Sants Gervasi i Protasi, de Barcelona (Mare de Déu de la Bonanova)

La parroquia

Arciprestazgo

http://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-sant_gervasi-mare_de_du_de_la_bonanova&lang=es

Horario de misas

DIUMENGES I FESTIUS
9 castellano
10,30H catalan
12H castellano
13H catalan
19H cat-cast (octubre a junio)
20,30H catalan

DISSABTE
12H catalan
20H català

FEINERS
8H catalan
12H catalan
20H catalan
Consultar la web para horarios actualizados

Actividades pastorales

Consultar web

Despacho parroquial

lunes, miércoles y viernes, de 18:00 a 19:00 (excepto vísperas). Julio y agosto solo los miércoles

Historia

A mediados del siglo XIII, el noble Pedro de Montjuïc, que poseía un castillo o casa señorial en el que fue término de Sant Gervasi de Cassoles, fundó la parroquia dedicada a los santos mártires Gervasi y Protasio, en un lugar cercano a la actual iglesia, siendo su primer párroco Arnau, hermano de Pere de Montjuïc.

Sant Gervasi era un término grande, eminentemente rural, con cultivos, huertas, caminos de montaña que subían a Collserola, minas de agua y probablemente pastos, donde la mayoría de la población estaba diseminada: muchas masías y unas cuantas casas señoriales, que en siglo XIX se incrementaron con torres de recreo y veraneo, generalmente de quienes vivían en Barcelona.

Durante siglos, la iglesia fue una construcción pequeña en consonancia con la población del término que no debió pasar mucho de los 200 habitantes. En 1833, San Gervasio tenía unas 70 casas y unos 370 habitantes. No hay apenas noticia histórica de los siglos XV, XVI y XVII sobre la parroquia y el santuario. Consta, sin embargo, que en el siglo XVII ya se veneraba a la Virgen de la Bonanova, la cual fue desplazando la devoción a los santos mártires. Prueba de la devoción de Barcelona y de los pueblos del llano por la Virgen de la Bonanova eran los numerosos y variadísimos exvotos que figuraban en una sala del recinto parroquial; exvotos de menestrales, obreros y pescadores, entre otros.

En 1706, los franceses, durante la guerra de Sucesión, robaron las joyas de la Virgen, hicieron desaparecer su imagen e incendiaron la rectoría. La imagen, sin embargo, fue devuelta a los pocos días por la mujer de un soldado. Durante el asedio de Barcelona, ​​los soldados de Felipe V volvieron a profanar la iglesia. En el siglo XVIII se construyeron nuevos altares y capillas; entre ellas la de la Virgen María en 1765.

El aumento de la población en el siglo XIX dio impulso, sobre todo a partir de la segunda mitad de este siglo, a una importante remodelación de la iglesia. En 1882, un rayo atravesó el templo, mientras si decía misa; este hecho, que no provocó ninguna víctima, movió más la devoción de los fieles y aumentaron las limosnas. En 1883, el papa León XIII declaró la Virgen de la Bonanova copatrona del pueblo de Sant Gervasi. Posteriormente, fue agregada a la basílica de Santa María la Mayor de Roma. El templo fue renovado a partir de 1889, con la reforma del campanario, en estado ruinoso, siendo la fachada uno de los últimos elementos en ser restaurados. En este año, la parroquia tenía párroco, dos vicarios, varios beneficiarios, diecinueve oratorios y 23 presbíteros, vinculados a la parroquia porque eran consiliarios de colegios o directores espirituales de algunos conventos de monjas. A finales del siglo XIX, había una escolanía, que hacía los cultos más solemnes y participados y una escuela de primera enseñanza.

En 1900, el obispo Morgades presidió la coronación canónica de la Virgen María y, con motivo de esta coronación, mosén Cinto Verdaguer compuso un himno a Nuestra Señora de la Bonanova. En tiempos del rector Santiago Estebanell (1906-1916), la parroquia desarrolló una importante acción social (Escuela nocturna obrera, Consultorio médico parroquial, Casal de Infantes) y cultural (celebración de varios Juegos florales, donde fueron premiados poetas de renombre, como Josep Carner). Al estallar el levantamiento militar y la inmediata revolución anticlerical de 1936, fue asesinado el párroco y la parroquia fue incendiada y, después, derribada. El actual templo-santuario, de estilo florentino, es el que, a partir de 1939, fue reconstruido por el nuevo párroco, mossèn Àngel Rovira, que lo fue durante treinta años.

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Lc 6,1-5)