L’Arquebisbat de Barcelona alerta als fidels de l’obertura d’un espai de culte il·lícit

L’Arquebisbat de Barcelona alerta als fidels de la diòcesi que al carrer Bailèn número 100 de Barcelona ha obert un espai de culte que no compta amb cap autorització de l’Arquebisbat per a la seva obertura ni perquè s’hi pugui celebrar el culte en nom de l’Església catòlica (cf. cànons 1213, 1215, 1223, 1224 i 1226 del Codi de Dret Canònic). Per tant, es troba en situació d’il·licitud.

Pel que sembla, habitualment hi celebra pretesament la Missa el Sr. Miguel Ángel Barco López, antic clergue de la diòcesi d’Alcalá de Henares, el qual rebé la pena d’expulsió de l’estat clerical imposada per la Santa Seu el 22 de juliol de 2017.

L’esmentat Sr. Barco no pot usar cap mena d’hàbit ni de distintiu clerical, que té prohibit qualsevol exercici del ministeri sacerdotal en tots els seus àmbits (c. 292, excepte el cas excepcional del c. 976) i que en conseqüència, no pot ser mai admès com a clergue en cap celebració litúrgica de l’Església catòlica” (BAB 159 [2019], III, 189). Les notícies actuals accentuen la situació de greu rebel·lia davant una decisió ferma de la Santa Seu (cf. c. 1336 § 1, 5è).

La mateixa persona responsable d’aquests fets celebra també pretesament misses a Cerdanyola del Vallès, a l’ermita de Can Cerdà, fet pel qual el Bisbat de Terrassa també ha fet aquest migdia un avís a la seva feligresia en el mateix sentit.

Per tant, en conseqüència, es posa aquests nous fets en coneixement dels fidels catòlics de les diòcesis de Barcelona i Terrassa per tal que evitin curosament l’assistència i participació en el culte ni a l’espai indicat ni enlloc amb la persona esmentada, per raó de la seva il·licitud.

D’altra banda també s’alerta a tots els clergues presents a les dues esmentades diòcesis (seculars, regulars, incardinats o forans, amb residència o de pas) que considerin estrictament prohibida per a ells qualsevol tipus de celebració de culte ni en l’espai esmentat ni amb la persona referida, sens perjudici de la responsabilitat canònica que s’hi pogués derivar (cf. c. 1371, 2n, 1373, 1384, 1393).