Comunicació de 2 d’octubre de 1984,
Vicaris Episcopals

Comunicació sobre els vicaris episcopals

1. El nou Codi de Dret Canònic tracta conjuntament dels vicaris generals i episcopals. Això vol dir la gran afinitat que hi ha entre ambdós figures jurídiques. El c. 476 parla dels vicaris episcopals territorials, sectorials i personals. Els primers, en llur pròpia circumscripció, són un «alter ego» del bisbe, que el fan present en l’exercici de la missió que els és confiada. Ja que els vicaris episcopals ajuden d’una manera qualificada al bisbe diocesà en la primera responsabilitat que aquest té en el govern de la diòcesi. Això exigeix que sempre hi hagi una gran compenetració mútua entre els vicaris i el bisbe i també una plena confiança i corresponsabilitat. D’aquí deriva —com estableix el cànon 477 § 1— que el bisbe ha de tenir la llibertat necessària per procedir al nomenament o canvi dels vicaris episcopals quan ho demani el bé de la diòcesi. La consulta feta per mi no resultà per cert massa reeixida pel que fa a les respostes. Tenia com a finalitat conèixer les diverses opinions per tal d’ajudar-me a prendre unes decisions d’evident importància.

2. El citat cànon 477 § 1 ordena que el nomenament dels vicaris episcopals (quan no es tracti d’un bisbe auxiliar) sigui fet per un temps concret, que ha d’ésser precisat en el mateix nomenament. Fins ara la durada del ministeri dels vicaris episcopals, a casa nostra, ha estat de tres anys. Però els nomenaments han estat fets tots junts, de manera que en acabar el trienni finia el plaç de tots. S’ha de canviar aquesta manera de procedir; és millor no fer tots els nomenaments en bloc. Aquest fou el parer unànime dels membres assistents a la reunió del Consell Episcopal del dia 25 del proppassat setembre. Per tant, els vicaris episcopals es renovaran quan el bé de les persones, d’una zona pastoral o e( servei de la diòcesi ho demanin. Així queda salvada la continuïtat de les línies pastorals del Consell Episcopal, es dóna una adequada resposta a la problemàtica que pugui presentar el servei de la diòcesi i es posa de manifest d’una manera més clara la responsabilitat del discerniment i de l’autoritat del bisbe.

3. Per altra part, he decidit —després d’haver-ho consultat degudament— introduir una nova dinàmica en les reunions del Consell episcopal, per tal de respondre millor a aquestes dues necessitats: que el bisbe diocesà conegui més bé i estigui més aprop dels problemes concrets i de la marxa de cada una de les zones, i que tots procedim amb un veritable esperit de comunió diocesana. Un cop al mes es reuniran tots els membres del Consell episcopal per tractar les qüestions que facin referencia a tot el bisbat; també el bisbe es reunirà un dia al mes amb els vicaris episcopals de les quatre sub-zones de la zona 1; un altre amb els de les zones 2, 3, 4, 6, 9 i 10; i un altre amb els de les zones 5, 7, 8″,, «11,, 12, 13 i 14.

4. Per tal que no quedi interrompuda la vida de les diverses zones pastorals de la diòcesi, els vicaris episcopals que fineixen el seu mandat el dia 9 d aquest mes d octubre se’ls confirma en el seu càrrec per un any mes. Dintre d aquest termini es faran, quan es cregui oportú, alguns canvis segons la dinàmica prevista més amunt.

5. D acord amb el que mana el cànon 473 § 4, són membres del Consell episcopal el bisbe auxiliar, el vicari general i els vicaris episcopals. Assistiran, però, a les seves reunions plenàries —a causa de la importància dels sectors pastorals que els són encomanats— els delegats diocesans d acció social i de pastoral de joventut.

Barcelona, 2 d’octubre de 1984.

+ NARCÍS JUBANY,
Cardenal-Arquebisbe de Barcelona