Parròquia de Sant Pere Nolasc, Barcelona, 11 d’octubre de 2017
(Lectures del dia: Jonàs 4,1-11; Salm 85, Evangeli de Lluc 11, 1-4.)
Benvolguts germans sacerdots i diaques. Benvolguts amics que feu possible que aquesta Universitat sigui un ésser viu i eficaç per al bé de la societat de Barcelona i de Catalunya. Rector, membres del Patronat, degans, directius, professors i docents, alumnes, personal d’administració.
I
Potser us preguntareu: què ens pot dir la lectura de l’Antic Testament que hem escoltat en aquesta celebració. Quin missatge ens poden donar a nosaltres, homes i dones que treballem en un centre universitari d’inspiració cristiana aquestes narracions que resultem inversemblants si les passem pel rigor de la possibilitat científica?
Però, si ho mirem atentament, crec que sí que ens poden donar un missatge encoratjador per a la vostra missió com a professors universitaris i fins i tot per tots d’aquells alumnes que prepareu per ser bones persones.
Els estudiosos de la Bíblia insisteixen en el caràcter parabòlic del llibre de Jonàs. És a dir, estem davant d’un de narracions que, com les paràboles de Jesús, no estan centrades en la possibilitat o impossibilitat de la seva realització, sinó en el missatge, en la lliçó espiritual que ens volen donar aquestes narracions o aquestes paràboles.
Tot el llibre de Jonàs ens vol comunicar que la bondat divina arriba a tots els homes; que Déu, bondat infinita, vol la conversió i la salvació de tots els homes. Jonàs intenta escapar-se del compliment de la missió divina i no comprèn que Déu vol el bé de tots, també dels ciutadans de Nínive, la capital d’Assíria, que aleshores representava –com una gran Babilònia- el cim del poder que es resisteix als designis de Déu.
Per això, aquesta lectura, en l’ambient del poble d’Israel després de l’exili de Babilònia –tems en el que els estudiosos situen aquesta narració- és una gran apologia de la bondat de Déu envers tots els homes i dones del món. La mateixa narració del ricí inclou una afirmació que Déu és bo és misericordiós amb tots. Jonàs s’enfada i s’angoixa per la mort de l’arbust –el ricí- que li donava una ombra ben necessària davant l’aclaparadora calor del sol. I Déu li fa veure que cal comprendre la bondat de Déu amb totes les seves criatures, per petites que siguin.
La lliçó que Déu li vol donar arrenca dels sentiments mateixos del profeta que sent una compassió per la planta que en un dia ha florit i ha mort. Vegem el que li diu el Senyor de l’Univers: “Tu planys un ricí que no t’ha costat cap treball ni has hagut d’esperar que creixés: s’havia fet en una nit i en una nit s’ha mort. I jo, ¿no havia de plànyer Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil criatures que encara no distingeixen la dreta de l’esquerra, a més del bestiar?”
La bondat i la misericòrdia de Déu arriba a tots els homes i dones, amb preferència als innocents i als petits, i a tota la seva creació.
“Anem al gra”, com diem vulgarment. Amics de la Universitat Ramon Llull, demano a Déu en aquesta eucaristia que el Senyor acompanyi el vostre treball durant tot aquest curs. Valoreu la feina de cada dia. No us angoixeu si no veieu els resultats immediats del vostre esforç, del vostre treball de cada dia. Tingueu un cor generós i ple d bondat a imitació del cor de Déu. La paciència per construir, l’esperança per fer créixer i la perseverança malgrat les dificultats.
Déu, com ens ha dit el salm d’aquesta eucaristia és “lent per al càstig i fidel en l’amor”. I el salm 84 encara afegeix:
“Vós, Senyor, sou indulgent i bo,
ric en l’amor per a tothom qui us invoca.
Senyor, escolteu la meva pregària,
Escolteu la meva súplica.” (Salm 84)
II
A l’evangeli que hem escoltat veiem a Jesús pregant i ensenyant a pregar com també Joan Baptista va ensenyar a fer-ho als seus deixebles. I Jesús els proposa el Parenostre, tota una breu i admirable síntesi del cristianisme.
No m’entretindré, ara, a fer-ne un comentari. Només en voldria treure una invitació dirigida a tots els qui sou els actors del treball d’aquesta Universitat. Penso que comprendreu que el vostre Arquebisbe us demani que, tot cercant l’excel·lència en el vostre treball de docència i d’investigació -en el qual penso que esteu obtenint molt bon resultats i fins i tot reconeixements públics- feu tot el que pugueu per obrir els vostres alumnes a la dimensió de la Trascendència i oferir-los una visió del món segons la fe cristiana i, fins i tot, els elements vàlids per a viure una veritable espiritualitat.
Em sembla que això forma part d’aquella formació integral de la persona que és un projecte irrenunciable per a tota institució que es vulgui inspirar en l’humanisme cristià. Permeteu-me de dir-ho amb les paraules d’un laic i un bon cristià, compromès amb l’acció de l’Església, el cirurgià i professor universitari a Lleida Joan Viñas i Sala. En el Congrés celebrat a Lleida l’any 1991, amb motiu de commemorar-se el cinquè centenari de la mort de sant Joan de la Creu, deia en la seva ponència aquestes paraules: “Hem vist que l’home té una potencialitat per sobre del seu raonament i dels seus sentiments. El transcendeix i és el grau o nivell de vibració de les persones (nivell ontogènic). Obert a l’Esperit, aquest capta més que els sentiments o la raó. “Esta pretensión del alma es la igualdad de amor con Dios” (diu sant Joan de la Creu en el Càntic Espiritual, 2ª edició, CB 38,3) i fins que no hi arribi no estarà contenta”. (Joan de la Creu, avui. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, pàg. 221).
Voldria concloure proposant-vos que no deixeu mai de fer créixer la dimensió espiritual en tots aquells homes i dones que passen per les vostres aules. Ajudeu-los a comprendre que com a professionals en la societat i el món que ens toca viure hem d’estar ben formats i ben proveïts per ser plenament persones, no només ben preparades sinó capaces de lluitar pel que el Regne de Déu es faci treballant a favor dels més necessitats i els més marginats per tal de tenir una societat més equitativa i justa. Quer el beat Ramon Llull ens ajudi i que l’Esperit Sant ho faci possible.
Que l’Esperit Sant ens ajudi a fer-ho possible.
Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona
