El Arzobispado de Barcelona interviene tres fundaciones diocesanas para garantizar su buena administración
Comunicado emitido por la Oficina de Comunicación del Arzobispado de Barcelona
Nombramiento del nuevo Director de Càritas de Barcelona
Nos complace informar que con fecha de hoy, el Sr. Cardenal Arzobispo Dr. Lluís Martínez Sistach, presidente de Càritas Diocesana de Barcelona, ha nombrado al Sr. Salvador Busquets Vila nuevo director de esta entidad, por un periodo de cuatro años, tal como prevén los Estatutos de la misma, y una vez escuchado el Consell Diocesà […]
27 Abr, 2017
Nos complace informar que con fecha de hoy, el Sr. Cardenal Arzobispo Dr. Lluís Martínez Sistach, presidente de Càritas Diocesana de Barcelona, ha nombrado al Sr. Salvador Busquets Vila nuevo director de esta entidad, por un periodo de cuatro años, tal como prevén los Estatutos de la misma, y una vez escuchado el Consell Diocesà de Càritas de Barcelona.
El Sr. Salvador Busquets nació el año 1958, es licenciado en Ciencias Económicas y Empresariales, formación que ha completado con diversos postgrados, entre ellos Fiscalidad y Marketing. Está casado y es padre de familia. Ha desarrollado su trayectoria en la empresa privada hasta el año 1995 en que se incorporó a la organización Arrels Fundació como coordinador general y posteriormente como director de la misma, donde ha prestado sus servicios durante diecisiete años. Actualmente, es el coordinador de las entidades sociales de la Compañía de Jesús en Catalunya.
Ha sido miembro de distintas plataformas relacionadas con la pobreza y la exclusión social: Vocal del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat de Catalunya (CAPSIF), miembro de la Vocalía de Pobresa de l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social ), y del Grup de Treball d’Habitatge de la Taula del Tercer Sector, entre otras instituciones.
Barcelona, 7 de julio de 2014
Barcelona, 7 de julio de 2014
Te interesará…
Síguenos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
