12 DE ABRIL

Santa Teresa de los Andes, virgen

San Luís Orione, presbítero

Nacido en 1872 en Pontecurone (Piamonte), fue alumno aventajado de San Juan Bosco. Ya a los 17 años entró en el seminario de Tortona y a los 23, antes de ser ordenado sacerdote, fundó un colegio para jóvenes pobres. Gran devoto de la figura de María, gran predicador y confesor asiduo, muy pronto su carisma animó un enjambre de fundaciones: Pequeña Obra de la Providencia (1903), Pequeñas Hermanas Misioneras de la Caridad (1915, abriendo el primer Cottolengo en Italia), Eremitas (1899) y Hermanos de la Divina Providencia (1904), Hermanas Adoratrices Contemplativas de Jesús Crucificado, Hermanas Sacramentinas No Videntes (admitían personas ciegas), Instituto Secular y Movimiento Laical Orioní. Y no le faltaron manos para ayudar a los ciudadanos de Messina que habían padecido el terremoto (1908). Cansado de tanto bien, en 1940 murió este día de marzo en San Remo y fue canonizado el 19 de mayo del 2004.

  1. Sant Maximilià, màrtir. Era fill del veterà Víctor. Cridat a l’exèrcit, va respondre al procònsol Dion que a un fidel cristià no li era lícit ser soldat. Es va negar a fer el jurament militar i va ser degollat. A Tebessa, Numídia (295).
  2. Commemoració dels sants màrtirs Migdon, prevere, Eugeni, Màxim, Domna, Mardoni, Pere, Esmaragde i Hilari. Van ser ofegats un darrere l’altre en dies successius, per atemorir els altres. A Nicomèdia, Bitínia (303).
  3. Passió de sant Pere, màrtir. Era ajudant de cambra de l’emperador Dioclecià i es queixava amb certa llibertat dels suplicis dels màrtirs. Va ser detingut i penjat per mandat d’August. Va ser torturat primer amb molts assots i després el van cremar en una graella. Doroteu i Gorgoni, també servidors de l’emperador, per haver protestat van ser sotmesos als mateixos suplicis i finalment estrangulats. A Nicomèdia, Bitínia (303).
  4. Sepultura de sant Innocenci I, papa, que va defensar sant Joan Crisòstom, va consolar sant Jeroni i va aprovar sant Agustí. A Roma, al cementiri de Poncià, al costat de l’“Ursus Pileatus” (417).
  5. Sant Pau Aurelià, primer bisbe d’aquesta ciutat. A la ciutat de Léon (ara Saint-Pol-de-Léon), a la Bretanya Armòrica (s. VI).
  6. Sepultura de Sant Gregori I, papa, de sobrenom el Gran, la memòria del qual se celebra el dia tres de setembre, aniversari de la seva ordenació. A Roma, a la basílica de Sant Pere (604).
  7. Sepultura de sant Teòfanes, anomenat “Cronògraf’. Tot i ser molt ric, va preferir fer-se monjo pobre, i per defensar el culte de les sagrades imatges va ser empresonat per l’emperador Lleó l’Armeni durant dos anys i deportat després a Samotràcia, on, esgotat de patiments, va lliurar l’esperit. A Sigriana, Bitínia, al monestir de Campogrande (817).
  8. Sant Elpegi, bisbe i monjo, que va procurar amb gran afany la instauració de la vida cenobítica. A Winchester, Anglaterra (951).
  9. Beata Fina, verge, que des de la seva tendra infantesa va suportar amb invicta paciència, només amb el suport de Déu, una perllongada i greu malaltia. A la ciutat de San Gimignano, a la Toscana (1253).
  10. Beat Jeroni Gherarducci, prevere, de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que va treballar per la pau i la concòrdia dels pobles. A Recineto, del Picè, Itàlia (~  1369).
  11. Beata Justina Francucci Bezzoli verge de l’orde de Sant Benet i reclusa. A Arezzo, a la Toscana (1319).
  1. Sant Josep Zhang Dapeng, màrtir, el qual, rebuda la llum de la fe, tot just batejat va obrir casa seva a missioners i catequistes, i va ajudar pobres, malalts i nens fins que, condemnat a la crucifixió, va vessar llàgrimes d’alegria per haver estat considerat digne de morir per Crist. A la ciutat de Guiyang, de la província xinesa de Guangxi (1815).
  2. Beata Àngela Salawa, verge del Tercer Orde de Sant Francesc. Va escollir lliurar la seva vida al servei domèstic, va viure humilment entre les criades i en extrema pobresa va descansar en el Senyor. A Cracòvia, Polònia (1922).
  3. Beat Lluís Orione, prevere, que va instituir la Petita Obra de la Divina Providència, per bé dels joves i de tots els abandonats. A la ciutat de Sanremo, de la Ligúria, Itàlia (1940).

Teme al invierno sutil mientras diga el calendario: abril

Teme al invierno sutil mientras diga el calendario: abril