Norma 20 de juny de 1978, estatut de l’arxiprest

Estatut de l’Arxiprest

 

L’Assemblea diocesana de preveres va aprovar diverses proposicions que fan referència a l’arxiprestat i a l’arxiprest i que tendeixen, com ja ho exposà el Concili Vaticà II i el Motu Proprio Ecclcsiae Sanctae, a què l’arxiprest esdevingui realment el “coordinador i promotor, dins de l’àmbit de l’arxiprestat, de les diferents responsabilitats pastorals’’ (ADP, III, 19).

Per això, creiem necessari promulgar aquest Estatut de l’Arxiprest per a la nostra diòcesi, que situï la seva funció en el conjunt de les instàncies pastorals, i en el context de la corresponsabilitat i col·laboració que són exigències de tots els agents de la pastoral.

Aquesta necessitat es fa més palesa en caminar cap a una major consolidació i autonomia de les zones pastorals.

 

  1. L’arxiprestat pastoral

L’arxiprestat és l’àmbit de col·laboració pastoral de persones i d’institucions eclesials al servei de les comunitats cristianes. Aquest àmbit ha de tenir una realitat sociològica homogènia que faci possible la deliberació dels agents de la pastoral i de les institucions en vistes a conjugar directament l’acció missionera, catequètica i litúrgica de les distintes realitats eclesials que inclou. Per això, el Concili i la normativa posterior conceben i presenten l’arxiprestat com la unitat bàsica de pastoral de conjunt del seu propi territori.

Però, perquè aquesta pastoral arxiprestal respongui degudament a la dimensió social dels cristians, cal que l’arxiprestat estigui ben integrat a una zona pastoral. Aquest nivell més ample permet copsar les realitats humanes de forta repercussió sobre grans conjunts humans, reflexionar-hi i deduir-ne orientacions i línies d’acció pastoral que s’adaptaran i aplicaran en els arxiprestats de la mateixa zona. A la vegada, és a través d’aquesta que els arxiprestats realitzen una acció eclesial integrada en la unitat orgànica total de l’església particular.

Per altra banda, l’arxiprestat com a mitjà indispensable per a la pastoral de conjunt apareix també si considerem les realitats pastorals inferiors, com poden ser les parròquies, que com unitats de base de l’acció pastoral estan al servei de l’atenció directa a les persones i pretenen assegurar la seva vida cristiana fonamental. Tots som ben conscients que avui aquestes realitats ja no són autosuficients i no es poden concebre independentment les unes de les altres, desintegrades de la pastoral arxiprestal.

La integració de totes elles a l’àmbit de l’arxiprestat ve exigida, en primer lloc, per la realitat sociològica homogènia arxiprestal, la qual demana la realització d’una pastoral de conjunt, i, en segon lloc, per la impossibilitat o gran dificultat que aquelles realitats pastorals experimenten per si soles de disposar de determinats òrgans i realitzar determinades activitats que assegurin degudament tots els aspectes de la vida cristiana fonamental dels seus membres.

 

2. L’arxiprest

    • a) L’arxiprest és un prevere nomenat pel Bisbe que li confia la funció de 287 promoure i dirigir adequadament el treball pastoral comú en l’arxiprestat (ES. I, 19, 1).
    • b) L’ofici d’arxiprest no està adscrit a una determinada parròquia i caldrà nomenar preveres que per les seves qualitats personals, la seva preparació i experiència pastoral es considerin aptes per a promoure i dirigir la pastoral de conjunt de tot l’arxiprestat (ES. I, 19, 1).

3. Funcions

La tasca principal de l’arxiprest és la de promoure, coordinar i dirigir la pastoral de conjunt de l’arxiprestat. Inclou les següents funcions:

    • a) En relació a la zona pastoral:
      • — formar part com a membre nat de l’equip directiu de la zona pastoral respectiva i tenir sempre informat el Vicari Episcopal dels projectes, realitzacions i necessitats pastorals de l’arxiprestat;
      • — col·laborar amb el Vicari Episcopal de la zona per integrar eficaçment l’arxiprestat a les tasques, serveis i institucions de tota la zona pastoral.
    • b) En relació al Consell presbiteral:
      • — Els arxiprestos són candidats a membres representants del Consell presbiteral, d’acord amb l’art. 7.è dels Estatuts del mateix Consell (B.O. 1978, pp. 212-17).
      • — Tots els arxiprestos convocaran els preveres del seu arxiprestat per estudiar els temes que s’hagi determinat que siguin tractats a nivell arxiprestal prèviament a la reunió del Consell presbiteral. El resultat d’aquest estudi el lliuraran a l’arxiprest de la zona, membre del Consell.
      • — Els arxiprestos membres del Consell presbiteral exposaran amb fidelitat el parer dels preveres de tots els arxiprestats de la zona que representen en les reunions del Consell i buscaran els mitjans apropiats per mantenir informats els preveres de la zona pastoral que representen.

 

    • c) En relació als preveres:
      • — donar el seu parer en el nomenament, trasllat o remoció dels rectors de les parròquies de l’arxiprestat (ES. I, 19, 2);
      • — promoure, juntament amb el Vicari episcopal, el treball de conjunt de tots els preveres de l’arxiprestat, l’acolliment i integració dels preveres que provenen d’altres diòcesis i la constitució de l’equip sacerdotal de l’arxiprestat;
      • — convocar els preveres de l’arxiprestat per a celebrar periòdicament reunions d’estudi i reflexió sobre la pastoral de l’arxiprestat i els temes que el Consell de govern o el Consell presbiteral els lliuri;
      • — comunicar sempre que calgui al Vicari Episcopal o al Delegat Episcopal del Clergat, les necessitats humanes i materials dels preveres de l’arxiprestat.

 

    • d) En relació als Consells:
      • — urgir la creació i vetllar pel bon funcionament dels Consells pastorals i dels Consells d’economia de nivell parroquial i arxiprestal, d’acord amb les normes i pautes diocesanes.

 

    • e) En relació a altres aspectes de la pastoral de conjunt:
      • — promoure, juntament amb el Vicari episcopal, la integració dels religiosos i religioses de l’arxiprestat a la pastoral de conjunt;
      • — convocar les comunitats cristianes de l’arxiprestat a posar en comú la seva acció per a realitzar una autèntica pastoral de conjunt;
      • — procurar que les parròquies de l’arxiprestat no quedin desateses amb motiu de malaltia, absència, etc., del seu responsable, fer-se càrrec de la parròquia en cas de defunció del prevere responsable, i resoldre juntament amb el Vicari episcopal els problemes que es plantegen per aquestes circumstàncies;
      • — vetllar perquè la pastoral litúrgica en tots els centres de culte de l’arxiprestat es realitzi d’acord amb les normes litúrgiques vigents;
      • — fonamentar la deguda distribució de responsabilitats preferents en les activitats i serveis pastorals d’àmbit arxiprestal entre els preveres religiosos, religioses i laics, i garantir l’exercici dels càrrecs de pastoral de conjunt degudament confiats dins de l’arxiprestat;
      • — recollir i formular, juntament amb el Vicari episcopal, i d’acord amb els objectius prioritaris i normativa de la diòcesi, una “consueta” o conjunt d’usos i prioritats pastorals de l’arxiprestat que sigui punt de referència col·lectiu i guia per als nous nomenaments que s’hi facin (ADP. III, 20);
      • — confeccionar una relació de serveis i activitats pastorals que es realitzen dins de l’arxiprestat per a una millor distribució d’esforços, i per oferir-ho a tothom (ADP. III, 18).

 

  1. Nomenament
    • a) En ordre al nomenament de l’arxiprest podran proposar al Bisbe un, dos o tres candidats:
      • — tots els rectors en exercici, regents, ecònoms, encarregats i vicaris, tant seculars com religiosos, de totes les parròquies i de les esglésies obertes diàriament al culte;
      • — el Superior de les cases religioses clericals que tenen ministeris pastorals, encara que no tinguin església oberta al culte;
      • — els altres preveres i els diaques seculars i religiosos que exerceixen un ministeri pastoral en l’arxiprestat i participen normalment a les reunions arxiprestals;
      • — els consells pastorals parroquials i arxiprestals, degudament constituïts, podran també presentar al Bisbe un, dos o tres candidats.

 

    • b) Podran ser proposats com a candidats els preveres esmentats en l’apartat anterior, que figurin en la llista del cens electoral de l’arxiprestat.
    • c) El Bisbe nomenarà arxiprest un dels tres primers preveres que hagin obtingut major nombre de vots.
    • d) L’arxiprest exercirà la seva funció per un període de quatre anys i podrà ser proposat com a candidat i nomenat per altres períodes successius.
    • c) L’arxiprest cessa en el seu càrrec per les següents causes: per trasllat a un altre arxiprestat, per renúncia acceptada pel Bisbe i per remoció a voluntat del Bisbe.
    • f) En cessar l’arxiprest per una de les causes esmentades, es procedirà al nomenament d’un nou arxiprest d’acord amb aquestes normes i pel temps que correspondria a aquell a qui substitueix.

Barcelona, 20 de juny de 1979.

+ NARCÍS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *