Homilía del arzobispo Omella con motivo de la misa a favor de la Vida

Homilía pronunciada por Mons. Juan José Omella con motivo de la misa afavor de la vida celebrada en la basílica de la Sagrada Familia de Barcelona el domingo 26 de marzo de 2017. 

Benvolguts germans en l’episcopat,
Benvolguts preveres i diaques,
Delegats de pastoral familiar de les diòcesis amb seu a Catalunya,
Estimades famílies,
Germans tots en el Senyor,

Aquesta tarda de diumenge de Quaresma ens apleguem, en aquesta preciosa Basílica de la Sagrada Família, bisbes, preveres, diaques, matrimonis i famílies d’arreu de Catalunya per donar gràcies a Déu pel gran do de la família cristiana. Volem també donar les gràcies a Déu pel fruit preciós del Sínode de la Família, que ha estat l’Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia del Papa Francesc. Volem, finalment, compartir amb el món el lema escollit per aquesta festa: “L’alegria de l’amor es viu en família”.

Felicito Mons. Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat i delegat de Família de la Conferència Episcopal Tarraconense, així com totes les Delegacions de Família i Vida de les diòcesis amb seu a Catalunya, per la decisió de celebrar conjuntament aquesta Jornada per la Vida i us agraeixo tot l’esforç i temps que heu dedicat a la preparació d’aquesta celebració.

Enguany, la litúrgia ens convida a celebrar el IV Diumenge de Quaresma, anomenat també Diumenge Laetare. Abans d’entrar en la Jornada de la Vida que ens convoca, deixeu-me dir unes paraules sobre la Paraula de Déu que avui hem escoltat i que il·lumina la celebració que ens aplega.

El passatge del cec de naixement ens recorda el poder transformador i regenerador de Déu. Aquesta mateixa potència vivificadora que va guarir el cec de naixement, vol avui entrar en les nostres famílies i transformar-les. Quan deixem entrar Déu en la nostra vida, normalment no ens n’adonem, però sovint ho perceben els qui es relacionen amb nosaltres, fins al punt de dir-nos com al cec de naixement: ¿no eres tu el qui …? ¡Et noto canviat! ¡El teu rostre mostra vitalitat, joia, pau! Les famílies que han fet de Jesucrist el company de ruta, traspuen una joia que no deixa indiferent.

Avui celebrem la festa de la vida, de la VIDA en majúscules. Aquesta VIDA va entrar un dia en el si de Maria, encarnant-se en ella, i va donar lloc a la Sagrada Família de Natzaret. Avui us convido a entrar en aquest misteri, contemplant la preciosa icona de l’Anunciació. Maria rep amb gran torbació la notícia que serà la mare de Déu i que Déu mateix, per la força de l’Esperit Sant, es farà carn en el seu si virginal. Davant de l’anunci de l’àngel, respon amb generositat: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

A partir d’aquest primer moment, Maria acull aquest do de la Vida de Déu, que anirà prenent cos en Ella. Ella s’alegra de ser portadora de la Vida i s’alegrarà de donar Vida. I quan neixi la criatura que porta al seu si, sabrà oferir-la a Déu i a la humanitat. Ella se sap escollida per ser donadora de Vida. No la posseeix ni la manipula. L’acull i l’ofereix tal com l’ha rebuda. La Verge Maria, acompanyada de Sant Josep, esdevenen el model de família creient, de família portadora d’amor i esperança. 

Dice el Papa Francisco:

Toda mamá y todo papá soñó a su hijo durante nueve meses. No es posible una familia sin soñar. Cuando en una familia se pierde la capacidad de soñar, los chicos no crecen, el amor no crece, la vida se debilita y se apaga. Dentro de ese sueño, para un matrimonio cristiano, aparece necesariamente el bautismo. Los padres lo preparan con su oración, entregando a su hijo a Jesús ya antes de su nacimiento.  (Amoris Laetitia, 169).

¡Cuánto habéis gozado, queridos padres, con ese hermoso sueño que son los hijos! Y es que los hijos, como dice también el Papa Francisco:

Son un don de Dios. Cada hijo es único e irrepetible. Se ama a un hijo porque es hijo, no porque es hermoso o porque es de una u otra manera; no porque piensa como yo o encarna mis deseos. Un hijo es un hijo. El amor de los padres es instrumento del amor del Padre Dios que espera con ternura el nacimiento de todo niño, lo acepta sin condiciones y lo acoge gratuitamente. (Amoris Laetitia, 170).

Cristians que viviu a Catalunya, sigueu valents per viure i defensar la nostra bella fe i els valors que dignifiquen la persona humana. El nostre rebuig a la llei de l’avortament no ve motivat solament pels valors morals de la religió catòlica; rebutgem aquest crim abominable, perquè atempta contra Déu creador de tota vida i perquè atempta contra la dignitat de l’home i de la dona creats a imatge i semblança de Déu. Defensem la vida des de la seva concepció fins a la mort natural. I això és així fins al punt que molts no cristians també estan a favor de la vida i en contra d’aquesta llei iniqua.

I permeteu-me que us digui que, quan es menyspreen els valors humans i cristians, ridiculitzant-los molt sovint, quan es reivindica com a dret de la mare eliminar el petit ser indefens que porta al seu si; quan tornen a emergir les velles idees totalitàries d’eliminar la llibertat religiosa i imposar un àmbit públic sense Déu; quan es procura més l’enfrontament que el mutu respecte…Jo us dic, cristians de Catalunya, homes i dones de bona voluntat: no perdeu la calma ni us deixeu crispar, no mireu cap a un altre costat com si això no succeís o no importés, defenseu la llibertat i la Llei natural, confieu en Jesucrist, el Senyor Ressuscitat, vencedor de la mort, garant del triomf definitiu de la vida. Ell és el veritable Senyor de la història, davant dels déus i senyors de la terra, ara i en qualsevol altre moment passat o futur.

Mireu la nostra Mare i Senyora, la Mare de Déu, donadora de vida! Que Ella ens ajudi a viure amb joiosa coherència la nostra fe i a ser testimonis de l’Amor sense mesura amb què Déu ens estima. Tant estima Déu el nostre món que, compadit de la debilitat dels homes, va voler néixer de la Verge Maria i es va encarnar, es va fer veritable home: fràgil, sofrent, mortal, com nosaltres. Morint va destruir la nostra mort i ressuscitant va restaurar definitivament la vida. Siguem tots testimonis d’aquest amor incomparable.

Cristians laics d’aquesta entranyable terra catalana, sigueu el que esteu cridats a ser; deixeu que l’Esperit del Senyor us renovi i us empenyi a viure la missió que Crist us ha confiat. No tingueu por. Així ens ho recorda bellament el Salm 1 quan diu: “Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors…; estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia”.

Ànim, germans i germanes! Sigueu la sal de la terra i la llum del món, amb el goig indestructible de la fe, amb la força de l’esperança, amb la tendresa de l’amor, amb humilitat i amb valentia.

Santa Maria, Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, prega per nosaltres, per totes les famílies i per tots aquells als quals se’ls impedeix néixer. Amén.

+ Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona