Una investigación del Archivo Diocesano descubre que Santa María del Mar vendió sus «joyas» para reparar los daños del asedio de 1714

El Archivo Diocesano de Barcelona ha descubierto documentación que muestra un hecho desconocido hasta ahora: Santa María del Mar tuvo que vender buena parte de sus objetos de culto para reparar los serios daños al templo ocasionados por los bombardeos de 1714. Esta venta, autorizada por obispado, también sirvió para poder recuperar las campanas, que […]

10 Sep, 2019
Església de Barcelona

El Archivo Diocesano de Barcelona ha descubierto documentación que muestra un hecho desconocido hasta ahora: Santa María del Mar tuvo que vender buena parte de sus objetos de culto para reparar los serios daños al templo ocasionados por los bombardeos de 1714. Esta venta, autorizada por obispado, también sirvió para poder recuperar las campanas, que las tropas borbónicas «requisaron» el 11 de septiembre de ese año por el llamado «derecho de campanas». Con estas gestiones, sin embargo, no lograron todo el dinero necesario y se tuvo que recurrir a donaciones de prohombres de la época.

Entre los documentos encontrados hay una petición hecha el 21 de octubre de 1714 por la junta de Santa María del Mar. En ella «los obrers de la parròquia Iglesia de Santa Maria del Mar de la present ciutat diuen y representan a vostre senyoria que a instància del General y demes oficials de la Artilleria se ha fet petició y demanda de 2942 lliures per la porció tocant a pagar a dita Iglesia per lo dret de campanes (el vencedor retiraba todas las campanas que habían llamado a somatent y, para recuperarlas, debían pagar un tributo elevado); y axi mateix que la dita Iglesia se troba molt dirruida per ocasió de las bombes que caigueren en ella durant lo siti, y amanassada de forma que a no prevenirse los convenients y necessaris reparos de dites ruinas, y de las que se amanassan,  (..)  reparos de dita Iglesia que segons la relació han feta los experts mestres de cases y fusters per dits reparos, son menester mes de 2000 lliures».

Los responsables del templo añaden que «ademes de las quals quantitats se troban precisats dits obres de haverne de pagar moltes de altres en ques troban empenyats per los gastos se han sofert durant lo siti» para pedir al obispado poder vender «la plata, or y demes alages de dita Iglesia fins a la concorrent quantitat que sia menester tant per la satisfacció y paga que importa lo dit dret de campanes com y també las obras y reparos necessaris y demes deutes atrassats y deguts (…) dits obrers de present necessitan per dits efectes la quantitat de set mil y setcentas lliures».

La respuesta del obispado fue afirmativa, según recoge otro documento, y Santa Maria del Mar vendió por valor de 3.387 libras «una imatge de Santa Madrona, quatre palmatorias de fullatge…..quatre vasijas, dos grans i dos xicas…una corona del Sº Ecce Homo espatllada, un palio de plata….y un parell de palmatòries molt grans, entre d’altres objectes de culte».

Para llegar a las 7.700 libras totales se recurrió a un depósito que diferentes nobles hicieron en su momento «per la custodia de plata que se esperava fer per Dª Iglesia.» Eran, entre otros, el marqués Don Carlos de Llupiá, D. Pau Dalmases i Ros (que fue embajador de la Cataluña austracista en Londres hasta 1714) o el comerciante Ignasi Fontanet i Martell (que acabó siendo el tesorero de las obras de la Ciudadela).

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)