Normativa Canónica Diocesana

Decret 12/17 de 5 de maig de 2017,
normes diocesanes per a la construcció i administració de columbaris

DECRET 12/17.- Barcelona, 5 de maig de 2017

NORMES DIOCESANES PER A LA CONSTRUCCIÓ I ADMINISTRACIÓ DE CINERARIS/COLUMBARIS

Atès que en totes les religions i cultures, el respecte als morts és signe de devoció i de sentiments d’humanitat; que a l’Antic Testament, els israelites consideraven el respecte als morts com una mostra de pietat i un signe de la benedicció divina i que, per això, tenien com un deure sagrat donar sepultura i interpretaven com una desgràcia el que les restes mortals d’una persona quedessin sense sepultura (Is 34, 3; Salm 79,2; Ecl 6, 3);

Tenint en compte que en la tradició cristiana, aquest respecte per als cossos dels ger­mans difunts s’aprofundeix, en considerar-los santificats per la presència de l’Esperit Sant i destinats a la resurrecció i que el record i la veneració dels cossos dels difunts és ocasió per a oferir a Déu pregàries i sufragis pels difunts;

Havent observat que durant segles, la cremació dels cadàvers no entrava dins els costums cristians i que, sovint, els qui empraven la cremació ho feien com una for­ma d’expressar la seva convicció segons la qual la mort era una fi total i definitiva de la persona;

Considerant que, actualment, el costum de la cremació s’ha estès entre persones pro­fundament cristianes que creuen en la resurrecció i que l’Església no exclou la pràc­tica de la incineració, “tret que hagi estat escollida per raons contràries a la doctrina cristiana” (can. 1176, 3 del Codi de Dret Canònic);

Donat que en el número 5 de la instrucció de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, Ad resurgendum cum Christo, sobre la sepultura dels difunts i la conservació de les cendres en cas de cremació, s’afirma que “la conservació de les cendres en un lloc sagrat pot ajudar a reduir el risc de sostreure els difunts de la pregària i el record dels familiars i de la comunitat cristiana. Així, a més, s’evita la possibilitat d’oblit i falta de respecte, que poden sobrevenir sobretot un cop passada la primera generació, així com pràctiques inconvenients o supersticioses”;

PEL PRESENT DECRET, per tal d’atendre les possibles peticions dels familiars dels difunts, aprovem les següents normes -definides en 12 articles- per a la cons­trucció i administració de cineraris/columbaris a les parròquies de l’arxidiòcesi de

Barcelona:

Art. 1.- Les parròquies podran habilitar cineraris destinats a conservar les cendres dels difunts. Les esmentades instal·lacions, a més de complir la legislació civil corresponent, es regiran per les normes de l’Església universal i per la legislació canònica particular.

Art. 2.- A tenor de la normativa canònica vigent, els cineraris no podran situar-se a l’interior de cap lloc destinat al culte (can. 1242 del Codi de Dret Canònic).

Art. 3.- Els cineraris han d’estar situats en locals annexes a les esglésies i a ser possi­ble que tinguin un accés independent i estiguin oberts als fidels per tal que puguin vi­sitar i pregar per llurs difunts. Aquests recintes no són llocs de culte i no s’hi celebrarà l’Eucaristia ni tampoc celebracions exequials sense missa -anomenades “respons”- en ocasió de la recent defunció, o amb motiu d’aniversaris o altres motius diversos.

Art. 4.- La parròquia podrà encomanar la gestió dels cineraris a una empresa privada, mantenint sempre la propietat i el dret d’ús dels espais i en serà sempre la titular.

Art. 5.- La parròquia presentarà una sol·licitud per a la construcció d’un cinerari, sol- licitud que inclourà el projecte arquitectònic, el pressupost econòmic i les condicions que regula el funcionament, els drets i deures de l’usuari, la titularitat i el contingut del possible conveni amb l’empresa privada que en portarà la gestió.

Art. 6.- La documentació serà presentada a la Secretaria General de l’Arquebisbat i estudiada pels organismes competents de la Cúria Diocesana els quals emetran un informe amb les observacions que estimin pertinents.

Art. 7.- L’Ordinari del lloc ha d’aprovar la construcció d’un cinerari i també el con­tracte de la parròquia amb l’empresa.

Art. 8.- Acabada la construcció del cinerari, caldrà obtenir la llicència de l’Ordinari del lloc per a la seva benedicció i inauguració.

Art. 9.- Les modificacions o reformes que es vulguin realitzar en els cineraris aprovats, i les possibles modificacions del contracte de la parròquia amb l’empresa que en porti la gestió, han de ser autoritzades segons el mateix procediment previst per a la seva creació.

Art. 10.- La durada de la concessió als usuaris dels cineraris serà per un màxim de vint-i-cinc anys.

Art. 11.- En cas de rescissió del contracte per finalització del mateix o per impaga- ment, els familiars hauran de retirar les urnes i, si no ho fan, les cendres es dipositaran en un cinerari comú, a no ser que els familiars formalitzin un altre contracte.

Art. 12.- La Secretaria General de l’Arquebisbat tindrà un registre de la documentació dels cineraris parroquials autoritzats.

Ho decreta i firma l’Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Barcelona.

+ Joan Josep Omella Omella

Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Arquebisbe

Sergi Gordo Rodríguez, prev.

Secretari general i Canceller

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 16,24-28)