El futur de la parròquia de l’Esperit Sant

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, confirma als feligresos el trasllat temporal de l’activitat pastoral d’aquesta parròquia a l’Església de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, mentre durin les obres El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, ha presidit la santa missa aquest diumenge, 17 de […]

20 Març, 2024
Església de Barcelona

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, confirma als feligresos el trasllat temporal de l’activitat pastoral d’aquesta parròquia a l’Església de l’Hospital de Sant Pau i la Santa Creu, mentre durin les obres

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa, ha presidit la santa missa aquest diumenge, 17 de març, a la parròquia de l’Esperit Sant de Barcelona.

Durant la seva visita a la parròquia, el bisbe Javier ha tingut l’oportunitat de dialogar amb els feligresos amb els quals ha parlat de la futura construcció del nou temple parroquial i un nou edifici on s’ubicarà la Facultat de Ciències de la Salut de la Fundació Blanquerna, que és una fundació de l’arxidiòcesi de Barcelona.

La futura Facultat de Ciències de la Salut és un projecte impulsat per Blanquerna, una fundació diocesana que ofereix un projecte integrador de formació universitària d’inspiració cristiana. Aquest projecte va ser coordinat des d’un inici pel bisbe auxiliar Mons. Antoni Vadell (a.c.s.), que en tot moment va estar en comunicació amb el rector i els membres del Consell parroquial. És un projecte que compta amb el vistiplau dels òrgans diocesans: Consell Episcopal, Col·legi de Consultors, Consell d’Assumptes Econòmics i Consell Presbiteral. A més a més, compta amb la preceptiva autorització de la Santa Seu.

L’Arquebisbat de Barcelona va informar sobre aquest projecte en roda de premsa i, posteriorment, en una nota de premsa, el passat 1 de juny de 2022. A continuació, podeu consultar el comunicat emès llavors.

Com s’indica a la nota, es preveu una cessió de dret de superfície d’una part de la finca i no una venda. L’Arquebisbat no perd en cap moment la propietat del sòl i d’aquí uns anys tindrà la propietat de l’edifici construït. En efecte, l’Arquebisbat ha cedit el dret de superfície d’una part de la finca, situada al número 401 de Travessera de Gràcia, a la Fundació Blanquerna de l’arxidiòcesi de Barcelona. A l’altra part de la finca s’hi ubicarà el nou temple i altres espais parroquials.

Així mateix, s’indica que la parròquia no s’extingeix i que, durant el temps que duraran les obres de construcció de la nova edificació, continuarà amb la seva activitat pastoral a l’Església de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. Un cop acabades les obres, l’activitat pastoral de la parròquia de l’Esperit Sant retornarà al nou temple parroquial, situat al mateix número 401 de Travessera de Gràcia.

Les instal·lacions de la futura Facultat de Ciències de la Salut faran compatible l’activitat docent amb la missió pastoral i celebrativa pròpia de la parròquia.

L’Arquebisbat lamenta el malestar i la incomoditat que tot aquest projecte constructiu pugui provocar als fidels de la parròquia. L’Arquebisbat creu que hi haurà molts més avantatges que els inconvenients que es puguin ocasionar durant l’execució de les obres.

L’objectiu últim de tot aquest projecte és potenciar l’acció educadora i evangelitzadora de l’arxidiòcesi de Barcelona. Un cop acabades les obres i amb el retorn a la normalitat, el rector de la parròquia de l’Esperit Sant ampliarà el seu camp d’acció pastoral i incorporarà al seu ministeri tota la població universitària, a més a més dels fidels de la parròquia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)