Decret d’1 de juliol de 1978,
reorganització de l’economia parroquial

Decret d’1 de juliol de 1978, reorganització de l’economia parroquial

L’Assemblea diocesana de Preveres de Barcelona va aprovar unes conclusions sobre l’economia diocesana, que fan referència directa a la supressió dels aranzels, a la constitució de consells d’economia —amb participació de laics— a totes les parròquies i centres no parroquials de culte, i a la publicació per aquestes institucions dels seus pressupostos i balanços.

No es pot pas negar que els mitjans econòmics també són necessaris a l’Església per a l’acompliment de la seva missió al món, ni que el sistema d’aconseguir i d’administrar aquests recursos incideix notablement en la imatge que l’Església presenta. No és estrany, doncs, que aquelles conclusions hagin estat incloses en la primera etapa del programa operatiu que establirem el mes de febrer d’aquest any.

EI que els preveres ens han demanat amb les esmentades conclusions apunta a una reorganització de l‘economia de l’Església diocesana, que recolzi fonamentalment en les orientacions del Concili Vaticà II sobre aquesta matèria: la responsabilitat de tots els fidels de mantenir les despeses de l’Església, la participació de laics competents en la seva administració, i el consegüent coneixement per la comunitat cristiana de la gestió administrativa. Per això aquelles tres conclusions són connexes i cal portar-Ies a la pràctica simultàniament, si volem aconseguir la supressió dels aranzels.

Els aranzels establerts per a les celebracions sagramentals han estat, de temps, el sistema més comú a l’Església d’assegurar l’honest sosteniment dels preveres i d’afrontar altres despeses eclesials. Per bé que amb els aranzels no es tracta pas de pagar el servei religiós que se celebra, aquesta és la interpretació que, a vegades, se n’ha fet. Això enterboleix el sentit de la gratuïtat del sagrament, com a do de Déu, i inhibeix els fidels d’una participació més gran, responsable i actualitzada, en les despeses de l’Església.

Per tal d’evitar aquests inconvenients ja fa temps que forces parròquies rurals i urbanes de la nostra Arxidiòcesi —i també algunes diòcesis en la seva totalitat— han suprimit els aranzels i els han substituït amb altres sistemes d’obtenció de recursos econòmics. El nostre Consell Presbiteral, en la reunió del 28 de maig de 1976, ja va estudiar una proposta de supressió d’aranzels, a partir del 1977, a tota la Diòcesi. Però si bé aconseguí una votació favorable del Consell, vam creure que no havíem de fer-la vinculant sense una consulta més ampla. (Cf. RESSENYA, n.° 11, agost de 1976, pàgs. 28-29.)

Aquesta consulta més ampla ja ha estat feta. Els grups que prepararen l’Assemblea Diocesana de Preveres —van ser invitats a participar en aquesta fase preparatòria tots els preveres, els religiosos, les religioses i els laics de l’Arxidiòcesi (Cf. NORMES DE L’ASSEMBLEA, III, 11-15, a BOAB, octubre de 1977, pàg. 406)— van referir-se a la supressió dels aranzels. Aquesta aspiració va ser recollida en una proposta de conclusió que passà a votació dels preveres, en la reunió plenària de l’Assemblea, els dies 28 i 29 de desembre de 1977. Deia així: “(L’Assemblea) demana al Consell de Govern la supressió dels aranzels” (107). I resultà aprovada.

D’altra banda, l’experiència de les parròquies que han suprimit els aranzels ha estat ben positiva. També és veritat que el bon resultat obtingut està relacionat amb altres factors: establiment d’altres sistemes d’obtenció de recursos, més adaptats a les exigències pastorals d’avui; col·laboració de laics integrats en consells d’economia o en consells pastorals; publicació periòdica i clara dels ingressos i de les despeses; pressupostos anyals amb vista a responsabilitzar tota la comunitat sobre les necessitats econòmiques; i, en general, pràctica de la corresponsabilitat dels fidels, com a membres actius de la comunitat.

Aquesta reorganització de l’economia de l’Església diocesana ens prepara a l’autofinançament de les despeses eclesials. També ens obliga a potenciar i a estendre la funció de la Caixa de Compensació, a nivell diocesà, estimulant el sentit de la solidaritat entre totes les parròquies i totes les institucions eclesials. Amb l’ajuda d’una catequesi adequada, haurem d’anar desvetllant els fidels pel que fa al seu deure d’atendre les necessitats econòmiques de l’Església, com posa de relleu el Concili Vaticà II (Cf. P. O. n.° 20).

Voldríem que totes aquestes consideracions encoratgessin tots els membres de les comunitats cristianes a posar en pràctica, ben decididament, ben fidelment, les següents disposicions que establim per a tota l’Arxidiòcesi:

I. SUPRESSIÓ DELS ARANZELS

Queden suprimits a tota l’Arxidiòcesi de Barcelona els aranzels per la celebració de baptismes, de matrimonis i d’exèquies, i les taxes administratives de despatx parroquial.
En substitució dels aranzels i de les taxes administratives s’estableixen, tant per a les parròquies com per als centres no parroquials de culte, solament tres mitjans d’obtenció de recursos econòmics: col·lectes, subscripcions i ofrenes ocasionals.
Si els fidels, en ocasió d’una celebració o d’un servei de despatx parroquial volen fer alguna ofrena, caldrà assegurar-ne plenament la llibertat i l’anonimat.
En la celebració del sagrament del matrimoni, les parròquies i els centres no parroquials de culte, autoritzats per a tals celebracions, no podran percebre cap quantitat en concepte de música, de flors ni de cap altre complement. Establiran una única classe de solemnitat —prou expressiva del caràcter festiu de la celebració del matrimoni— que estigui d’acord amb el to habitual de les altres celebracions litúrgiques i en sintonia amb les altres parròquies de l’arxiprestat o zona pastoral.
Els estipendis de misses continuaran regint-se segons els criteris i les normes establertes en la comunicació del 30 d’octubre de 1975 (Cf. BOAB, novembre de 1975, pàgs. 448-449).
Les despeses originades per les celebracions de baptismes, de matrimonis i d’exèquies i pel despatx parroquial, figuraran en el pressupost de la parròquia o centre no parroquial de culte.

II. CONSTITUCIÓ DE CONSELLS D’ECONOMIA

A) Parroquials i similars
B) A cada parròquia serà constituït un Consell d’Economia (de naturalesa eminentment tècnica) que tindrà cura de la gestió econòmica de la parròquia i que serà regit d’acord amb les presents disposicions.[1]
C) A cada centre no parroquial de culte depenent de la jurisdicció episcopal serà constituït un Consell d’Economia, en els termes exposats en l’apartat anterior.

En parròquies molt petites, que pel nombre reduït de feligresos sigui difícil constituir el Consell d’Economia, els preveres amb l’Arxiprest i el Vicari Episcopal estudiaran quina solució serà la més convenient.

D) Ateses les exigències de la pastoral diocesana de conjunt, recomanem als centres de culte no dependents de la jurisdicció episcopal, que també constitueixin els seus consells d’economia, en els termes d’aquestes disposicions.

Els consells d’economia de les parròquies o centres no parroquials de culte tenen les següents competències:

a) Atendre els ingressos i les despeses de la respectiva institució i portar ben ordenats els llibres de caixa. (Cf. càn. 1523, 5.°).
b) Preparar els balanços de cada exercici econòmic anyal per tal de fer-los públics de la forma que es cregui més convenient i de poder-los comunicar al Bisbat.
c) Elaborar els pressupostos anyals, fer-los públics de la forma que es cregui convenient i tenir-los a disposició del Bisbat.
d) Sotmetre els esmentats balanços i pressupostos a l’aprovació del Consell Pastoral o de l’Assemblea parroquial. En el cas dels centres de culte no parroquials que no compten amb Consell Pastoral o Assemblea de fidels, seran aprovats pel mateix Consell d’Economia.
e) Vetllar per l’adequada execució del pressupost degudament aprovat.
f) Preparar —amb l’aprovació del Consell Pastoral o de l’Assemblea— els mitjans concrets per a l’obtenció de recursos i educar el sentit de la responsabilitat econòmica de tots els fidels, amb criteris evangèlics i pastorals.
g) Preparar la documentació pertinent quan calgui dur a terme obres de construcció o de reforma del temple, de la rectoria o d’altres edificis d’institucions parroquials, d’acord amb les disposicions del 31 de maig de 1971 (Cf. BOAB, juny de 1971, pàgs. 334-335).

