Decret 15/15 de 3 de juliol de 2015,
aprovació normes i orientacions pastorals per a les agrupacions parroquials

DECRET 15/15.— Barcelona, 3 de juliol de 2015

Tenint en compte els canvis demogràfics, socials i religiosos de la nostra societat i da­vant la necessitat d’adequar-los a una millor atenció pastoral, un treball més conjuntat entre les parròquies i un renovat dinamisme evangelitzador;

Havent elaborat el document Normes i orientacions pastorals per a les agrupacions de parròquies, que inclou els criteris i les normes sobre aquesta realitat pastoral;

Havent escoltat el parer favorable del Consell Presbiteral i del Consell Pastoral Dio­cesà, amb el vist-i-plau del Consell Episcopal;

Donat que correspon al Bisbe Diocesà disposar tot allò relacionat a la organització eficaç en parròquies de la porció del Poble de Déu que li ha estat encomanada;

PEL PRESENT aprovem el document Normes i orientacions pastorals per a les agru­pacions de parròquies, amb els criteris i normes que s’hi expliciten, perquè contribu­eixi a intensificar l’acció evangelitzadora de les parròquies i a un major dinamisme de la vida cristiana de tots els seus membres.

Ho decreta i firma l’Emm. i Rvdm. Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona.

+ Lluís Martinez Sistach

Cardenal Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal Arquebisbe

Sergi Gordo Rodríguez, prev. Secretari general i Canceller

Normes i orientacions pastorals per a les agrupacions de parròquies

CONSIDERACIONS

L’atenció pastoral de les parròquies ha tingut sempre una gran importància a l’hora d’exercir la missió pròpia de l’Església de Jesucrist. Al llarg del temps la parròquia ha pres unes formes que en el curs de la història han anal evolucionant. Ara, donada la realitat molt canviant de la nostra societat i la realitat de la nostra arxidiòcesi, es fa necessari fer-ne una revisió amb previsió de futur, almenys del futur immediat. Ho hem de fer amb realisme i amb fidelitat a l’eclesiologia del Concili Vaticà II, que ha d’estar a la base de la reflexió i de les accions que es facin per dur a la pràctica les agrupacions de parròquies.

Alguns dels principis que fonamenten i donen sentit a l’agrupació de parròquies són: la configuració de l’Església com a Poble de Déu, la participació de tothom en l’única missió d’aquest Poble, la insubstituïbilitat del ministeri ordenat, la participació dels laics en la missió de l’Església, el seu caràcter secular i la seva missió enmig de les realitats del món secular, la comunió eclesial.

Vivim un temps que demana intensificar la comunió i la missió eclesial. Aquests dos principis eclesials exigeixen en el si de l’Església un estil de treball més de conjunt als bisbes, als preveres, als diaques, als religiosos i religioses i als laics i laiques. Ca­dascú ha de sentir-se Església, cridat i enviat pel Senyor a treballar en la seva missió, i d’acord amb la seva condició eclesial.

L’agrupació de parròquies demana que superem una visió de mínims o una acceptació indiferent i que siguem capaços de fer-ho amb coratge, amb esperança i amb visió de futur. El Papa Francesc ens diu que «la pastoral en clau de missió pretén abandonar el còmode criteri pastoral del ‘sempre s’ha fet així’. Invito tothom a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats» (Evangelii Gaudium, núm. 33). L’agru­pació de parròquies l’hem de viure com un moment propici que Déu ens ofereix per revisar el que fem, millorar tot el que puguem i començar una nova etapa amarada de zel evangelitzador, d’anunci de la bona nova de Jesucrist, fidels a les diferents vocaci­ons i carismes i curulls d’amor a l’Església, al servei de la seva comunió i de la seva missió en cada parròquia, en cada agrupació de parròquies i a tota l’arxidiòcesi. Amb aquest esperit i per tal d’ajudar el treball pastoral que van fent les agrupacions de par­ròquies de l’arxidiòcesi, som invitats a fer nostres i a dur a la pràctica les orientacions i normes següents.

NORMES I ORIENTACIONS PASTORALS

1. 1. Entenem l’agrupació de parròquies com l’establiment d’uns vincles entre par­ròquies veïnes amb la funció de potenciar i promoure l’acció pastoral conjunta al servei de la comunió i la missió de l’Església en el territori de les parròquies agru­pades. Aquest treball conjunt ha de ser un projecte compartit per les comunitats parroquials agrupades.
   2. Aquesta vinculació i nova forma de servei pastoral no suprimeix cap de les parròquies agrupades, sinó que les articula entre elles per anar a una renovació que les faci unes comunitats més vives, evangelitzadores, i afavorint una pastoral de conjunt entre elles.
   3. L’agrupació de parròquies forma part d’un arxiprestat i d’una zona pastoral i s’integra en la pastoral de conjunt de l’arxiprestat i de la zona pastoral.
   4. Les parròquies que constitueixen una agrupació tindran totes elles com a norma general un mateix rector.
   5. El rector ha d’actuar amb tota la responsabilitat que li correspon a cada una de les parròquies, i ha de fer tot el possible, amb la col·laboració de tothom, perquè cada una tingui la vitalitat pastoral que pugui tenir, en bé de cada fidel i de tota la comunitat que té encomanada pel ministeri episcopal. Així tindran ple sentit aquestes orientacions.

