Normativa Canónica Diocesana

Decret 23/09 de 25 de juny de 2009,
nova normativa per a la retribució econòmica del clergat

DECRET 23/09.- Barcelona, 25 de juny de 2009

PEL PRESENT establim les següents normes sobre la retribució econòmica dels preveres i seminaristes en etapa pastoral, que han estat dictaminades favorablement pel Consell Presbiteral i pel Consell Episcopal.

Ho decreta i firma l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

† Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe

Sergi Gordo Rodríguez, prev. Secretari general i Canceller

Retribució econòmica dels preveres i seminaristes en etapa pastoral

1. Persones afectades per aquesta normativa

Aquesta normativa afecta només la retribució econòmica per les tasques ministerials, encomanades amb nomenament episcopal, de preveres diocesans i extradiocesans, religiosos i membres d’instituts seculars i seminaristes i diaques en etapa pastoral. De moment i mentre es gestiona la seva definitiva inclusió en la present normativa, en queden exceptuats els serveis ministerials a Caritas i Facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya. També en queden exclosos els professors de religió en centres oficials i l’assistència espiritual en centres sanitaris i penitenciaris si hi tenen dedicació completa. El Capítol Catedral i les capellanies dels monestirs de monges es regeixen pel que ha estat establert per la Conferència Episcopal Espanyola.

2. Normes per quantificar la retribució

  1. La dedicació dels preveres es comptabilitzarà per punts. El valor econòmic de cada punt es revisarà anualment.
  2. S’estableix com a criteri fonamental que la retribució ha de proporcionar-se a la dedicació, a les despeses que comporta el ministeri encomanat i a les necessitats personals.
  3. La dedicació a un ministeri i la corresponent retribució pot ser plena o parcial. S’estableixen complements per familiars, allotjament, responsabilitat, viatges i per raons personals.
  4. La retribució bàsica per a la dedicació plena s’estableix en vint-i-quatre punts.
  5. El prevere que estigui a plena dedicació al ministeri (sigui en un sol ministeri o en distints ministeris) pot ocupar un màxim de deu hores setmanals en una altra activitat, fins i tot retribuïda independentment d’aquesta normativa. En passar d’aquestes deu hores, la dedicació es considerarà parcial.
  6. Els preveres jubilats, a efectes de retribució, seran considerats com de dedicació plena, a menys que exerceixin algun ministeri que els sigui directament retribuït i els ocupi més de deu hores setmanals o que percebin pensió de jubilació per altres títols diferents dels ministeris retribuïts segons aquestes normes.
  7. Per raó de convivència amb persones de la pròpia família, inscrites com a dependents del prevere en la Seguretat Social, es té dret a complement familiar proporcionalment a la dedicació al ministeri. Per un familiar fins a set punts; per dos familiars fins a onze punts.
  8. Si un prevere a plena dedicació per raó del càrrec no se li proporciona vivenda, pot demanar un complement a la Comissió de Retribució del Clergat, la qual estudiarà i decidirà cada cas.
  9. Tenen dret a complement per responsabilitat:
    • a) Vicari General, Secretari General, Secretari Particular del Sr. Arquebisbe i President del Tribunal: set punts.
    • b) Vicaris Episcopals i Vicaris Judicials adjunts: sis punts.
    • c) Delegats: quatre punts.
    • d) Arxiprestos i Consiliaris preveres a plena dedicació: tres punts.
    • e) Per cada centre de culte i apostolat a més del principal: dos punts.
  10. Tenen dret al complement de viatges els preveres que tinguin encomanades comunitats geogràficament distants o aïllades del lloc on resideixen o podrien residir per raó del ministeri.
    • a) Com a norma general, el càlcul de quilometratge mensual es farà d’acord amb la següent fórmula: quilòmetres (del lloc on resideix per raó del càrrec o podria residir per raó del càrrec, a cada comunitat encomanada), multiplicat per 36 viatges (4 viatges per setmana x 4,5 setmanes). Anualment es revisarà el preu per quilòmetre.
    • b) Pels ministeris no parroquials, que exigeixen desplaçaments, es farà el càlcul de quilometratge, a revisar anualment.
  11. S’estableix el complement per raons personals a fi d’atendre situacions especials.
  12. Els seminaristes en etapa pastoral percebran divuit punts. Els diaques, vint punts.
  13. La retribució bàsica i els complements es cobren directament del Fons Comú Diocesà.

3. Comissió diocesana

  1. El Sr. Arquebisbe nomenarà una Comissió de Retribució del Clergat formada per un president i quatre vocals, un per cada zona pastoral
  2. La Comissió estudiarà cada cas en concret dintre de la normativa establerta.
  3. Els Vicaris Episcopals comunicaran a la Comissió les variacions d’encàrrecs i dedicacions que puguin afectar les nòmines.
  4. La Comissió informarà de la seva gestió al Sr. Arquebisbe.
  5. Les reclamacions que es puguin formular contra la quantificació establerta per la Comissió s’adreçaran per escrit al President de la mateixa, el qual sotmetrà la qüestió a nova deliberació de la Comissió. Les reclamacions contra aquesta nova resolució s’adreçaran per escrit a la Secretaria General del Bisbat i seran ateses pel Consell Episcopal.

4. Disposició final

  1. Aquesta normativa serà revisada periòdicament.

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)