El cardenal Martínez Sistach participa este fin de semana en el Pontificio Consejo para los laicos

El cardenal arzobispo de Barcelona Dr. Lluís Martínez Sistach se encuentra estos días en Roma para participar en reuniones de gran trascendencia para el futuro inmediato de la Iglesia como la Asamblea Plenaria del Consejo Pontificio para los laicos. Hasta el domingo 32 obispos, sacerdotes y sobre todo laicos, hombres y mujeres procedentes de todo […]

27 Abr, 2017
Església de Barcelona

El cardenal arzobispo de Barcelona Dr. Lluís Martínez Sistach se encuentra estos días en Roma para participar en reuniones de gran trascendencia para el futuro inmediato de la Iglesia como la Asamblea Plenaria del Consejo Pontificio para los laicos.

Hasta el domingo 32 obispos, sacerdotes y sobre todo laicos, hombres y mujeres procedentes de todo el mundo, toman parte en el encuentro anual del Consejo Pontificio para los laicos donde el cardenal Martínez Sistach participa como miembro del comité de presidencia.

«Encontrar a Dios en el corazón de la ciudad» es el tema central de la reunión de este año que quiere reflexionar sobre la pastoral urbana, cuestión que fue tratada en profundidad en el Congreso Internacional de Pastoral de las Grandes Ciudades celebrado el pasado mes de noviembre en Barcelona. Mañana sábado, 7 de febrero a las once y media del mediodía el papa Francisco recibirá en audiencia privada a los miembros de este Pontificio Consejo.

Este viernes el cardenal Martínez Sistach también ha tomado parte en el Consejo Pontificio Consejo para los Textos Legislativos en una reunión centrada en temas relacionados con las competencias de este dicasterio. La intensa semana de actividad del arzobispo de Barcelona en Roma se cerrará los próximos 16 y 17 de febrero con su participación en un consistorio para la creación de nuevos cardenales, presidido por el papa Francisco.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)