El Arzobispado de Barcelona interviene tres fundaciones diocesanas para garantizar su buena administración
Comunicado emitido por la Oficina de Comunicación del Arzobispado de Barcelona
El cardenal arzobispo de Barcelona aboga por una “verdadera civilización de la convivencia” que respete la diversidad cultural
Mañana el cardenal Lluís Martínez Sistach participa en un simposio junto al sociólogo Manuel Castells; al historiador, Alexandre Adler; al consejero particular del rey Abdullah II de Jordania, Ghazi bin Muhammad bin Talal y al político y académico indonesio, Muhammad Quraish Shihab. El cardenal arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, participa este martes por […]
27 Abr, 2017
Mañana el cardenal Lluís Martínez Sistach participa en un simposio junto al sociólogo Manuel Castells; al historiador, Alexandre Adler; al consejero particular del rey Abdullah II de Jordania, Ghazi bin Muhammad bin Talal y al político y académico indonesio, Muhammad Quraish Shihab.
El cardenal arzobispo de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, participa este martes por la mañana en una conferencia internacional organizada en Florencia por la Comunidad de San Egidio y la Universidad de Al-Azhar que promueve la cooperación internacional per favorecer unas buenas relaciones entre Oriente y Occidente.
El arzobispo metropolitano de Barcelona un discurso titulado Convivir en un mundo global donde defenderá “un diálogo entre las culturas que tiende a superar el etnocentrismo, para conjugar la atención a la propia cultura y el respeto a la diversidad”.
El cardenal Martínez Sistach también ha abogado por impulsar “el conocimiento y la difusión de nuevas formas de pensamiento entre el Islam sociológico y el sistema de las sociedades occidentales” así como “el desarrollo de líneas de pensamiento social para establecer sistemas de convivencia compartida” y también de “propuestas de líneas de cooperación internacional en los aspectos técnico, científico y económico”.
Te interesará…
Síguenos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
