Sants Gervasi i Protasi, de Barcelona (Mare de Déu de la Bonanova)

La parroquia

Arciprestazgo

http://www.arqbcn.org/mapa/index.php?view=barcelona-sant_gervasi-mare_de_du_de_la_bonanova&lang=es

Horario de misas

DIUMENGES I FESTIUS
9 castellano
10,30H catalan
12H castellano
13H catalan
19H cat-cast (octubre a junio)
20,30H catalan

DISSABTE
12H catalan
20H català

FEINERS
8H catalan
12H catalan
20H catalan
Consultar la web para horarios actualizados

Actividades pastorales

Consultar web

Despacho parroquial

lunes, miércoles y viernes, de 18:00 a 19:00 (excepto vísperas). Julio y agosto solo los miércoles

Historia

A mediados del siglo XIII, el noble Pedro de Montjuïc, que poseía un castillo o casa señorial en el que fue término de Sant Gervasi de Cassoles, fundó la parroquia dedicada a los santos mártires Gervasi y Protasio, en un lugar cercano a la actual iglesia, siendo su primer párroco Arnau, hermano de Pere de Montjuïc.

Sant Gervasi era un término grande, eminentemente rural, con cultivos, huertas, caminos de montaña que subían a Collserola, minas de agua y probablemente pastos, donde la mayoría de la población estaba diseminada: muchas masías y unas cuantas casas señoriales, que en siglo XIX se incrementaron con torres de recreo y veraneo, generalmente de quienes vivían en Barcelona.

Durante siglos, la iglesia fue una construcción pequeña en consonancia con la población del término que no debió pasar mucho de los 200 habitantes. En 1833, San Gervasio tenía unas 70 casas y unos 370 habitantes. No hay apenas noticia histórica de los siglos XV, XVI y XVII sobre la parroquia y el santuario. Consta, sin embargo, que en el siglo XVII ya se veneraba a la Virgen de la Bonanova, la cual fue desplazando la devoción a los santos mártires. Prueba de la devoción de Barcelona y de los pueblos del llano por la Virgen de la Bonanova eran los numerosos y variadísimos exvotos que figuraban en una sala del recinto parroquial; exvotos de menestrales, obreros y pescadores, entre otros.

En 1706, los franceses, durante la guerra de Sucesión, robaron las joyas de la Virgen, hicieron desaparecer su imagen e incendiaron la rectoría. La imagen, sin embargo, fue devuelta a los pocos días por la mujer de un soldado. Durante el asedio de Barcelona, ​​los soldados de Felipe V volvieron a profanar la iglesia. En el siglo XVIII se construyeron nuevos altares y capillas; entre ellas la de la Virgen María en 1765.

El aumento de la población en el siglo XIX dio impulso, sobre todo a partir de la segunda mitad de este siglo, a una importante remodelación de la iglesia. En 1882, un rayo atravesó el templo, mientras si decía misa; este hecho, que no provocó ninguna víctima, movió más la devoción de los fieles y aumentaron las limosnas. En 1883, el papa León XIII declaró la Virgen de la Bonanova copatrona del pueblo de Sant Gervasi. Posteriormente, fue agregada a la basílica de Santa María la Mayor de Roma. El templo fue renovado a partir de 1889, con la reforma del campanario, en estado ruinoso, siendo la fachada uno de los últimos elementos en ser restaurados. En este año, la parroquia tenía párroco, dos vicarios, varios beneficiarios, diecinueve oratorios y 23 presbíteros, vinculados a la parroquia porque eran consiliarios de colegios o directores espirituales de algunos conventos de monjas. A finales del siglo XIX, había una escolanía, que hacía los cultos más solemnes y participados y una escuela de primera enseñanza.

En 1900, el obispo Morgades presidió la coronación canónica de la Virgen María y, con motivo de esta coronación, mosén Cinto Verdaguer compuso un himno a Nuestra Señora de la Bonanova. En tiempos del rector Santiago Estebanell (1906-1916), la parroquia desarrolló una importante acción social (Escuela nocturna obrera, Consultorio médico parroquial, Casal de Infantes) y cultural (celebración de varios Juegos florales, donde fueron premiados poetas de renombre, como Josep Carner). Al estallar el levantamiento militar y la inmediata revolución anticlerical de 1936, fue asesinado el párroco y la parroquia fue incendiada y, después, derribada. El actual templo-santuario, de estilo florentino, es el que, a partir de 1939, fue reconstruido por el nuevo párroco, mossèn Àngel Rovira, que lo fue durante treinta años.

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)