Criteris i normes de 12 desembre de 1975, nomenaments i jubilacions dels preveres

Criteris i normes sobre nomenaments i jubilacions dels preveres

 

EI Sr. Cardenal-Arquebisbe, després d’escoltar el Consell Presbiteral i cl Consell Episcopal que han estudiat i deliberat sobre els nomenaments i jubilacions dels preveres, estableix els següents criteris i normes, referits especialment als nomenaments i jubilacions de caràcter parroquial.

 

I. Criteris

  1. Perspectiva diocesana. — Les zones, els arxiprestats, les parròquies, etc., són unitats inferiors i parcials en relació amb la unitat orgànica superior i global que és el bisbat. Els ministeris, doncs, s’han de distribuir i articular amb visió de la totalitat de serveis necessaris a la diòcesi. Això comporta que, tant la gestió de la Jerarquia com la disponibilitat dels preveres s’ordenin al bé comú general.
  2. Visió de futur. — En un temps de transformacions profundes de la societat, de desgast ràpid de les persones, de minva de preveres, etc., cal comptar que l’ordenament i la planificació que es puguin fer avui poden no ser vàlids en un futur pròxim. Per això s’han de preveure revisions periòdiques, tant de l’organització diocesana dels ministeris, com de la permanència de les persones en els seus càrrecs, a fi de mantenir-les en un dinamisme que n’estimuli i en potenciï tots els valors, eviti l’estancament i la rutina i encoratgi a posar-se sempre al dia.
  3. Orientació de pastoral de conjunt. — Tal com vam proposar en cl document “Objectius prioritaris de l’acció pastoral” (3.a part) volem superar la pastoral individualista, l’isolament dels preveres i l’acaparament clerical de les responsabilitats. En aquesta línia:
    • a) s’ha de considerar que “tots els preveres, juntament amb el Bisbe, participen en l’únic sacerdoci de Crist i l’exerceixen” (Ch. D. n. 28). Aquesta unitat corresponsable s’ha de fer efectiva amb diversos mitjans adequats i en particular amb l’impuls i la formació de equips de nivell arxiprestal, interparroquial, etc., segons les circumstàncies;
    • b) s’han de reconèixer i de promoure noves tasques pastorals segons les noves necessitats que sorgeixen;
    • c) s’ha de donar caràcter oficial i públic o determinats ministeris de laics i religioses.
  4. Atenció particular a la persona dels preveres:
    • a) A l’hora de fer un nomenament s’ha de tenir molt en compte la persona del destinatari, s’han de considerar les seves aptituds, necessitats, opcions personals, les seves experiències anteriors, els seus estudis, etc. A més a més cal assegurar-se, en cada cas, que existeixen unes condicions de vida tais, que permeten i faciliten el progrés personal en tots els ordres (espiritual, intel·lectual, pastoral), tant pel bé propi com pel de la comunitat.
    • b) Convé dissipar el concepte pejoratiu que alguns capellans tenen encara de la “jubilació”. En la vida civil i professional ha estat una conquesta a favor de les persones. L’Església, en establir-la, per bé que miri a un millor servei de la comunitat, protegeix també al mateix jubilat descarregant-lo d’un pes excessiu que, més d’una vegada, és causa de descrèdit.

D’altra banda, els jubilats han de ser membres especialment honorats en el presbiteri i ha de ser normal que se’ls confiin responsabilitats proporcionades a les seves condicions actuals.

El judici sobre l’oportunitat i les circumstàncies de la jubilació és lògic que quedi reservat al Bisbe.

 

II. Normes

  1. Sobre la temporalitat dels càrrecs parroquials:
    • a) A partir d’ara els nomenaments parroquials seran fets per terminis de cinc anys prorrogables.
    • b) En ocasió del cinquè any de permanència d’un prevere en el mateix càrrec parroquial “a petició pròpia o a judici del Bisbe”, es farà una revisió de l’activitat pastoral acomplerta i de les previsions de futur més convenients, atenent al bé pastoral del lloc, “a les possibilitats i necessitats generals de la diòcesi” i a la seva situació personal.
    • c) Al terme del segon quinqueni, la revisió es farà més directament en vista a un canvi. Per a la pròrroga en el mateix càrrec hauran d’existir raons importants.
    • d) Els preveres que, actualment, ja fa cinc anys o més que tenen el mateix càrrec parroquial podran entrar també, a petició pròpia o a judici del Bisbe, en el pla de revisió dels apartats b) i c).
    • e) Procedir a aquestes revisions quinquenals correspon a l’Arquebisbe i als Bisbes Auxiliars, amb la col·laboració del Vicari Episcopal de zona, en diàleg amb els preveres interessats.
  2. Sobre la jubilació dels Rectors i els Ecònoms de les parròquies. Repetim la recomanació que Pau VI adreça als Rectors al Motu Proprio “Ecclesiae Sanctae” núm. 20, paràgraf 3: “per tal de poder realitzar el que prescriu el núm. 31 del Decret ’Christus Dominus’, tots els rectors són pregats de presentar espontàniament al Bisbe propi, la renúncia del seu càrrec abans de passar dels setanta cinc anys”. Amb més motiu ho extenem a tots els ecònoms i encarregats de parròquies.En acceptar-los la renúncia, el Bisbat els assegurarà, mitjançant un conveni per escrit, unes condicions d’economia i de residència dignes i els encarregarà l’exercici d’unes activitats pastorals “adients a les seves possibilitats”. El prevere jubilat conservarà el títol de Rector o d’Ecònom emèrit de la parròquia que hagi servit fins aleshores.Els convenis establerts amb anterioritat a la publicació del present document conservaran la seva obligatorietat.
  3. Sobre els càrrecs pastorals d’àmbit arxiprestal o de zona amb nomenament diocesà. — Sense excloure que en el futur se’n puguin instituir d’altres, des d’ara es preveuen els càrrecs següents:
    • a) Responsable d’una determinada activitat pastoral (Catequesi, Càritas…) en una zona o en un arxiprestat, coordinada per la Delegació diocesana corresponent. Per a aquests càrrecs poden ser designats —ademés dels preveres— diaques, religioses i religiosos no sacerdots, o laics d’ambdós sexes, de reconeguda preparació i experiència. El Vicari episcopal de zona i el Delegat diocesà corresponent, procediran de comú acord, després de ser consultats els arxiprestos. Els nomenaments tindran una durada de tres anys, prorrogables si les circumstàncies ho aconsellen.
    • b) Consiliari d’àmbit arxiprestal, de zona o de vàries zones, de moviments o grups apostòlics, i de comunitats cristianes degudament reconegudes per l’autoritat diocesana.

    La designació de les persones i el temps de permanència es regiran pels propis estatuts, o, en cas de no tenir-ne, per la norma de l’apartat anterior.

    Si algun d’aquests nomenaments comporta un canvi de càrrec parroquial, es proposarà a la Comissió de Nomenaments.»

    Barcelona, 12 de desembre de 1975.

+ NARCIS JUBANY,

Cardenal-Arquebisbe de Barcelona

Per manament del Sr. Cardenal-Arquebisbe

Jaume Traserra,

Secretari General

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *