Normativa Canónica Diocesana

Decret 58/02 de 6 de novembre de 2002,
institució Servei Diocesà per al Catecumenat Baptismal

Decret 58/02. Barcelona, 6 de novembre de 2002

Considerant que els bisbes, com a successors dels apòstols, reben del Senyor la missió d’ensenyar a tots els pobles i de predicar l’evangeli a tots els éssers creats a fi que, per mitjà de la fe i del baptisme, i del compliment dels manaments, tothom obtingui la salvació (LG 24);

I que «Crist donà als Apòstols i als seus successors el manament i la potestat d’ensenyar tots els pobles, santificar els homes en la veritat i pasturar-los. Així, per mitjà de l’Esperit Sant que els fou donat, els Bisbes han estat constituïts veritables i autèntics Mestres de la fe, Pontífexs i Pastors» (CD 2);

Tenint en compte que actualment un nombre creixent d’adults i de nois en edat escolar volen conèixer el Senyor i demanen ser batejats, oportunitat que Déu ens concedeix per impulsar una nova pastoral de la iniciació cristiana, sent el catecumenat baptismal la institució que està al servei de la formació en la fe i en la vida cristiana d’aquells que desitgen rebre el baptisme i ser incorporats a l’Església (c. 788,2; 851,1 del Codi de dret canònic);

Considerant que el responsable de la iniciació, en qualsevol moment i grau, és el bisbe (totiusque initiationis christianae auctor—Caerimoniale episcoporum n. 404—) a més del que estableix el RICA. (Ritual per a la iniciació cristiana dels adults) n. 20,44 i 66, i el Directori de pastoral sacramental dels bisbes de Catalunya (n. 33-48; 100-111);

PEL PRESENT DECRET, en virtut de la potestat de govern pastoral que tinc confiada:

1. Instituïm a l’Arquebisbat de Barcelona el Catecumenat Baptismal per a tots aquells adults que segons el dret vigent en l’Església (cc. 97,1-2 i 852) demanin ser incorporats a ella pels sagraments de la iniciació cristiana. L’esmentat catecumenat seguirà les normes establertes pels bisbes de la Tarraconense en el Directori de Pastoral Sacramental i tindrà en compte les Orientacions Generals de la CEE al respecte (c. 788,3).
2. Instituïm el Servei Diocesà per al Catecumenat, a fi d’atendre d’una manera més adient aquesta nova realitat pastoral, i estarà constituït per representants de les delegacions de Catequesi i Litúrgia i serà dirigit pel Delegat per al Catecumenat.
3. Per la seva vinculació amb el bisbe, l’Església Catedral és el lloc originari i propi del catecumenat (c. 389); amb tot, tenint en compte les distintes situacions de l’Arxidiòcesi, el Servei Diocesà per al Catecumenat assenyalarà en cada cas el lloc propi per a l’itinerari catecumenal.

Ho decreta i firma l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Ricard M. Card. Carles, arquebisbe de Barcelona
Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe:
Salvador Cristau Coll, prev., secretari general i canceller

 

Servei Diocesà per al Catecumenat

Els criteris de funcionament i els objectius del Servei Diocesà per al Catecumenat són els que segueixen:

1. Determinar, regular i valorar, en nom del bisbe, la formació cristiana dels catecúmens i admetre candidats a l’elecció i als sagraments (RICA n. 44);

2. Recollir el material, documents i altres recursos pedagògics necessaris per al procés catecumenal;

3. Determinar els períodes del procés (precatecumenat, catecumenat, purificació i il·luminació i mistagogia postbaptismal) graus i ritus (admissió al catecumenat, elecció i celebració dels sagraments) c. 788,2;

4. Oferir materials i programacions per a la iniciació cristiana dels nens (7 a 12 anys) i adolescents (13 a 18 anys);

5. Coordinar les diferents activitats i processos d’iniciació cristiana per a catecúmens que es fan en l’àmbit de l’arxidiòcesi;

6. Programar les celebracions en què és convenient la presència del bisbe;

7. Inscriure en el Llibre diocesà del catecumenat els catecúmens i els elegits (c. 788,1);

8. Participar en el Servei interdiocesà del catecumenat;

9. Proposar orientacions per ajudar els sacerdots, agents de pastoral, laics i altres persones interessades a conèixer el procés catecumenal.

Aprovats pel Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona
Barcelona, 6 de novembre de 2002
Salvador Cristau Coll, prev.
Secretari general i canceller

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)