L’Església Arxidiocesana de Barcelona destina 31,6 milions d’euros a l’acció social i pastoral

L’Arquebisbat de Barcelona presenta els resultats de la memòria anual d’activitats de l’any 2023 L’Església Arxidiocesana de Barcelona, juntament a l’acció tant de la Càritas Diocesana de Barcelona com de Mans Unides Barcelona, va mobilitzar l’any passat 31,6 milions d’euros per atendre les necessitats socials i pastorals de l’arxidiòcesi.  Durant el 2023 es van destinar […]

06 Nov, 2024
Església de Barcelona

L’Arquebisbat de Barcelona presenta els resultats de la memòria anual d’activitats de l’any 2023

L’Església Arxidiocesana de Barcelona, juntament a l’acció tant de la Càritas Diocesana de Barcelona com de Mans Unides Barcelona, va mobilitzar l’any passat 31,6 milions d’euros per atendre les necessitats socials i pastorals de l’arxidiòcesi.  Durant el 2023 es van destinar 7.880.000 euros de manera directa a les accions pastorals i assistencials, amb un increment respecte al 2022 de 3.138.637 euros. Càritas Diocesana de Barcelona va mobilitzar prop de 23 milions i Mans Unides a Barcelona 756.092 euros.

En l’actualitat, l’activitat social i caritativa de l’arxidiòcesi arriba a prop del 6% de la seva població, és a dir, a prop de 160.000 persones. Si afegim l’activitat pastoral, la xifra arriba a prop del 16% del total.

Si s’exclouen els diners mobilitzats per les entitats assistencials de la diòcesi, el pressupost de l’Església Arxidiocesana de Barcelona és de 47,7 milions. Sobre aquest total, 21,8 milions es dediquen al manteniment dels edificis i de la xarxa parroquial. La despesa de personal (clergat i laics) per atendre tota la xarxa que conforma l’Església a l’arxidiòcesi barcelonina és de 12,8 milions. Finalment, s’ha decidit consolidar la capacitat de finançament fins als 4,9 milions per poder continuar en un futur les millores iniciades i, si s’escau, afrontar despeses extraordinàries i/o imprevistos.

Pel que fa als ingressos a l’arxidiòcesi, s’ha iniciat una certa recuperació després del període marcat per la pandèmia de la Covid. La normalització dels fluxos de turisme a la ciutat, amb una recuperació general de visitants que superen els 15 milions de persones (dades de l’Observatori del Turisme a Barcelona 2023), també ha beneficiat temples diocesans del centre històric de la ciutat, com ara la Catedral, Santa Maria del Mar o la Sagrada Família. 3 de cada 4 turistes van passar l’any passat per algun d’aquests espais, consolidant el turisme religiós a la capital catalana. També, d’altra banda, ha millorat l’assignació tributària de prop de 1,1 milions.

Pel que fa a les aportacions dels fidels, 17,5 milions d’euros, es normalitza després de l’esforç que se’ls va demanar a nivell general per recuperar-se del període de pandèmia. L’any 2022 van aportar uns 20 milions d’euros quan el 2020, a l’inici de la pandèmia, la seva aportació va ser de 13,9 milions. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, posa de relleu com, amb aquest suport, «segur que aconseguirem, entre tots, que la família de l’Església sigui més forta i pugui anunciar l’Evangeli i ajudar els germans i germanes que més ho necessitin. La solidaritat, la fraternitat i la missió han estat des de sempre directrius que han marcat el camí de l´Església i també, per tant, de la nostra arxidiòcesi. Sent solidaris, fraterns i missioners contribuïm al bé comú. Tots som una gran família, on ens ajudem els uns als altres. Formar part d´aquesta gran família, que és l’Església, fa que ens sentim alleujats i protegits, perquè el Senyor vetlla per tots».

212 parròquies per 2,8 milions de persones

L’Arquebisbat de Barcelona té ara mateix una xarxa parroquial de 212 temples distribuïts en 5 zones que realitzen sobre el territori la seva acció pastoral i caritativa. Precisament, el territori de l’arxidiòcesi compren la comarca del Barcelonès, part del Baix Llobregat i el Maresme fins a Caldes d’Estrac, amb una població total d’uns 2,8 milions de persones. El clergat compta amb 461 sacerdots i 48 diaques permanents, auxiliats per centenars de voluntaris, són els que porten a terme tota l’atenció pastoral i celebrativa al Poble de Déu. En aquest sentit, el mapa parroquial canalitza tota aquesta gran tasca ajudant els més pobres i necessitats, sostenint menjadors socials, acompanyant la gent gran, assistint els qui sofreixen addiccions i malalties cròniques, vetllant pels infants i pels emigrants i refugiats.

L’activitat caritativa i assistencial arriba a unes 160.000 persones (prop del 6% d’habitants de l’arxidiòcesi), la majoria d’elles, 100.000, ateses per mitigar la pobresa. La resta engloba serveis com promoció del treball, protecció de la dona o acollida a emigrants i refugiats en un total de 374 espais. Si afegim l’activitat pastoral, es vetlla per més de 450.000 persones a l’arxidiòcesi, és a dir, un 16% del total.

Annex: Compte de resultats de l’exercici 2023

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

12 minutes ago

Arquebisbat de Barcelona
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Els homes d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.

(Lc 16,1-8)