Normativa Canónica Diocesana

Decret de 21 de desembre de 1984,
edat per a rebre el sagrament de la confirmació

DECRET SOBRE L’EDAT PER A REBRE EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ

En les «Orientacions sobre la pastoral i la celebració de la Confirmació» donades pel Consell de govern, el 22 de febrer de 1980, s’establia el següent sobre l’edat per rebre el sagrament de la Confirmació: «Ateses les raons de tipus pastoral, pedagògic i catequètic que s’addueixen per situar la confirmació a l ‘interior de la pastoral d’adolescents i joves, a la nostra diòcesi el Consell de govern decideix que s’observi normalment aquesta pràctica. No s’exclou, però, que siguin admesos a la celebració de la confirmació els infants que no han rebut encara l’Eucaristia» (lI, 2, BOAB, març 1980, 103-105)

El Codi de Dret Canònic dóna facultats a les Conferències Episcopals per determinar una edat distinta que la de la discreció (cf. c. 891 ). La Conferència Episcopal Espanyola, en el seu Decret General de 26 de novembre de 1983 i promulgat el 7 de juliol de 1984, s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió. Determina el següent: usant de les facultats reconegudes en el c. 891, s’estableix com a edat per a rebre el sagrament de la confirmació la situada al voltant dels catorze anys, salvant el dret del bisbe diocesà a seguir l edat de la discreció a la qual fa referència el cànon» (Art. 10).

Havent examinat aquesta qüestió en la reunió del Consell episcopal, d’acord amb la norma de la Conferència Episcopal Espanyola i ateses les circumstàncies pastorals deI nostre bisbat que coincideixen amb les d’altres països, estableixo que aquelles orientacions diocesanes abans esmentades queden modificades, determinant per a tota la diòcesi que l’edat per a rebre el sagrament de la confirmació sigui la situada al voltant dels catorze anys.

Barcelona, 21 de desembre de 1984.

+ NARCÍS JUBANY,
Cardenal-Arquebisbe de Barcelona
Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe
Jaume Traserra,
Secretari General

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)