Disposicions de 27 desembre de 1978, preveres extradiocesans

Preveres extradiocesans

 

La incorporació de preveres extradiocesans al presbiteri diocesà, ha estat certament un enriquiment i una valuosa ajuda per a la nostra diòcesi. El descens de les vocacions i el creixement demogràfic plantegen a les grans diòcesis, com la de Barcelona, un greu problema pastoral. Aquest ha trobat, però, un notable pal·liatiu en les aportacions pastorals de preveres extradiocesans, molts dels quals, passat un temps, s’han incardinat a la nostra diòcesi. L’Església de Barcelona té envers tots ells un deure de sincer agraïment.

És just confessar, però, que aquesta incorporació de preveres extradiocesans, no es fa —ni s’ha fet— sense dificultats i problemes, especialment quan s’ha procedit, per força de les circumstàncies, amb una certa precipitació. D’aquests problemes i dificultats en són, malauradament, les primeres víctimes els mateixos preveres que vénen a compartir les nostres tasques pastorals. I és precisament això el que voldríem evitar amb la present normativa.

El punt neuràlgic de tota la qüestió rau en trobar per aquests preveres una tasca pastoral adient dintre de la pastoral de conjunt. Adient, en primer lloc, a la seva anterior experiència pastoral. Adient, també, a la seva idiosincràsia, a la seva edat, especialització, projecte i anhels. Adient, finalment, a la seva real disponibilitat amb les seves possibles limitacions (familiars, de salut, idioma, etc.). Trobar una tasca pastoral adient és la base més sòlida per avançar en un procés —sempre costós— d’adaptació a la nova realitat pastoral, amb el mínim possible de problemes i perplexitats.

Això exigeix, per part dels responsables de la diòcesi, un coneixement previ, com més complet millor, del prevere que vol incorporar-se; i per part d’aquest, la possibilitat de ponderar les diferents ofertes de tasca pastoral que li puguin ser fetes.

La present normativa té com a principal finalitat trobar per a cada prevere extradiocesà la tasca pastoral adient, ateses les seves circumstàncies personals i les necessitats globals de la pastoral diocesana. S’inspira, en definitiva, en el respecte a les persones. Pot semblar un procés lent. Però aquesta aparent lentitud és condició bàsica per tal que la incorporació al nostre presbiteri, de preveres que volen acollir fraternalment, pugui fer-se evitant-los-hi traumes, sofriments i problemes innecessaris. Cosa que redundarà en benefici del seu ministeri i també de l’Església de Barcelona.

Aquesta normativa no es refereix directament a la incorporació al presbiteri diocesà dels preveres religiosos que han obtingut de la Santa Seu la exclaustració. Tampoc contempla l’esmentada normativa el cas d’aquells preveres extradiocesans que s’han incorporat al nostre presbiteri (o que s’incorporen al nostre presbiteri) en virtut d’un conveni de cooperació establert entre el seu respectiu Bisbe i el de Barcelona.

 

Procés d’admissió

  1. Quan un prevere d’una altra diòcesi vulgui integrar-se establement en l’acció pastoral de Barcelona, s’adreçarà personalment, i si no és possible, per escrit, al Bisbe Auxiliar encarregat d’aquest afer. Aleshores es consultarà el Bisbe d’origen. Si aquesta consulta dóna un resultat satisfactori, se li comunicarà a fi que pugui presentar la petició d’admissió. Aquesta comportarà els següents documents: a) petició escrita de l’interessat, amb exposició de les seves motivacions; b) permís escrit del propi Bisbe per traslladar-se a Barcelona; c) curriculum vitae del prevere: estudis fets, situació personal i familiar, experiència pastoral realitzada, activitats preferents, preparació especialitzada, etc.
  2. El dossier presentat pel prevere serà examinat pel Bisbe Auxiliar i per la ponència de nomenaments, prèvia petició d’informe al Bisbat d’origen si sembla convenient completar algun aspecte.
  3. Una vegada acceptada la petició, s’assignarà al prevere una activitat pastoral al menys per un any, preferentment com a adscrit en una parròquia. Aquesta decisió li serà comunicada oficialment, i se’l convidarà aleshores a traslladar-se a Barcelona. Se li assignarà també la retribució adient.
  4. El prevere peticionari participarà durant aquest primer any a les sessions especials d’incorporació diocesana dedicades als preveres extradiocesans, que el Bisbat organitzarà en algun dels centres docents. El Delegat diocesà del clergat, juntament amb algun altre prevere extradiocesà que porti un temps treballant a la diòcesi, mantindrà amb ell contactes periòdics per atendre la seva situació, i ajudar-lo a la seva incorporació.
  5. Acabat l’any de l’assignació temporal, el peticionari revisarà, conjuntament amb el Bisbe o amb el Vicari episcopal de la zona on ha treballat, ¡’experiència feta: l’acció pastoral, la seva situació personal, i el projecte de futur. Si creuen convenient ampliar l’etapa d’experiència, s’assignarà al prevere la mateixa o una altra activitat pastoral per un temps d’un, dos o tres anys.
  6. Acabada la primera —o la segona— etapa d’experiència, si el resultat és positiu el prevere restarà integrat en el procés normal de la pastoral diocesana. Si el seu desig és incardinar-se a Barcelona podrà presentar la petició oficial; el prevere que legítimament hagués passat de la seva diòcesi a la de Barcelona quedarà després de cinc anys incardinat “ipso iure” a aquesta última, si hagués manifestat aquest desig per escrit al Bisbe de la diòcesi que el rep i al seu propi Bisbe, i si cap d’ells dos hagués manifestat res en contra a l’escrit dins el terme de quatre mesos (M. P. Ecclesiae Sanctae I, 3, p. 5).
  7. Els rectors d’esglésies i els directors d’institucions eclesials (congregacions religioses femenines, col·legis, hospitals, etc.) vetllaran perquè en el compliment d’aquesta normativa s’obtingui la seva finalitat, expressada en la introducció. Igualment, per la seva part, s’abstindran d’admetre a l’exercici estable del ministeri a la pròpia església o institució els preveres extradiocesans que no hagin realitzat el procés descrit, especialment el paràgraf 1.
  8. Els preveres que resideixen temporalment a Barcelona per raons personals d’estudi, malaltia, situació familiar, etc., si preveuen que la seva estada serà llarga (més de sis mesos) i volen col·laborar en l’acció pastoral, realitzaran igualment el que resta indicat en el paràgraf 1, i rebran de ¡’autoritat diocesana l’encàrrec pastoral adient. La retribució pel seu treball la rebran de l’església o institució en la qual directament col·laborin.
  9. Si algun d’aquests preveres, després d’un temps d’estada circumstancial, decideix romandre a la diòcesi, o àdhuc incardinar-s’hi, seguirà el procés descrit en els números 4, 5 i 6.

 

Disposicions complementàries

  1. Els preveres extradiocesans que ja treballen pastoralment a Barcelona, amb la deguda missió conferida pel Bisbe, des d’un temps superior als cinc anys i desitgen incardinar-se a Barcelona, podran presentar la petició oficial, acompanyada d’un currículum vitae i de les motivacions que tenen.
  2. Els preveres que encara no porten cinc anys de col·laboració pastoral a Barcelona, faran el que es preveu en els números 5 i 6.

Barcelona, 27 de desembre de 1978.

+ NARCÍS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *