Normativa Canónica Diocesana

Norma de 31 de maig de 1978,
constitució Delegació del Clergat

Constitució de la Delegació Diocesana del Clergat

 

L’Assemblea diocesana de preveres va tractar àmpliament de la identitat del sacerdot en el món d’avui. Es va posar de relleu la incidència que els problemes humans, sobretot materials, dels preveres, en el seu ministeri pastoral.

L’Assemblea diocesana de preveres va tractar àmpliament de la identitat del sacerdot en el món d’avui. Es va posar de relleu la incidència que els problemes humans, sobretot materials, dels preveres, en el seu ministeri pastoral.

El Bisbe ha d’atendre aquesta problemàtica. És una conseqüència de la comunió en el mateix sacerdoci i ministeri existent entre el Bisbe i els preveres. El Decret conciliar sobre el ministeri dels preveres ho recorda als Bisbes: ‘‘Els Bisbes consideraran els preveres germans i amics seus, i, segons les seves forces, es proposaran llur bé, tant material com sobretot espiritual” (n. 7). La Delegació diocesana del clergat, amb la finalitat expressa i precisa que l’Assemblea va demanar que es constituís, ajudarà a fer més efectiva l’atenció als problemes humans, de caire sobretot material, dels preveres, que és tasca pròpia del Bisbe diocesà i dels Bisbes auxiliars, i que férem extensiva als Vicaris episcopals, segons el Decret de 21 d’octubre de 1976, que atorgava facultats als Vicaris episcopals de zona. Tampoc s’ha d’oblidar la responsabilitat dels arxiprestos en aquests afers, donat que ells han de donar el seu consell al Bisbe en tot el que fa referència als nomenaments o trasllats dels sacerdots.

Ben conscients de tot això, ja anunciàvem en el document programàtic del mes de febrer d’aquest any, la pròxima creació de la Delegació diocesana del clergat. El Consell Presbiteral estudià la configuració bàsica d’aquesta Delegació i el Consell de Govern examinà detingudament el projecte presentat. Avui decretem la constitució de l’esmentada Delegació que es regirà per les següents normes:

 

NATURALESA

D’acord amb la conclusió núm. 18 de l’Assemblea diocesana de preveres. es crea a l’Arquebisbat la Delegació diocesana del clergat, que ajudarà els Bisbes i els Vicaris episcopals en la seva missió d’atendre els problemes humans, sobretot materials, dels preveres i diaques diocesans.

 

FINALITAT

La Delegació, primordialment, atendrà les condicions humanes, personals i familiars dels preveres i diaques, com són: la salut, l’habitatge, l’organització del treball i el descans, l’economia, la relació ambiental, etc.

Més concretament la Delegació es preocuparà de les qüestions següents, referents a la vida dels sacerdots i diaques:

    • a) Pel que fa a ¡’Assegurança de malaltia i de jubilació, la Delegació actuarà sempre que sigui necessari, com a “gestora” del clergat, davant les persones o organismes del Bisbat, als quals correspon aquesta matèria.
    • b) La Delegació procurarà assabentar-se dels preveres que estiguin malalts i vetllarà perquè siguin assistits i visitats.
    • c) La Delegació intervindrà en les qüestions referents a l’habitatge dels preveres, com són els projectes d’obres en cases rectorals, situació d’aquestes, etcètera. En això serà l’intermediari entre els preveres i els organismes diocesans encarregats de l’economia. Simultàniament amb aquest treball, la Delegació serà la responsable de portar a terme les conclusions 32 i 33 de l’Assemblea, relatives al foment i creació de residències i llocs de trobament, promoció de la vida en comú dels equips de treball, etc.
    • d) També la Delegació es responsabilitzarà de presentar al Consell de Govern un projecte d’aplicació de la conclusió 26 de l’Assemblea, relativa a les causes de Ics secularitzacions, a les crisis d’identitat i a l’atenció i ajut als que decideixin de secularitzar-se. ,
    • e) També serà tasca de la Delegació assumir la responsabilitat d’acolliment dels preveres extradiocesans (conclusió 35), orientant-los vers les instàncies competents i ajudant-los en tot el que calgui en els aspectes humans, sobretot materials.

 

MEMBRES DE LA DELEGACIÓ

Són membres de la Delegació diocesana del clergat els següents preveres:

    • a) El Delegat diocesà, que presidirà la Delegació, nomenat pel Sr. Cardenal-Arquebisbe. Tant ell, com els altres membres de la Delegació, estarà en estreta connexió de treball i actuarà sempre d’acord amb els Bisbes i Vicaris episcopals, per tal d’aconseguir una tasca eficaç en l’atenció als preveres i diaques.
    • b) Dos preveres de la zona pastoral de Barcelona-centre, donat el nombre de preveres que resideixen en aquesta zona.
    • c) Un prevere per cadascuna de les altres zones pastorals de la diòcesi, on el Bisbe auxiliar o Vicari Episcopal corresponent ho cregui convenient, d’acord amb els arxiprestos.
    • d) Els delegats de les zones pastorals seran nomenats pel Bisbe auxiliar o Vicari episcopal respectiu, prèvia consulta als arxiprestos.
    • e) Tant el Delegat diocesà com els delegats de zona seran nomenats per un període de tres anys prorrogables.

 

CONNEXIONS DE LA DELEGACIÓ AMB ALTRES INSTANCIES DE LA DIOCESI

El Delegat diocesà del Clergat presentarà al Consell de Govern i al Consell presbiteral, al menys un cop a l’any, un informe de la problemàtica general humana, sobretot material, dels preveres i diaques.

El Consell de Govern, sempre que es cregui convenient, demanarà a través del Bisbe o Vicari episcopal pertinent, informació al Delegat diocesà del clergat per tal de preparar els nomenaments de preveres i diaques. També podrà encarregar-li altres treballs, referents a les finalitats de la Delegació.

La Delegació mantindrà els contactes necessaris per realitzar el seu treball, amb totes les altres institucions diocesanes (Caixa de Compensació, “Montepío”, Convictori de Sant Josep Oriol, etc.) relacionades amb les finalitats de la Delegació, establertes en les normes segona i tercera d’aquest decret.

 

MITJANS

La Delegació disposarà dels mitjans materials, a nivell diocesà i de les zones pastorals, que siguin necessaris per realitzar eficaçment la finalitat que té encomanada.

Barcelona, 31 de maig de 1978.

+ NARCÍS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General

 

NOTA. — El procediment que es seguirà per a posar en pràctica la Delegació diocesana del Clergat, prevista en l’anterior decret, serà cl següent. Primer, seran elegits els delegats zonals, dels quals es parla a l’article 4; després serà designat cl Delegat diocesà. Per fer aquest darrer nomenament, cl Sr. Cardcnal-Arqucbisbe consultarà no solament els membres del Consell de Govern, sinó també els sacerdots que hagin estat elegits en les respectives zones pastorals.

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Estaban al acecho para ver si curaba en sábado.

(Lc 6,6-11)