat amb l’assistència de diferents comandaments militars i policials, així com de diputats i representants de les universitats amb seu a Barcelona. Finalment, hi ha estat present el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Ramon Bassas.

Per accedir a la transcripció de l’homilia predicada pel cardenal Joan Josep Omella, premeu damunt al següent enllaç: HOMILIA

Per descarregar-vos les imatges de la missa celebrada aquest matí a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, premeu damunt el següent enllaç: FOTOS (autors de les imatges: G. Simón / C. Munté)

Descripcions de les imatges:
Foto 1: El cardenal Omella durant la processó d’entrada.
Foto 2: El cardenal Omella mentre predicava l’homilia.
Foto 3: Pla general de l’altar durant la missa.
Foto 4: Els gegants de la ciutat, Jaume I i Violant, dansant als peus de l’altar.
Foto 5: Els gegants de la ciutat al moment de l’ofertori.
Foto 6: El cardenal Omella a la sortida de la basílica saluda al Sr. Salvador Illa.
Foto 7: El cardenal Omella a la sortida de la basílica saluda al Sr. Josep Rull.
Foto 8: El cardenal Omella a la sortida de la basílica saluda al Sr. Jaume Collboni.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)