El Corpus se instala en el Museo Diocesano de Barcelona

Convocatoria a los medios de comunicación: Miércoles 2 de junio de 2021 – 19.30h Museo Diocesano de Barcelona – Pla de la Seu, s/n El Corpus Christi es una de las celebraciones más antiguas y emblemáticas que se han celebrado en la capital catalana a lo largo de la historia y a la cual toda […]

31 May, 2021
Església de Barcelona

Convocatoria a los medios de comunicación:
Miércoles 2 de junio de 2021 – 19.30h
Museo Diocesano de Barcelona – Pla de la Seu, s/n

El Corpus Christi es una de las celebraciones más antiguas y emblemáticas que se han celebrado en la capital catalana a lo largo de la historia y a la cual toda la ciudadanía siempre ha sido invitada a participar. Coincidiendo con esta festividad e inmersos en las celebraciones del 700 aniversario de la primera procesión de Corpus documentada en Barcelona –celebraciones que se mantendrán hasta finales del 2021– el Museo Diocesano de Barcelona inaugura la exposición titulada «BARCELONA AL CARRER. Veure i ser vist. La processó de Corpus», comisariada por Amadeu Carbó y Nil Rider.

El jueves 3 de junio abre sus puertas al público esta exposición que ofrece una acurada selección de algunas de las obras más importantes de la colección del Museo, que permiten adentrarse en esta festividad, su larga historia y la manera cómo, desde la época medieval, sus procesiones –que cambiarán el recorrido en diversas ocasiones a lo largo de 700 años- han convocado toda la sociedad barcelonesa a salir a la calle para participar en ellas, siempre de manera ordenada y según el orden de precedencia que corresponde.

La exposición también recoge y tiene en cuenta elementos del patrimonio inmaterial como el Ou com balla, la presencia de entremeses festivos como los gigantes del Pi, una colección de figuras de plomo para jugar a la procesión y una tabla policromada de autor desconocido donde aparece representado el cortejo procesional de 1793.

En la muestra también se incluye un pequeño espacio dedicado a «La pieza invitada», en el que está previsto que durante el año se muestren temporalmente -por períodos de unos cuatro meses- piezas, objetos o documentos que complementen los contenidos de la exposición, acercándonos al Corpus en otros lugares o singularidades de esta solemnidad. Las primeras piezas invitadas proceden del Fondo Amades de la Dirección General de Cultura Popular de la Generalitat de Cataluña, y ponen en valor la literatura de caña y cordel.

Como epílogo, se exhibe una recopilación de fotografías del autor Guillem F. Gel que muestra cómo fueron las celebraciones de Corpus 2020, un año marcado por la pandemia y los confinamientos. Además, también se ofrece una recopilación de documentos, originales y bibliográficos sobre la fiesta y la procesión a lo largo de la historia.

Fotografías

1
Pere Nunyes y Enric Fernandes
Comitiva del traslado de las reliquias de sant Sever
Traslado de las reliquias de sant Sever
Cortejo de religiosos
Predela de sant Sever
Barcelona. 1541 – 1542
Pintura al temple y óleo sobre madera
Procede del Hospital de Clérigos de Sant Sever de Barcelona y posteriormente del Hospital de Cervelló de Olesa de Bonesvalls

2
Custodia
Barcelona. 1790
Plata dorada, repujada y cincelada, pequeños espejos y elementos de fundición
Procede de le iglesia parroquial de Santa Maria de la Llacuna y Sant Pere de Màger

3
Atribuido a Joan Amat
Mesa de la procesión de Corpus
Barcelona. 1793
Madera policromada

4
Taller de Víctor Lleonart
Procesión de Corpus
Barcelona. Sobre 1895
Plomo moldeado y policromado

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El grano creció y se hizo un árbol.

(Lc 13,18-21)