a) EI Consell d’Economia de la Parròquia o centre no parroquial de culte estarà integrat pel Rector o prevere responsable i per un mínim de dos laics.
b) Els membres laics seran designats pel Rector o prevere responsable amb la participació del Consell Pastoral, i per a un temps determinat.
c) El Consell d’Economia de la Parròquia o centre no parroquial de culte estarà presidit pel Rector o prevere responsable, el qual podrà delegar aquesta funció en un altre prevere o en un laic.

a) Els consells d’economia tindran presents, en l’elaboració dels seus pressupostos, les necessitats econòmiques de l’Església diocesana per tal de contribuir, segons les possibilitats de la parròquia o centre no parroquial de culte, a la intercomunicació de béns. En concret, s’acomodaran a les disposicions vigents sobre la Caixa de Compensació diocesana.
b) Els consells d’economia mantindran la deguda connexió amb el Consell Diocesà d’Economia, i amb els Consells d’economia de l’arxiprestat i de la zona pastoral, si existeixen.
c) Els consells d’economia actuaran d’acord amb les normes del Dret Canònic vigent, en l’administració de béns eclesiàstics.
d) D’arxiprestat i de zona pastoral.

A mesura que aniran realitzant-se activitats i sorgint serveis d’àmbit arxiprestal i de zona, caldrà anar cap a la constitució dels respectius consells d’economia, els quals s’ocuparan de la gestió econòmica de les activitats i dels serveis esmentats. Es regiran d’acord amb les anteriors disposicions adaptades a l’àmbit respectiu.

a) El Consell d’Economia Arxiprestal estarà integrat per un representant laic de cada consell d’economia de les parròquies i centres no parroquials de culte de tot l’arxiprestat. Quan les circumstàncies ho aconsellin, la composició d’aquests consells podrà ser reduïda fins a un mínim de dos laics, elegits pels membres dels consells d’economia parroquials o de centres no parroquials de culte, i presidits per l’arxiprest o un delegat seu.
b) El Consell d’Economia de la zona pastoral estarà integrat per un representant laic de cada consell arxiprestal d’economia que existeixi a la zona. Quan les circumstàncies ho aconsellin, la composició l’aquest Consell podrà ser reduïda fins a un mínim de dos laics, elegits pels membres dels consells arxiprestals d’economia, i presidits pel Bisbe auxiliar o Vicari episcopal, o per una persona delegada per ells.

Els membres dels consells d’economia arxiprestals i de zona pastoral seran nomenats per a un temps determinat.

III. PUBLICACIÓ DELS BALANÇOS I DELS PRESSUPOSTOS

Cada parròquia i cada centre no parroquial de culte —si depèn de la jurisdicció episcopal— farà públics, dins el primer trimestre de cada any, els balanços i els pressupostos de l’exercici econòmic. Ho farà de la manera que creurà més convenient, però assegurant-ne sempre un coneixement fàcil a tots els fidels vinculats a les respectives institucions.
Aquestes institucions comunicaran cada any al Consell Diocesà d’Economia, els balanços i els pressupostos prescrits, d’acord amb els mòduls i les instruccions que seran facilitades als responsables.

IV. AQUEST DECRET SERA VIGENT A PARTIR DEL DIA PRIMER DEL MES DE GENER DE 1979

Disposicions transitòries

a Per tal d’assegurar l’acompliment correcte i profitós d’aquestes disposicions, caldrà realitzar, des de la seva promulgació, un bon treball d’informació, de conscienciació i de responsabilització per part de tots —sacerdots i laics— sobre el contingut d’aquest Decret, sobre el seu esperit i sobre les seves finalitats.
Els consells d’economia podran demanar assessorament al servei diocesà que serà posat en funcionament amb vista a facilitar i donar suport tècnic a tota aquesta tasca.

Barcelona, 1 de juliol de 1978.

+ NARCÍS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General