• Els objectius principals d’una agrupació de parròquies són:

1. 1. promoure una pastoral de conjunt entre les parròquies agrupades;
   2. fomentar una pastoral més evangelitzadora, especialment atenta al primer anun­ci de la fe i a la iniciació cristiana;
   3. vincular les parròquies agrupades amb la pastoral de conjunt de l’arxiprestat, de la zona pastoral i de l’Església particular, amb especial referència als objectius i les indicacions dels plans pastorals establerts per l’arxidiòcesi de Barcelona.

• A cada agrupació de parròquies hi ha d’haver una parròquia en la que resideixi el rector a la rectoria. A cada una de las parròquies hi ha d’haver la infraestructura de locals necessària, d’acord amb el projecte pastoral que es faci per a tota l’agrupa­ció, aprovat pel Vicari Episcopal corresponent.
• 1. A cada agrupació cal crear grups responsables dels diferents camps de la pasto­ral de les parròquies agrupades. Caldrà vetllar per l’acompanyament i la formació dels agents de pastoral de l’agrupació parroquial, d’acord amb el Directori de la parròquia de la Conferència Episcopal Tarraconense de 21 de gener de 2001.
  2. Cal tenir ben present, però, que l’agrupació de parròquies no substitueix de cap manera la funció de l’arxiprestat, sinó que cal que estigui integrada en l’arxiprestat i en la seva pastoral de conjunt. En la determinació dels àmbits pastorals o serveis que poden fer unides les diverses parròquies agrupades i quins poden conservar-se a cada una de les parròquies, caldrà determinar-ho en un diàleg amb el Vicari Epis­copal de la zona pastoral i amb l’Arxiprest. Per això, és molt convenient que totes les parròquies d’una agrupació parroquial formin part del mateix arxiprestat.
  3. Cal assegurar un bon treball pastoral en els diversos àmbits que aconsellin ser por­tats de forma conjunta en el si de l’agrupació, com poden ser la catequesi, la pas­toral de joventut, la pastoral dels malalts, etc. Les delegacions diocesanes ajudaran els equips de treball de les agrupacions parroquials.
  4. El rector haurà de promoure una formació adequada, espiritual i pastoral, per a totes les persones amb responsabilitats en aquest camí de renovació que faciliti l’exercici d’una acció pastoral conjunta i evangelitzadora amb un esperit de con­versió personal i pastoral. L’objecte d’aquesta formació és sobretot ajudar a treba­llar en equip, amb l’ascesi d’unitat i d’humilitat que això demana a tots.
• Cal ressaltar sempre la importància cabdal que té la celebració de l’eucaristia el diumenge, dia del Senyor, en cada parròquia, i el lloc central que ha d’ocupar en la vida de la comunitat i de cada fidel. Per oferir un millor servei als fidels caldrà coordinar els horaris de les misses tenint en compte els horaris de les altres parrò­quies i comunitats de l’arxiprestat.
• A cada agrupació de parròquies s’ha de comptar amb el Consell Pastoral i el Con­sell d’Economia. Pel que fa al Consell Pastoral i al Consell d’Economia o n’hi pot haver un a cada parròquia, o bé pot ser de l’agrupació. En el cas de constituir un sol Consell Pastoral i/o un sol Consell d’Economia caldrà el vistiplau del Vicari Episcopal i del Delegat diocesà d’Economia respectivament.
• A cada agrupació cal vetllar per la conservació del patrimoni immobiliari, litúrgic, artís­tic i cultural de les respectives parròquies. L’administració de tot aquest patrimoni pot ser comuna, però la titularitat i els llibres d’administració són propis de cada parròquia.
• L’agrupació de parròquies ha de tenir de manera descentralitzada o centralitzada el servei de despatx parroquial, així com la ubicació, la conservació i la integritat dels llibres sagramentals, tenint en compte la normativa diocesana sobre aquestes qüesti­ons. Si es considera convenient centralitzar el despatx parroquial, caldrà que el rec­tor en parli amb el Vicari Episcopal respectiu per obtenir-ne el seu vistiplau. A cada parròquia on hi hagi despatx hi ha d’haver els llibres i els segells corresponents de la pròpia parròquia i de les que no tinguin el servei de despatx i li hagin estat assignades. A cada despatx parroquial hi ha d’haver el Butlletí de l’Arquebisbat de Barcelona.
• Cada agrupació de parròquies, amb un treball pastoral ben coordinat, cal que par­ticipi plenament en la pastoral de conjunt pròpia de cada arxiprestat i que estigui ben vinculada amb els organismes diocesans, d’acord amb el Directori de ¡’arxi­prestat, de la Conferència Episcopal Tarraconense de 21 de gener de 2001.
• Periòdicament cal procedir a una revisió i avaluació del treball realitzat en cada agrupació que permeti veure els objectius assolits i les dificultats que han anat sorgint. Aquestes revisions ajudaran a millorar si cal les presents normes i orienta­cions pastorals per a les agrupacions de parròquies.